La geopolítica impacta directament les nostres finances, tant a través de conflictes armats, com els d’Ucraïna o de l’Orient Mitjà, com per altres de caràcter més econòmic, com la política comercial de Trump. Els impactes directes poden ser substancials, fent pujar els preus i suposant un llast per a l’activitat econòmica, encara que els efectes indirectes, provocats per l’augment de la incertesa, també són importants i poden ser persistents.

En aquest article, repassarem la situació geopolítica actual i com aquesta acaba afectant les nostres butxaques.

Ucraïna, gas natural i electricitat

Quan Rússia va envair Ucraïna el 2022, el preu del gas natural es va multiplicar per deu davant la possibilitat de talls en el subministrament. Posteriorment, aquest preu també es va veure impulsat per la imposició, per part de la UE, de sancions a Rússia, que era el principal subministrador de productes energètics d’Alemanya i altres països europeus. Aquest encariment va afectar també altres preus energètics, com el de l’electricitat, que es va incrementar tot i les reduccions impositives que molts estats hi van aplicar.

L’augment dels preus de l’energia va tenir conseqüències adverses tant per a la indústria —ja que va suposar un fort llast per a la seva competitivitat— com per a les llars, que, davant la pujada de les factures energètiques, van haver d’ajustar els seus pressupostos reduint la despesa en altres béns de consum. Tot plegat va obrir un període econòmic d’inflacions elevades i d’evolució econòmica relativament desfavorable. En trimestres posteriors, els augments dels tipus d’interès impulsats pel BCE per fer front a aquesta inflació van suposar un nou repte en termes de renda disponible per a les llars. En el cas de l’estat espanyol, la dependència més baixa dels fluxos energètics procedents d’Europa de l’Est i la bona salut dels balanços de les empreses i les llars —que havien fet servir els anys anteriors per reduir el seu endeutament— han permès un impacte més limitat que en altres països; tot i això, l’impacte ha estat igualment notable.

Trump, aranzels i incertesa

El 2024, el xoc prové dels Estats Units i, en concret, de la política comercial de l’administració Trump. Aquesta política es caracteritza per la voluntat d’imposar aranzels com a eina per reindustrialitzar el país, però també com a instrument de negociació per aconseguir condicions més favorables en les seves relacions exteriors. A les nostres publicacions hem analitzat els anuncis aranzelaris de Trump, les seves motivacions i els possibles impactes. En poc més de quatre mesos, l’administració ha formulat més de 50 anuncis en aquest àmbit, incloent-hi introduccions, retirades, suspensions i ajustos d’aranzels, acords comercials i amenaces a diversos països i sectors. A més, altres països han adoptat mesures compensatòries i de represàlia.

Aquesta política comercial tindrà conseqüències directes, com ara un augment dels preus dels béns afectats pels aranzels en el seu procés de fabricació o venda. En el passat, la UE ha adoptat una aproximació relativament quirúrgica en els aranzels de represàlia contra Trump, buscant centrar-los en béns produïts en certs estats i que no tinguin una importància estratègica per a Europa.

Un segon impacte afectarà l’activitat econòmica, que es veurà condicionada per la necessitat de reorganitzar processos productius i operacions arran dels aranzels i la voluntat de reduir el risc de possibles noves mesures per part dels Estats Units. L’elevada incertesa també tindrà un efecte sobre l’activitat, ja que moltes decisions econòmiques —com ara les d’inversió per part de les empreses o les de consum per part de les llars— es poden veure afectades sigui reduint sigui posposant part de la despesa prevista. Tot això té conseqüències en termes d’activitat econòmica perquè pot acabar repercutint sobre els beneficis de les empreses, els sous i l’ocupació. En el cas d’Espanya, l’exposició comercial directa als Estats Units fa pensar que aquest xoc pot permetre un comportament relativament millor de l’economia espanyola en comparació amb la del conjunt de la zona euro.

El paper dels bancs centrals serà, com sempre, clau. El BCE ha manifestat la seva preocupació per l’impacte de la política comercial sobre l’activitat a la zona euro i ha mostrat una disposició més elevada a reduir els tipus d’interès per compensar-ne els efectes descrits. Aquestes rebaixes haurien de permetre millorar els recursos disponibles per a les empreses i les llars, impulsant la inversió i el consum.