La pèrdua de biodiversitat i la degradació dels ecosistemes són dos dels reptes ambientals més grans del nostre temps. Davant d’aquesta realitat, sorgeix el Pacte 30×30, una iniciativa internacional d’una gran ambició i amb un notable potencial transformador.

En aquest article, veurem què és aquest pacte, per què resulta clau per al planeta i per a qui l’habitem, com s’està implementant i quin paper poden tenir les entitats financeres responsables, com Caixa Enginyers, en aquest procés.

Què és el Pacte 30×30?

El Pacte 30×30 neix com una meta ambiciosa dins del Marc Mundial de la Biodiversitat Kunming-Montreal, adoptat a la COP15 (2022). L’objectiu és protegir, conservar i gestionar de manera efectiva almenys el 30 % de les superfícies terrestres, marines, costaneres i d’aigües interiors del planeta per a l’any 2030.

Aquest “30 %” no és arbitrari: respon al consens científic que indica que cal protegir una porció substancial de territoris naturals per mantenir la funcionalitat ecològica dels ecosistemes, preservar espècies amenaçades, garantir serveis ecosistèmics (com la purificació de l’aigua, la regulació del clima i la pol·linització) i enfortir la resiliència davant del canvi climàtic.

Però el pacte no es limita a la mera protecció. També inclou la restauració d’ecosistemes degradats i l’eliminació o la reforma de subsidis i incentius que perjudiquen la biodiversitat.

Beneficis del Pacte 30×30

1. Salvaguardar la natura com a infraestructura vital

Els ecosistemes naturals constitueixen la “infraestructura verda” bàsica del planeta: regulen el clima, purifiquen l’aigua i l’aire, i sostenen les cadenes alimentàries. Protegir un 30 % d’aquests ecosistemes contribueix a mantenir la integritat dels sistemes que garanteixen la nostra supervivència.

2. Mitigar el canvi climàtic

Els ecosistemes sans funcionen com a embornals de carboni (boscos, aiguamolls, sòls intactes). Conservar-los ajuda a capturar carboni i a evitar emissions derivades de la degradació ambiental.

3. Prevenir extincions i frenar el declivi d’espècies

En els darrers anys s’ha observat un accelerat declivi de la biodiversitat. El Pacte 30×30 aspira a revertir aquesta tendència, oferint refugi a espècies amenaçades mitjançant àrees protegides connectades ecològicament.

4. Fomentar l’economia verda i les feines sostenibles

La conservació, restauració i gestió sostenible dels ecosistemes poden generar noves oportunitats econòmiques, com ara ecoturisme, restauració ecològica, gestió de recursos naturals o serveis ecosistèmics remunerats, especialment a zones rurals.

5. Equitat i justícia ambiental

És fonamental que les accions de conservació respectin els drets de les comunitats locals i indígenes, que sovint són guardians del territori. La protecció de la natura no pot implicar despossessió ni causar impactes socials negatius.

Reptes del Pacte 30×30

Protecció insuficient actualment

Actualment, només entre un 17 % de les zones terrestres i un 8 % dels oceans compten amb algun tipus de protecció formal. Assolir el 30 % exigeix ​​accelerar de manera considerable la creació de noves àrees protegides i millorar la gestió de les existents.

Efectivitat real

No n’hi ha prou amb “declarar” àrees protegides: aquestes han d’estar ben gestionades, amb recursos adequats, monitoratge, governança participativa i vigilància davant d’amenaces com espècies invasores, contaminació o activitats il·legals.

Conflictes socials i drets territorials

Si no es planifica amb criteris inclusius, algunes àrees proposades per a la protecció poden entrar en conflicte amb activitats locals com ara l’agricultura, el pasturatge, la pesca o amb els drets de comunitats indígenes. Per això, la meta 30×30 ha d’anar acompanyada d’un enfocament de governança justa i participativa.

Finançament sostenible

Implementar el 30×30 requereix inversions importants. Segons estimacions, el cost global anual es podria situar entre 100.000 i 178.000 milions de dòlars. Cal mobilitzar tant fons públics com privats.

Coordinació global, local i sectorial

El Pacte 30×30 exigeix ​​una articulació entre governs nacionals, regions, comunitats locals, sector privat, ONG, institucions de recerca i entitats financeres. No es pot assolir únicament des d’instàncies centrals.

Quins progressos s’hi estan fent?

• Més de 190 països s’han compromès amb el Marc Mundial de la Biodiversitat, que inclou la meta 30×30.
• A la Mediterrània espanyola, organitzacions ambientals han impulsat acords per protegir el 30 % de les aigües marines espanyoles per al 2030.
• Espanya s’ha convertit en el primer país europeu a ratificar un tractat per crear reserves marines en aigües internacionals. Això reforça l’ambició de protegir oceans més enllà de les jurisdiccions nacionals i representa un element clau per assolir el 30×30 marítim.

Per al Grup Caixa Enginyers, com a entitat amb una clara vocació sostenible, aquest pacte ofereix un horitzó cap al qual orientar inversions, aliances i estratègies d’impacte. Participar activament en aquest canvi no només respon a un imperatiu ètic i ambiental, sinó que també pot constituir un element de diferenciació per als nostres socis i sòcies i per a la societat en general.