Quan pensem en diners, acostumem a imaginar càlculs racionals, taules, previsions o estratègies. Tot i això, la ciència demostra que, fins i tot abans d’analitzar una xifra, el nostre cervell ja ha pres decisions automàtiques que influeixen en com gastem, estalviem o invertim.

Aquest camp d’estudi es coneix com a neurofinances, una disciplina que combina economia, psicologia i neurociència per entendre què passa a la nostra ment quan gestionem les nostres finances.

En aquest article et mostrem com funciona el cervell en situacions econòmiques i què podem fer per prendre decisions més conscients i equilibrades.

Què són les neurofinances i per què importen

Les neurofinances estudien els processos cerebrals que intervenen en les nostres decisions econòmiques. Gràcies a tècniques de neuroimatge que rastregen l’activitat cerebral en temps real i detecten canvis en el flux sanguini i l’oxigenació, és possible identificar quines àrees s’activen durant tasques específiques. D’aquesta manera, avui sabem que moltes de les nostres eleccions financeres no neixen de la lògica, sinó de mecanismes automàtics relacionats amb la recompensa, la por o l’anticipació.

Això explica per què, de vegades, actuem de manera contradictòria: volem estalviar, però gastem; volem invertir amb calma, però ens deixem portar per impulsos; volem planificar, però ajornem decisions importants.

Comprendre aquests mecanismes ens permet identificar patrons i millorar la nostra relació amb els diners des d’un enfocament més profund.

Tres àrees del cervell que influeixen en les meves finances

Tot i que el cervell és complex, hi ha tres regions clau que intervenen de manera directa en les nostres decisions econòmiques:

1. El sistema de recompensa

És el responsable de la sensació de plaer que experimentem quan comprem alguna cosa que ens agrada o quan obtenim un benefici inesperat. Aquest sistema allibera dopamina, un neurotransmissor que ens impulsa a repetir comportaments que ens generen satisfacció immediata.

Per aquest motiu, les ofertes llampec, els descomptes o les compres impulsives activen aquest circuit amb especial intensitat.

2. L’amígdala

És el centre de la por i de la reacció emocional. Quan percebem risc, per exemple, davant d’una caiguda en els mercats o d’una despesa imprevista, l’amígdala ens pot portar a actuar de manera impulsiva: vendre massa ràpid, evitar decisions importants o reaccionar amb ansietat.

3. L’escorça prefrontal

És la part racional del cervell, encarregada de planificar, analitzar i prendre decisions meditades. Ens ajuda a pressupostar, comparar opcions o pensar a llarg termini.

El repte consisteix a aconseguir que, en situacions d’estrès o de pressió, aquesta zona no quedi “silenciada” per les emocions.

Estratègies basades en neurociència per millorar les decisions financeres

La bona notícia és que podem entrenar el cervell per prendre decisions més equilibrades. Et presentem cinc pràctiques avalades per la neurociència:

1. Crea “pauses conscients” abans de decidir

Uns segons de reflexió permeten que l’escorça prefrontal prengui el control i redueixi la impulsivitat.

2. Dissenya entorns que afavoreixin bones decisions

Petits canvis, com ara desactivar notificacions d’ofertes o separar els diners de l’estalvi en un altre compte, redueixen l’activació del sistema de recompensa.

3. Fes servir objectius visuals

El cervell respon millor a imatges que a conceptes abstractes. Visualitzar els teus objectius —una casa, un viatge, la jubilació— reforça la motivació per estalviar.

4. Anticipa les teves emocions financeres

Identificar què et genera por, estrès o eufòria t’ajuda a evitar decisions precipitades.

5. Automatitza quan sigui possible

L’automatització redueix la càrrega emocional: aportacions periòdiques, pressupostos predefinits o regles d’estalvi ajuden l’escorça prefrontal a mantenir el control.

En definitiva, les neurofinances ens recorden que gestionar els diners no és només qüestió de números, sinó també de comprendre com funciona la nostra ment. En conèixer els mecanismes cerebrals que influeixen en les nostres decisions, podem anticipar impulsos, reduir errors i construir una relació més sana i equilibrada amb les nostres finances.

Perquè, al final, millorar les nostres decisions econòmiques no consisteix només a saber-ne més, sinó a entendre com pensem, sentim i actuem quan es tracta de diners.