“Everybody knows the fight was fixed
The poor stay poor, the rich get rich
That’s how it goes
Everybody knows”

                        — Leonard Cohen

Què són les dinàmiques de l’economia K?

En els darrers anys, l’anàlisi econòmica ha dedicat una atenció creixent al fenomen conegut com a economia K. Aquest concepte fa referència a situacions en què les dinàmiques econòmiques i financeres generen una divergència progressiva entre diferents grups de persones o empreses. Mentre alguns evolucionen de manera favorable i se situen en el braç superior de la K, d’altres experimenten una evolució més desfavorable o queden estancats en el braç inferior.

L’economia K s’ha utilitzat per analitzar desigualtats en diverses dimensions. Un exemple rellevant és el de la inflació. L’evidència empírica mostra que, a causa de diferències en els patrons de consum, les llars amb rendes més baixes acostumen a suportar una inflació més elevada que les situades a la part alta de la distribució. Aquest fenomen es va fer especialment visible durant episodis recents d’inflació elevada, com el 2021, en el context posterior a la pandèmia de la covid-19, i arran de les distorsions derivades de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.

També dins del col·lectiu de les llars, diversos analistes interpreten l’actual fase de creixement econòmic com un exemple d’economia K. Això s’explica pel fet que les llars amb ingressos més elevats han registrat increments més intensos tant de renda com de riquesa i, en conseqüència, han passat a representar una part cada vegada més rellevant del consum, que és un dels principals motors del creixement econòmic als Estats Units. Segons un estudi de Bank of America, l’any 2025, el terç superior de les llars per nivell de renda va registrar un creixement interanual dels ingressos del 4 % i del consum superior al 2,5 %, mentre que el terç inferior va presentar augments propers a l’1 % en ambdós casos.

Una altra manifestació del comportament en K es pot observar en l’evolució de la capitalització borsària de les empreses cotitzades. En el cas de l’índex S&P 500, el 10 % d’empreses amb més beneficis ha experimentat una evolució notablement més favorable, amb una revaloració superior al 60 %, mentre que el 90 % restant ha registrat un increment d’aproximadament el 30 %.

Aquest patró també s’identifica a un nivell més agregat, com el sectorial. L’economia xinesa mostra una evolució clarament diferenciada entre sectors, tal com mostra el gràfic 1.

D’una banda, destaca el seu lideratge en àmbits com les bateries, els vehicles elèctrics o les energies renovables, que impulsen positivament agregats com les exportacions.

De l’altra, l’economia es veu condicionada pel comportament d’altres sectors, com la indústria manufacturera tradicional de menys valor afegit o el sector immobiliari, que han registrat caigudes significatives d’activitat i de preus en els darrers anys.

Gràfic 1.

Font: Eurasia Group.

Quines implicacions tenen les dinàmiques K?

La desigualtat, especialment quan es manté en el temps, pot generar dinàmiques econòmiques i socials que desemboquen en allò que es coneix com a profecies autocomplertes. Un ascensor econòmic i social que funciona de manera menys eficient pot reduir els incentius a invertir en àmbits com la salut o l’educació, precisament aquells que podrien contribuir a revertir les dinàmiques desfavorables.

Tant en l’àmbit empresarial com en l’individual, les dinàmiques K tendeixen a concentrar els beneficis en un nombre reduït d’agents. Això implica grans rendiments per als projectes i les persones d’èxit, mentre que la resta dels participants obtenen recompenses més limitades. Aquest entorn pot afavorir el progrés i la innovació, però també generar pressió competitiva i una sensació de desavantatge entre aquells que no aconsegueixen situar-se en les posicions capdavanteres.

Finalment, des d’una perspectiva agregada, una economia K pot ser més fràgil. En el cas del consum, una dependència creixent d’un grup reduït de grans consumidors pot amplificar una caiguda del consum agregat si es produeixen xocs adversos, com ara una correcció de les valoracions dels actius als mercats de renda variable, als quals aquestes llars estan més exposades que la resta de la població. Segons un estudi de la Reserva Federal de Dallas, aquest increment de la fragilitat existeix, tot i que el seu impacte és relativament limitat.