En un entorn econòmic cada vegada més canviant, entendre alguns conceptes clau pot marcar la diferència a l’hora de prendre decisions financeres informades.

Amb l’objectiu d’oferir una mirada clara, expliquem cinc conceptes essencials que ajuden a comprendre millor com es mou l’economia i quins factors poden influir en el nostre estalvi, les nostres inversions o el cost del finançament.

1. Taxa subjacent d’inflació

La taxa d’inflació és una mesura de la variació dels preus d’un cistell de consum que pretén ser representativa de la llar mitjana. Aquest cistell inclou tots els elements propis del consum, entre d’altres, la roba, el calçat, l’habitatge i el transport, cadascun en proporció al seu pes en el consum total. 

El repte que presenta la inflació és que la seva evolució pot estar condicionada per un nombre reduït de productes amb preus més volàtils. Amb aquest objectiu es calcula la taxa subjacent d’inflació, que és una mesura de la inflació que exclou els preus de l’energia i d’alguns aliments i begudes no alcohòliques (al voltant del 18 % del cistell típic). Aquests preus són més susceptibles de veure’s afectats per l’entorn econòmic, geopolític i financer global, i els seus moviments tendeixen a corregir-se a mitjà i llarg termini.

Gràfic 1. Taxa d’inflació i taxa d’inflació subjacent a Espanya (variació interanual, en %)

Font: Elaboració pròpia

2. Tipus d’interès reals

Els tipus d’interès són una mesura del valor dels diners al llarg del temps i ens informen del cost de portar diners del futur al present (si demanem un préstec) o del benefici de dur-los del present al futur (si fem servir productes d’estalvi o inversió).

Així, uns tipus d’interès elevats poden afavorir els estalviadors i perjudicar els deutors. A l’hora d’entendre aquesta mesura del valor intertemporal dels diners, cal tenir en compte un factor addicional: la inflació. Un euro avui no tindrà el mateix poder adquisitiu demà en funció de com evolucionin els preus.

Els tipus d’interès reals ajusten els tipus nominals a la inflació i són una millor mesura del valor relatiu dels diners en diferents moments. El seu càlcul és senzill: només cal restar la inflació al tipus d’interès nominal vigent.

Gràfic 2. Tipus d’interès i tipus d’interès reals a Espanya (%)

Font: Elaboració pròpia

3. Prima de risc sobirà

Els estats, igual que les persones, acumulen deute quan les seves despeses superen els seus ingressos. En el cas de l’estat, aquest diferencial entre ingressos i despeses es coneix com a dèficit públic, i la seva acumulació dona lloc al deute públic.

Així, doncs, els estats han d’emetre cada any nou deute públic per fer front als venciments del deute existent i a les seves necessitats de finançament. La capacitat de retornar aquest deute depèn de la capacitat dels governs de convèncer els inversors de la seva solvència, és a dir, de la seva capacitat per generar ingressos o reduir la despesa pública.

Històricament, els estats que han generat més confiança –evitant suspensions de pagaments, adquirint compromisos o evitant deutes elevats— han tingut tipus d’interès més reduïts. En canvi, aquells que generen més dubtes han d’oferir tipus d’interès més atractius als inversors i, per tant, pagar l’anomenada prima de risc sobirà.

És important recordar que, si aquesta prima de risc sobirà assoleix nivells molt elevats, la pèrdua de confiança pot portar els inversors a no comprar el deute del país, cosa que podria provocar una suspensió de pagaments o la necessitat d’intervenció per part de les autoritats.

Gràfic 3. Prima de risc sobirà d’Espanya i França (punts bàsics)

Font: Elaboració pròpia

4. Risc geopolític

L’entorn geopolític s’ha tornat més complex en els darrers mesos i s’ha caracteritzat per un augment de les amenaces i l’escalada de conflictes. Això dona lloc a l’anomenat risc geopolític, que es pot mesurar de diverses maneres. 

La primera és a través de la premsa, en què, amb l’ús de models lingüístics, es pot identificar l’evolució en la freqüència de determinades paraules i expressions que apareixen en moments de tensió. 

La segona consisteix a fer enquestes, siguin al públic en general o a experts en la matèria, per analitzar com evoluciona la percepció de cada amenaça. 

Finalment, una tercera via és l’observació dels mercats financers, en què es pot detectar l’aparició de primes de risc geopolític en els actius afectats per un conflicte. Per exemple, l’escalada recent de la retòrica de l’administració Trump en relació amb l’Iran ha fet pujar el preu del petroli, malgrat no haver-se produït cap canvi fonamental en els factors que en determinen el mercat. En aquest sentit, es pot dir que el preu del petroli té una prima de risc geopolític que reflecteix la possibilitat de disrupcions futures en aquest mercat.

5. Productivitat

Des d’una simplificació extrema, es pot dir que, per augmentar la producció, només hi ha tres maneres: incorporar més persones, afegir més capital o fer-ho millor. Aquesta darrera possibilitat és la que els economistes anomenen productivitat, malgrat que en alguns casos es parla de productivitat del treball, que seria el resultat de no considerar la possibilitat d’afegir més capital en l’argument anterior i atribuir-ho tot a la productivitat. 

La productivitat és una mesura d’eficiència, és a dir, de la capacitat de combinar els factors de producció d’una millor manera per obtenir el màxim de resultat. En un mercat competitiu, la productivitat és una font de diferenciació entre empreses, ja que permet a les més productives obtenir més beneficis, contractar més treballadors i expandir la seva producció més que les menys productives.

En definitiva, comprendre els termes financers és essencial per moure’s amb seguretat en un entorn econòmic en constant evolució. Estar ben informat no és només una qüestió de coneixement: és la manera de prendre el control del teu futur financer amb més confiança i criteri.

Descobreix a la secció Focus del Grup Caixa Enginyers la mirada a l’actualitat macroeconòmica i financera elaborada pels nostres equips experts.