Arran de l’anàlisi recentment publicada en el portal Focus de Caixa Enginyers sobre la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units d’invalidar els aranzels imposats en virtut de la International Economic Emergency Powers Act (IEEPA), examinem com aquest gir legal redefineix el marge d’actuació de l’Administració Trump i quines implicacions pot tenir per a l’economia global.

El conflicte, que va començar com un pols comercial, ha acabat esdevenint un cas clau sobre la separació de poders als Estats Units. La sentència no només limita l’ús de la legislació d’emergència econòmica, sinó que obre un nou escenari en un moment en què la política comercial nord-americana torna a tenir un paper central en la geopolítica mundial.

Una sentència que marca límits clars al poder executiu

El 20 de febrer del 2026, el Tribunal Suprem va dictaminar que els aranzels imposats en virtut de la IEEPA eren il·legals. La raó és contundent: l’autoritat per imposar aranzels correspon al Congrés i l’emergència nacional al·legada per Trump no complia els requisits exigits per la llei.

La decisió, aprovada per sis vots contra tres, confirma les sentències prèvies emeses per tribunals inferiors i tanca un procés iniciat el 2025 per una empresa nord-americana que va denunciar la falta de base legal d’aquests aranzels.

Durant aquell any, aquestes mesures van arribar a recaptar entre 133.000 i 150.000 milions de dòlars, pràcticament la meitat dels ingressos aranzelaris del país.

La reacció de Trump: noves vies legals i un aranzel universal del 15 %

Lluny d’acceptar la sentència, Trump va reaccionar amb crítiques dures al Tribunal Suprem i va anunciar noves mesures aranzelàries basades en altres lleis vigents. La seva estratègia es basa ara en:

• La secció 232 de la Trade Expansion Act de 1962, que permet imposar aranzels per motius de seguretat nacional.
• La secció 301 de la Trade Act de 1974, que autoritza sancions davant pràctiques comercials discriminatòries.
• La secció 122 de la Trade Act de 1974, que permet un aranzel temporal de fins al 15 % durant 150 dies en cas de desequilibris en la balança de pagaments.

A l’empara d’aquesta darrera disposició, Trump va anunciar un aranzel universal del 10 %, que posteriorment va elevar fins al 15 %, amb entrada en vigor immediata a partir del 24 de febrer. El disseny inclou excepcions rellevants: minerals crítics, energia, productes farmacèutics, determinats aliments i sectors estratègics com l’automòbil o l’aeronàutica. A més, no s’aplicarà als béns ja sotmesos a aranzels sectorials ni als coberts pel tractat USMCA amb el Canadà i Mèxic.

En aquest context, és important recordar la visió de Trump sobre els aranzels, resumida en una frase que ha repetit moltes vegades:

“The word tariff is the most beautiful word in the dictionary”.

Aquesta declaració reflecteix la seva convicció que els aranzels són una eina poderosa per protegir la indústria nacional i pressionar altres països, tot i que l’evidència econòmica i acadèmica no avala plenament aquesta interpretació.

Un nou mapa aranzelari: efectes desiguals i impacte econòmic mixt

La suspensió dels aranzels vinculats a la IEEPA i la introducció de l’aranzel universal del 15 % redueixen lleugerament la taxa mitjana aplicada pels Estats Units, que passa del 15–16 % a prop del 13 %. Aquest canvi genera efectes diferencials segons el país:

• Alguns països veuran reduïda la seva càrrega aranzelària: la Xina, el Brasil, diversos països asiàtics, el Canadà i Mèxic.
• Altres afrontaran un augment moderat: aquells amb acords comercials recents, com la UE, el Regne Unit, el Japó o Corea del Sud.

Des del punt de vista econòmic, l’impacte és ambigu. La pressió aranzelària més baixa podria alleujar la inflació en béns importats, però la incertesa sobre l’orientació de la política comercial i les distorsions associades dificultaran la lectura de l’activitat econòmica els mesos vinents.

Per al Govern nord-americà, la desaparició dels aranzels vinculats a la IEEPA implica una pèrdua fiscal estimada en 200.000 milions de dòlars anuals. Una part es podria compensar amb els nous aranzels, tot i que el dèficit podria augmentar al voltant de 0,3 punts del PIB.

Conseqüències polítiques i geopolítiques

La sentència limita significativament la capacitat de Trump d’utilitzar els aranzels com a eina de pressió immediata, una estratègia que ha fet servir tant en negociacions comercials com en conflictes polítics i geopolítics.

Sense la IEEPA, el seu marge es redueix a mecanismes més lents i regulats. Aquesta limitació afecta especialment els àmbits següents:

• Les amenaces aranzelàries bilaterals, usades com a palanca negociadora.
• Els aranzels secundaris, adreçats a països que comercien amb adversaris dels EUA.
• La signatura d’acords comercials exprés, qüestionada des del punt de vista legal.

Un escenari obert: incertesa, ajustos i més pes dels aranzels sectorials

En última instància, el que ha passat amb els aranzels de l’Administració Trump confirma la transició cap a un ordre global en què les regles tradicionals del comerç i la diplomàcia perden terreny davant estratègies de pressió, litigis i moviments de poder cada vegada més directes. És un recordatori del fet que l’estabilitat econòmica actual està estretament vinculada a la seguretat geopolítica i a la solidesa institucional.

Per aprofundir en l’anàlisi detallada d’aquest escenari, et convidem a consultar l’informe estratègic complet disponible al portal Focus de Caixa Enginyers.