I si no haguessis de triar entre vendre o mirar cap a una altra banda? I si existís una tercera opció: quedar-te i canviar les coses des de dins?

Quan pensem a invertir, acostumem a imaginar una situació com aquesta: compres accions d’una empresa, esperes que pugin i, si alguna cosa no t’agrada, vens i te’n vas. Com qui canvia de restaurant quan el servei deixa molt a desitjar.

Però hi ha una tercera opció que poques persones coneixen. Una que no consisteix ni a quedar-se en silenci ni a abandonar. Una que implica quedar-s’hi i millorar les coses des de dins. En el món de la inversió sostenible, això s’anomena engagement. I una de les seves eines més poderoses té un nom que pot semblar una mica tècnic, però que, en el fons, és molt humà: el proxy voting, o vot a la junta general d’accionistes.

Primer de tot: quins drets tens quan compres una acció?

Quan et converteixes en accionista d’una empresa, no només compres una part d’aquest negoci, sinó quelcom que sovint passa desapercebut: una sèrie de drets polítics, com ara el dret a votar a les juntes d’accionistes, a presentar propostes, a demanar explicacions a la direcció o a influir en la manera com es prenen les decisions.

Un cop l’any —de vegades més—, les empreses cotitzades celebren una junta general d’accionistes. És el moment en què la direcció ret comptes i en què les persones accionistes poden votar sobre assumptes fonamentals. Per exemple: qui forma part del consell d’administració, quant cobren els membres de l’alta direcció, si s’aprova l’auditoria, si s’accepta o no una proposta mediambiental dels mateixos accionistes, etc.

El problema és que moltes persones i entitats inversores —especialment els fons d’inversió que gestionen milers de posicions— no poden assistir físicament a cada junta. És aquí on entra el proxy voting: el mecanisme pel qual una persona accionista delega el vot o l’exerceix a distància. En català es coneix com a «vot per delegació».

Què hi té a veure tot això amb la sostenibilitat?

Molt. De fet, més del que sembla.

Una gestora de fons que inverteixi en centenars d’empreses pot, a través del vot a les juntes, enviar senyals molt clars sobre quines pràctiques considera acceptables i quines no. I no pas a través de discursos, sinó amb una eina més efectiva: els vots. És a dir, mitjançant posicionaments concrets, registrats i comunicats a les mateixes companyies.

A Caixa Enginyers Gestió hi ha una política de vot ASG que defineix amb precisió en quins casos es vota en contra de les propostes de la direcció. Amb aquesta finalitat, s’hi apliquen uns estàndards mínims de bones pràctiques que s’espera que compleixin les empreses en què s’inverteixen els fons dels socis i sòcies

Quan es vota en contra?

Alguns exemples de la política de votació a Caixa Enginyers Gestió són els següents:

• Si el consell d’administració té menys d’un 40 % de dones i es proposa incorporar a un nou conseller home.
• Si la retribució variable dels alts directius no està vinculada a objectius ASG ni a resultats a llarg termini.
• Si la mateixa firma auditora fa més de deu anys que audita l’empresa sense que es plantegi un canvi, fet que pot comprometre la independència del procés.
• Si es proposa emetre noves classes d’accions que dilueixin els drets polítics de les persones accionistes actuals.

I una cosa més: el vot es comunica

No n’hi ha prou amb votar si l’empresa no sap per què s’ha votat contra algun punt. Per això, a Caixa Enginyers Gestió, més enllà del resultat del vot, comuniquem a cada empresa els motius dels posicionaments en contra. Això els permet entendre quines pràctiques han generat una valoració negativa i, en el futur, corregir-les.

El 2025, la gestora de Caixa Enginyers va participar en 180 juntes generals d’accionistes i va votar en pràcticament el 95 % de les companyies en cartera. Del total de vots emesos, el 32 % van ser en contra o abstencions. No per sistema, sinó perquè algun aspecte concret no complia els estàndards.

Les categories en què Caixa Enginyers Gestió vota en contra amb més freqüència són les relacionades amb el consell d’administració, la compensació executiva i l’auditoria i finances. Tres àrees que, no pas per casualitat, són les que més incideixen en la qualitat del govern corporatiu d’una empresa.

En resum: el proxy voting no busca empreses perfectes, sinó millorar-les

Aquí hi ha la clau de tot això: el proxy voting no és una eina per castigar les empreses, sinó per impulsar canvis reals des de dins. Moltes vegades, les empreses en què s’inverteix no són les més brillants en termes de sostenibilitat, però tenen potencial de millora.

En definitiva, el proxy voting ens recorda que qui inverteix no té per què limitar-se a observar des de la graderia. Es pot convertir en una part activa del canvi.

Per això, des del Grup Caixa Enginyers convidem a entendre la inversió com una decisió financera i, a més, com una manera d’influir en el tipus d’economia que volem construir de manera conjunta com a societat.