Cada estiu, les fruiteries s’omplen de color: síndries, préssecs, tomàquets, prunes. És l’època de l’any en què comprem més fruita i verdura, i també en què prenem més decisions gairebé sense pensar, guiats per l’aspecte, el preu o el costum.

Però darrere de cada peça hi ha una història que no sempre coneixem: d’on ve, com s’ha cultivat o quina distància ha recorregut abans d’arribar al nostre cistell. Tot això té un impacte real en l’entorn.

Per això, des del Grup Caixa Enginyers compartim amb tu set pistes senzilles per identificar productes més sostenibles quan facis la compra aquest estiu.

1. Mira primer el calendari, no l’etiqueta

Abans de fixar-te en segells o certificacions, hi ha un criteri que gairebé no falla: la temporada. La fruita i la verdura de temporada es cultiven en les condicions climàtiques que els són pròpies, sense necessitat d’hivernacles forçats ni de trajectes des de l’altra punta del planeta. A l’estiu, prioritza la síndria, el meló, el préssec, la nectarina, la pruna, l’albercoc, el tomàquet, el pebrot, l’albergínia o el carbassó.

2. Desconfia de la fruita «fora de temporada»

Si trobes als prestatges maduixes o raïm en ple estiu, és probable que hagin recorregut una distància considerable o que s’hagin cultivat en condicions forçades per arribar-hi.

3. No tots els quilòmetres pesen el mateix

L’impacte d’un aliment no depèn només de la distància recorreguda, sinó del mitjà de transport utilitzat. Un producte que viatja per mar sol tenir una petjada molt inferior a la d’un producte transportat amb avió, encara que aquest últim hagi fet un trajecte més curt. Les fruites més delicades i peribles, quan venen de lluny, solen ser precisament les que més volen.

4. La proximitat redueix la incertesa

Comprar en mercats de productors, fruiteries de barri o cooperatives agràries locals facilita molt les coses: el trajecte des del camp fins a la parada es pot comptar en quilòmetres, no en escales d’avió. I qui ven producte de proximitat sol conèixer perfectament la seva procedència, així que no dubtis a preguntar.

5. L’aspecte perfecte no és sinònim de sostenibilitat

La fruita més uniforme i brillant sol haver passat per processos de selecció i abrillantament pensats per millorar-ne l’aspecte comercial. Una peça amb alguna imperfecció no és pitjor: sovint indica tot el contrari.

6. Les certificacions ajuden, però són un complement

El logotip europeu d’agricultura ecològica, les denominacions d’origen o els segells de comerç just aporten garanties concretes sobre el cultiu, la procedència o les condicions laborals. Són útils, però no substitueixen criteris com la temporada i la proximitat.

7. Local i de temporada, encara que sigui convencional, pot quedar per davant d’un producte importat i ecològic

Un producte cultivat prop de casa i dins de la seva època natural, encara que no tingui segell ecològic, pot tenir un impacte ambiental inferior al d’un producte ecològic que ha arribat amb avió des d’un altre continent.

En definitiva, menjar de manera més sostenible a l’estiu no exigeix ​​coneixements tècnics ni renunciar a res. N’hi ha prou amb mirar què toca en aquesta època de l’any, preguntar per l’origen quan tinguis dubtes i entendre que no tots els quilòmetres pesen el mateix. Són petites decisions que, sumades, marquen una diferència real en l’entorn que tots i totes compartim.

Perquè tenir cura del que mengem també és una manera de tenir cura del lloc on vivim.