Cooperar abans que competir: una idea de 1844 que continua vigent

2 de jul. de 2026 Lectura: 4 minuts

Cada primer dissabte de juliol, des de fa més de tres dècades, el món celebra el Dia Internacional de les Cooperatives. És una data poc coneguda que, paradoxalment, ens parla d’un dels models econòmics més antics i, alhora, més actuals que existeixen: cooperar abans que competir.

La idea no és gens nova. El primer registre d’una cooperativa és del 1761, a Fenwick, Escòcia, i correspon a una iniciativa impulsada per un grup de filadores. Però va ser el 1844 quan el model, tal com l’entenem avui, va néixer de debò: a Rochdale, al nord d’Anglaterra, vint-i-vuit artesans que treballaven a les fàbriques de cotó van decidir unir els seus recursos per accedir a productes de primera necessitat que, individualment, no es podien permetre. D’aquella unió en va sorgir la Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale, considerada la primera cooperativa moderna de la història.

Gairebé dos-cents anys després, el cooperativisme s’ha convertit en un dels models que més contribueixen a la justícia social arreu del món. I, encara que el Dia Internacional de les Cooperatives reconeix totes les formes que adopta aquest model —com ara les agràries, les de consum, les d’habitatge o les de treball, entre d’altres—, al Grup Caixa Enginyers volem aprofitar l’ocasió per parlar-ne des de la nostra mirada: la d’una entitat que, des de fa més de 58 anys, funciona d’acord amb aquests mateixos principis.

Un model que no necessita accionistes per créixer

El que va diferenciar la proposta de Rochdale —i el que encara avui continua fent que qualsevol cooperativa sigui diferent— és senzill d’explicar i difícil de trobar en altres models econòmics: qui hi participa hi decideix.

A una cooperativa no hi ha grups d’accionistes externs que esperin un retorn ràpid. Hi ha socis i sòcies que, alhora, són les persones a qui l’organització dona servei. Aquesta doble condició canvia del tot les prioritats: les decisions es prenen pensant en l’impacte a llarg termini en les persones i en el territori, no pas en el resultat trimestral.

És per això que el cooperativisme apareix amb tanta força en sectors molt diferents: en l’agricultura, amb cooperatives agràries que permeten als petits productors negociar en condicions més justes; en l’habitatge, amb cooperatives en cessió d’ús, un model que creix any rere any a Catalunya; en el consum, amb cooperatives de consum responsable que apropen productes locals i de proximitat; i en les finances, amb cooperatives de crèdit com Caixa Enginyers, que apliquen el mateix principi a la banca.

Per què aquest model torna a tenir sentit ara

En un context d’incertesa econòmica, concentració empresarial i desconfiança creixent envers les grans estructures, el cooperativisme ofereix alguna cosa que moltes persones busquen sense saber posar-hi nom: proximitat real, decisions compartides i un retorn que es queda al territori.

No és casualitat que avui hi hagi més de tres milions de cooperatives arreu del món, amb més de 1.000 milions de persones sòcies. Tampoc no ho és que, en l’àmbit financer, les cooperatives de crèdit hagin demostrat històricament una estabilitat més gran que la banca tradicional en moments de crisi.

El model no necessita reinventar-se constantment perquè parteix d’una base sòlida: la confiança mútua.

A Caixa Enginyers ho vivim cada dia. Les persones sòcies que s’incorporen a l’entitat no són només clientes, sinó també copropietàries. I aquesta estructura, lluny de ser una curiositat històrica, és la que ens permet, a través de serveis com #CEApropa, continuar oferint banca de proximitat en municipis on altres entitats ja no són presents.

Una commemoració, moltes formes de cooperar

El Dia Internacional de les Cooperatives celebra una manera d’entendre l’economia que, des de Rochdale fins avui, ha demostrat que es pot créixer sense deixar ningú enrere. Cooperatives de crèdit, agràries, d’habitatge o de consum són expressions diferents d’una mateixa idea: que els resultats es reparteixen millor quan les decisions també es comparteixen.

En definitiva, gairebé dos-cents anys després de Rochdale, la pregunta que es van fer aquells 28 artesans continua sent vàlida: què passaria si, en lloc de competir amb les persones del nostre entorn, decidíssim cooperar amb elles?  A Caixa Enginyers fa 58 anys que hi donem resposta cada dia.

Pots conèixer millor el nostre model cooperatiu al nostre web o descobrir, també, els projectes que impulsem des de la Fundació Caixa Enginyers.