Com volem viure quan envellim? Durant dècades, la resposta a aquesta pregunta s’ha limitat sovint a dues opcions: quedar-se a casa o traslladar-se a una residència. Però cada vegada més persones opten per una tercera via: viure en comunitat, amb autonomia i amb suport mutu, i decidir com volen organitzar el seu dia a dia.

Aquesta tercera via té nom: cohabitatge sènior. A Catalunya, un projecte està a punt de demostrar-ne la viabilitat. Des del Grup Caixa Enginyers volem explicar en què consisteix aquest model, per què està guanyant pes i com pot ajudar a afrontar dos dels reptes socials més urgents del nostre temps: promoure l’envelliment actiu i combatre la soledat no desitjada.

Què és el cohabitatge sènior i en què es diferencia d’una residència

El cohabitatge —cohousing en anglès— és un model de convivència en què les persones mantenen el seu espai privat i independent, però comparteixen zones comunes i responsabilitats. No és una residència, perquè no hi ha personal que gestioni la vida de les persones residents: són elles les qui prenen les decisions, s’organitzen i es cuiden mútuament. Tampoc no equival a viure sol, perquè la comunitat és el centre de la proposta.

En la seva versió sènior, aquest model s’adreça a persones grans que volen envellir de manera activa, autònoma i acompanyada, sense renunciar a la seva independència ni dependre d’estructures assistencials tradicionals.

Un context que fa necessari repensar l’envelliment

L’envelliment de la població és una realitat estructural que transforma les necessitats socials i residencials de molts països. L’augment progressiu de l’esperança de vida fa créixer de manera notable la població de més de seixanta-cinc anys, que ja representa gairebé el 20 % del total a escala estatal. En paral·lel, la soledat no desitjada entre les persones grans s’ha convertit en un problema de salut pública reconegut per organismes internacionals.

El cohabitatge sènior respon directament a tots dos reptes. La recerca internacional indica que aquest model protegeix de la soledat perquè actua com un espai de trobada, convivència i cura entre les persones residents, alhora que afavoreix la relació entre els membres de la comunitat. No és, per tant, només una solució d’habitatge: és també un model de vida.

L’habitatge cooperatiu per a la gent gran és una modalitat coherent amb les estratègies de les administracions públiques orientades a la desinstitucionalització i promou un model d’envelliment més actiu. De fet, el 2022 el Parlament de Catalunya va aprovar, per àmplia majoria, una resolució que instava el Govern a reconèixer i promoure el cohabitatge sènior i a donar suport als projectes que el desenvolupen.

Walden XXI: un projecte que es fa realitat

En aquest context, Walden XXI és un dels exemples més concrets i avançats de com el cohabitatge sènior pot prendre forma a Catalunya. El projecte, situat a Sant Feliu de Guíxols i impulsat per la cooperativa Sostre Cívic, ha entrat en la recta final i preveu acollir les primeres persones residents després de l’estiu.

Walden XXI representa una alternativa innovadora als models residencials tradicionals i proposa una manera diferent d’entendre l’envelliment basada en l’autonomia, la participació i el suport mutu.

El projecte consisteix en la rehabilitació d’un antic hotel en desús per convertir-lo en trenta-una unitats de convivència, on viuran quaranta-una persones. Impulsat per la futura comunitat resident, el model situa les persones al centre i fomenta una convivència activa, participativa i corresponsable. L’edifici combina espais privatius accessibles i adaptats amb gairebé 800 m² de zones comunitàries —entre les quals hi ha sales polivalents, cuina i menjador comunitaris, biblioteca, bugaderia i espais de trobada— dissenyades per afavorir les relacions socials i la vida en comunitat.

Però Walden XXI és molt més que un edifici. També és un model de governança plenament cooperatiu: les persones que hi resideixen participen en la presa de decisions sobre el funcionament de la comunitat i l’organització de les cures. La corresponsabilitat, la solidaritat i l’ajuda mútua són els valors que guien el projecte.

La Fundació Caixa Enginyers dona suport al projecte Walden XXI, d’acord amb el seu compromís amb l’economia social i cooperativa i amb la convicció que les millors solucions als grans reptes socials neixen del valor de cooperar.

Un model amb futur

Actualment, a Catalunya s’estan desenvolupant tres projectes de cohabitatge cooperatiu per a gent gran: Walden XXI, Solterra i Can 70. Aquest model de convivència fomenta la cura mútua i l’envelliment autònom, combat la soledat no desitjada i promou un estil de vida actiu, saludable i sostenible. Tot i que encara es tracta d’un model minoritari, aquests tres projectes obren un camí que moltes persones estan disposades a recórrer.

El model, però, encara ha d’afrontar obstacles importants: el cost del sòl, la complexitat administrativa i la dificultat per accedir al finançament continuen sent barreres reals per a molts projectes. Malgrat això, la demanda creix, la sensibilitat institucional augmenta i les experiències que ja estan en marxa mostren que el model és viable.

En definitiva, el cohabitatge sènior és una resposta pràctica i cooperativa a una realitat que afecta la ciutadania i que ho farà cada vegada més. Repensar com volem viure quan envellim no és un exercici abstracte, sinó una decisió concreta amb implicacions personals, econòmiques i socials. I, com passa amb tantes altres decisions vitals, prendre-la amb temps, informació i suport pot ser determinant.