Onades de calor, sequeres, inundacions i incendis. Fenòmens que fa uns anys eren excepcionals es produeixen avui amb una freqüència i una intensitat cada vegada més grans. El canvi climàtic no és només una qüestió mediambiental: també té conseqüències directes sobre l’economia, la salut, l’educació i el benestar de les persones. Comprendre com es manifesten aquestes conseqüències és el primer pas per gestionar-les amb criteri.

L’equip de Research del Grup Caixa Enginyers ha analitzat en profunditat com afecten els esdeveniments climàtics extrems les nostres finances i què podem esperar els pròxims anys.

Europa, una de les regions més vulnerables

El canvi climàtic està provocant un augment de la freqüència i la intensitat dels esdeveniments climàtics extrems arreu del món, però Europa és una de les regions més vulnerables. Les dades són eloqüents: el nombre de dies en què la temperatura supera el percentil 90 de la seva distribució es va duplicar entre el 1960 i el 2017; la freqüència dels episodis de sequera ha augmentat fins a un 30 % respecte a la mitjana dels anys vuitanta; i els incendis forestals s’han incrementat fins a un 150 %.

Les pèrdues econòmiques derivades d’aquests esdeveniments a Europa entre el 1980 i el 2023 podrien haver arribat als 738.000 milions d’euros. D’aquesta xifra, un 20 % s’hauria concentrat únicament entre el 2021 i el 2023. El cost humà també ha estat molt elevat: s’estima que es van perdre prop de 250.000 vides en aquest mateix període.

Dins d’Europa, Espanya és especialment vulnerable a les inundacions i les sequeres, per la qual cosa és fonamental entendre i anticipar aquests riscos.

Un impacte que es transmet per múltiples canals

Els efectes dels esdeveniments climàtics extrems no es limiten als danys immediats. Les seves conseqüències es transmeten a través de diversos canals que es reforcen entre si:

• Riscos físics: destrucció d’infraestructures, habitatges i empreses, així com danys al capital mediambiental, a la biodiversitat i als ecosistemes.
• Impacte en l’economia i l’ocupació: reducció de les hores treballades i de la productivitat, especialment en sectors que requereixen treballar a l’aire lliure, com ara l’agricultura, la construcció o el transport.
• Impacte social: deteriorament de les condicions de vida i efectes sobre la salut, el benestar i l’educació de les persones.

És important tenir en compte que aquests efectes adversos es poden veure parcialment compensats per transferències públiques o per la mateixa capacitat de les economies més desenvolupades per desplegar mesures de suport i adaptació. El grau d’adaptació de les infraestructures i el nivell de renda regional són factors clau per entendre la magnitud real de l’impacte.

El cost econòmic concret: PIB, preus i educació

Les onades de calor podrien suposar una pèrdua d’entre 0,3 i 0,5 punts percentuals del producte interior brut (PIB) a les regions afectades, segons un estudi publicat a la revista Nature que analitza els principals episodis de calor registrats a Europa des de començaments de segle. Aquest impacte pot superar 1 punt percentual i fins i tot assolir els 2 punts percentuals del PIB a les regions més vulnerables.

Gràfic 1. Impacte en el PIB de quatre episodis d’onades de calor a Europa

Font: Nature (2021).

A més, aquests efectes s’acumulen amb el temps: poden arribar a 1,4 punts percentuals del PIB quatre anys després d’una onada de calor i fins a 2,4 punts percentuals després d’una sequera prolongada. Per a Espanya, les projeccions són especialment significatives: l’impacte de les onades de calor podria arribar a 2 punts percentuals del PIB el 2040 i a 3 punts percentuals el 2060.

Més enllà del PIB, les onades de calor i les sequeres també generen pressió inflacionista. Segons les estimacions del Banc Central Europeu, aquests fenòmens poden provocar un augment d’entre 0,4 i 0,9 punts percentuals en la inflació dels aliments, un efecte especialment regressiu, ja que afecta amb més intensitat les llars amb menys renda, que destinen una part més gran del pressupost a l’alimentació.

El sistema educatiu tampoc no escapa a aquests efectes: la pèrdua de dies lectius per temperatures extremes i la reducció de la capacitat d’aprenentatge en aules sense una refrigeració adequada poden tenir conseqüències acumulades significatives al llarg de la vida laboral dels estudiants afectats.

Què podem esperar els pròxims anys?

A curt termini, les perspectives apunten a un nou episodi d’El Niño a finals del 2026 o durant el 2027. Aquest fenomen climàtic cíclic, que sol repetir-se en intervals d’entre tres i set anys i es caracteritza per l’escalfament de les aigües del Pacífic, podria provocar un fort augment de les temperatures globals i situar-les per sobre dels màxims anteriors, amb conseqüències rellevants per als rendiments agrícoles de grans productors mundials i possibles tensions en el subministrament d’aliments i fertilitzants.

A llarg termini, en absència de polítiques de mitigació, la temperatura terrestre a Europa podria augmentar entre 3,4 °C i 8,5 °C durant el període 2071-2100, segons l’Agència Europea del Medi Ambient. L’impacte acumulat sobre el PIB del conjunt d’Europa podria situar-se en el -2,2 % fins al 2050 i en el -6,2 % fins al 2100. El que avui s’analitza com un fenomen conjuntural podria esdevenir progressivament una característica estructural de les nostres economies.

Davant d’aquest escenari, la Comissió Europea estima que les necessitats d’inversió en tecnologies de mitigació i adaptació podrien assolir els 500.000 milions d’euros la pròxima dècada. La descarbonització i el desplegament de les energies renovables constitueixen oportunitats estratègiques clau per fer front a aquests reptes.

En definitiva, els esdeveniments climàtics extrems han deixat de ser una preocupació exclusivament mediambiental i han esdevingut un factor amb implicacions directes per a l’economia, les finances i el benestar de les persones. Entendre’n l’abast, anticipar-ne els efectes i prendre decisions informades formen part, avui més que mai, d’una gestió financera i vital responsable.

Des del Grup Caixa Enginyers continuarem compartint anàlisis i perspectives que ajudin a afrontar amb criteri un entorn cada vegada més complex.