Has sentit a parlar de l’euro digital? Cada vegada és més habitual trobar aquest terme en els mitjans, els titulars i els debats sobre el futur dels pagaments.

Fa temps que s’intueix que podria transformar la manera com fem servir els diners, però encara hi ha molts dubtes, interpretacions parcials i alguns malentesos.

En aquest article del blog volem posar-hi ordre, separar els mites dels fets i explicar, de manera clara i propera, què significa realment aquest projecte.

Una nova forma d’efectiu per a l’era digital

L’euro digital serà la versió digital del nostre efectiu, mantenint exactament el mateix valor.
Encara que per a l’usuari pagar amb un bitllet de 50 euros pugui semblar equivalent a fer-ho amb una targeta de crèdit, la realitat és que es tracta de dues formes de diners diferents. Un bitllet de 50 euros ha estat emès i està completament emparat pel banc central. En canvi, els 50 euros que utilitzem quan paguem amb una targeta vinculada a un compte bancari corresponen a diners bancaris, emesos per una entitat privada. Tot i que tots dos ofereixen garanties similars per a l’usuari, la seva naturalesa és molt diferent.

L’euro digital busca precisament crear una forma de diners en l’entorn digital que ofereixi les mateixes garanties que l’efectiu físic, en estar emès i emparat pel banc central.

L’euro digital no és una criptomoneda

L’euro digital és completament diferent d’aquests actius, ja que serà emès i emparat pel Banc Central Europeu. Com a institució pública, el BCE buscarà garantir-ne el funcionament correcte.

A més, l’euro digital —igual que passa amb l’efectiu— oferirà més estabilitat davant les fluctuacions de valor i els episodis de volatilitat, fenòmens molt comuns en els criptoactius com el bitcoin i, en grau més baix, en les criptomonedes estables (stablecoins).

Finalment, l’euro digital tindrà la condició de moneda de curs legal, fet que implica que serà acceptat universalment pel seu valor. És a dir, si pago amb 5 euros, ningú no podrà qüestionar que aquests 5 euros valen exactament 5 euros i no 2. Ningú no posarà en dubte que el valor dels diners és el que representa.

Així serà l’accés a l’euro digital

Tot i que la legislació i els aspectes tècnics encara no estan completament definits, sí que és possible anticipar com podrem accedir a aquesta nova forma de diners.

En una primera fase, estarà disponible a través d’una aplicació mòbil o mitjançant una targeta física. A més, la nostra entitat financera serà qui ens faciliti l’accés a l’euro digital, sense que hàgim d’interactuar directament amb el BCE —com passa avui amb l’efectiu— per fer-ne ús.

A diferència d’altres mètodes de pagament, no caldrà disposar d’un compte bancari tradicional per fer-lo servir. Això no obstant, sí que serà imprescindible tenir un número de compte d’euro digital associat al nostre usuari, assignat pel nostre banc. En cas que ho desitgem, aquest compte es podrà traslladar fàcilment a una altra entitat.

Un cop disposem d’aquest compte, sigui a través de l’app o de la targeta física, els pagaments amb l’euro digital oferiran els mateixos avantatges que l’efectiu: no tindran comissions per als ciutadans, comptaran amb acceptació generalitzada i permetran fer pagaments de proximitat, tant en comerços com entre particulars.

Seguretat i privacitat: dos pilars fonamentals

Un dels objectius principals de l’euro digital és proporcionar una divisa digital segura i fiable. L’euro digital estarà dissenyat amb els estàndards de seguretat més alts.

Pel que fa a la privacitat, cal destacar les diferents modalitats d’ús:

• Pagaments en línia: tal com passa actualment amb els pagaments digitals, serà la nostra entitat financera qui disposi de la informació relativa a aquestes operacions. Per motius legals, derivats de la normativa contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, les entitats financeres estan obligades a accedir a aquestes dades per complir la regulació.
• Pagaments offline: en aquest cas, ningú no tindrà accés a la informació de les transaccions fetes. Només caldrà carregar el moneder digital o la targeta i pagar de manera completament anònima. Serà equivalent a retirar 50 euros en efectiu d’un caixer, guardar-los a la cartera i utilitzar-los després en un comerç.

Quant a l’accés a les dades per part del Banc Central Europeu (BCE), aquest només rebrà tres dades en els pagaments fets en la modalitat en línia: un codi anonimitzat del pagador, un codi anonimitzat del receptor i l’import de la transacció. Així, serà impossible per al BCE vincular una operació amb persones físiques concretes. A més, convé recordar que el BCE, les funcions del qual emanen de la legislació europea, no té cap incentiu comercial ni polític per fer ús de les dades transaccionals.

Per reforçar la privacitat, també es protegirà l’ús de l’efectiu a través de la regulació. A més, és important recordar que continuarem estant emparats per la normativa de protecció de dades, que s’aplica tant a entitats públiques com a privades. De manera més específica per a l’euro digital, qualsevol ús o transmissió d’informació requerirà sempre l’autorització expressa de l’usuari. Finalment, cal tenir present que l’euro digital serà un complement dels mitjans de pagament actuals i que el seu ús sempre serà opcional.

Un projecte europeu amb vocació pública

El projecte de l’euro digital persegueix principalment quatre grans objectius:

• Mantenir el paper dels diners públics com a peça central del sistema financer a l’era digital. Des d’Europa s’entén que la confiança en poder recórrer als diners públics davant de qualsevol perill o disrupció és el que atorga estabilitat al sistema financer.
• Reduir la dependència estratègica de tercers països. La UE s’ha adonat de la seva elevada dependència de tercers països, i els serveis financers no en són una excepció. Quan paguem al supermercat o comprem en línia amb targeta, normalment ho fem a través de companyies nord-americanes. Actualment, 13 dels 20 països de la zona euro depenen en gran manera d’aquestes empreses estrangeres. A això s’hi afegeix la irrupció de les stablecoins emparades pel dòlar i els possibles efectes que aquestes puguin tenir sobre els pagaments a Europa.
• Augmentar la resiliència del sistema de pagaments. Només cal recordar l’apagada patida fa uns mesos, que va impedir utilitzar targetes i caixers durant diverses hores. Gràcies a la seva funcionalitat offline, als seus elevats estàndards de ciberseguretat i a la seva capacitat de continuïtat operativa, l’euro digital permetrà fer pagaments en qualsevol circumstància.
• Reforçar la competència i reduir els costos per als comerços. Actualment, una part significativa dels pagaments es canalitza a través d’empreses no europees que apliquen comissions elevades, repercutides principalment en els comerços i consumidors. Segons un estudi de la Comissió Europea, les comissions cobrades als comerços per les transaccions amb targeta van augmentar al voltant del 60 % entre el 2018 i el 2022. L’euro digital, l’ús del qual serà gratuït, contribuirà a reduir aquests costos.

En quin punt es troba actualment el projecte de l’euro digital?

En relació amb el calendari del projecte, el 29 d’octubre del 2025, el BCE va decidir avançar cap a la tercera i última fase d’estudi. Aquesta etapa se centrarà principalment en el desenvolupament de les capacitats tècniques necessàries per dissenyar, implementar i mantenir l’arquitectura que sustentarà el possible euro digital.

Tot i que el BCE lidera els treballs tècnics, la decisió final sobre l’emissió de l’euro digital correspon únicament i exclusivament al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea, que des del 2023 treballen en la legislació pertinent.

Actualment, es parteix de la hipòtesi que la normativa definitiva es publicarà a mitjan 2026. Si aquest calendari es confirma, el BCE preveu iniciar un programa pilot a mitjan 2027, i els consumidors podrem disposar de l’euro digital el 2029.