En un article anterior vam comentar les primeres conseqüències d’una possible victòria de Joe Biden en les eleccions presidencials dels EUA, les amenaces de Trump per a acudir als tribunals per suposat frau en el vot per correu i la possibilitat que el nou president hagi de governar sense comptar amb una majoria demòcrata en totes dues cambres del Congrés.
Després de confirmar-se la victòria demòcrata als estats de Nevada i Pennsilvània, aquest passat cap de setmana, Biden & Harris superen els 270 electors necessaris i es proclamen president i vicepresidenta dels EUA. Encara que Donald Trump, a data d’avui, continua sense reconèixer la derrota i afirma estar treballant amb el seu equip d’advocats per a preparar denúncies en diferents estats, no sembla comptar amb el suport del partit republicà. Tot i això, haurem d’esperar fins a gener per a conèixer el detall de l’equilibri polític en el Congrés, ja que en l’estat de Geòrgia s’ha de celebrar una segona volta després de conèixer que cap dels candidats ha aconseguit un mínim del 50% dels vots. Però fins i tot en cas d’una victòria de la segona volta a Geòrgia, és possible que Biden & Harris hagin de governar sense comptar amb una majoria al Senat.
Escenari polític als EUA
S’obre, per tant, un escenari de statu quo positiu des del punt de vista econòmic i financer, en el qual el president electe pot iniciar la seva agenda però amb l’obligació de negociar amb els republicans en el Congrés. La reacció dels mercats financers ha estat positiva, ja que la probabilitat d’aprovació de propostes econòmiques i fiscals menys market friendly, com l’increment de l’impost de societats, la limitació de recompra d’accions o estudiar limitacions al poder econòmic de les grans tecnològiques, s’ha reduït sensiblement. Un altre factor positiu que ha impulsat les borses són les recents notícies positives respecte als avenços de les vacunes de Astrazeneca i Pfizer.
Agenda política de Biden i reacció dels mercats financers
Quines mesures i programes volen i poden implementar Biden i Harris? Les prioritats immediates seran cinc:
- Pla Federal per a canviar la gestió de la pandèmia
- Negociació amb el partit republicà d’un nou pla fiscal per a impulsar la recuperació de l’economia
- Noves polítiques de sanitat, habitatge i ocupació amb l’objectiu de reduir les tensions racials
- Canvi climàtic: reincorporació dels EUA en l’Acord de Paris
- Restabliment de l’estatus internacional dels Estats Units a través d’un nou compromís amb el multilateralisme
Respecte els programes econòmics i fiscals:
- Pla per a la recuperació econòmica
Abans de les eleccions, tots dos partits estaven en fase de negociació d’un nou pla d’estímul fiscal per a fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia. La previsible situació política després de les eleccions, amb un president controlat per un Senat en mans de republicans, fa confiar en un acord fiscal equilibrat que tingui impacte positiu en l’economia americana a curt termini però que alhora limiti els riscos per a la sostenibilitat del deute públic i els costos de finançament a mitjà i llarg termini. Almenys, així és com els mercats financers, i especialment els de deute, ho han interpretat.
- Pla d’Inversió en Infraestructures i Economia Sostenible
El programa electoral dels demòcrates recollia un pla d’inversió de 3.000 bilions de dòlars per a un període de 10 anys, amb un fort focus en inversions dirigides a infraestructures però sobretot en economia sostenible amb l’objectiu d’aconseguir neutralitat en emissions de CO₂ el 2050. Encara que possiblement el resultat de la negociació amb els republicans serà un programa menys ambiciós, és probable que el partit republicà post Trump tingui una posició més favorable a iniciatives concordes a l’Acord de Paris, per la qual cosa confiem en la seva aprovació.
El programa electoral de Biden recull la proposta de trencar amb la política de reducció d’impostos de Trump, a través d’un increment de l’impost de societats del 21% a 28% i un increment dels impostos a les rendes de les classes més altes. Els ingressos anirien destinats a major despesa en educació, llars d’infants i sanitat, etc. Estimacions inicials indicaven un desequilibri pressupostari entre les diferents iniciatives fiscals, causant un increment del dèficit públic d’aproximadament un 2% del PIB a l’any.
L’absència del Blue Wave, en línia amb el comentat en els punts anteriors, han tingut un impacte positiu en els mercats financers ja que els inversors anticipen que ni l’increment de l’impost corporatiu serà tan agressiu, ni l’impacte en el dèficit públic dels programes socials serà tan elevat.
Encara que l’estil negociador i de comunicació de Biden possiblement serà molt diferent que el de Trump, la política comercial dels EUA cap a la Xina serà similar. És consens al país que la política econòmica de la Xina, basada en suport estatal a les empreses, mà d’obra barata i manipulació del seu tipus de canvi, ha afectat molt negativament al sector manufacturer estatunidenc. Biden per tant continuarà amb la política d’aranzels encara que és probable que reprengui el diàleg amb les autoritats xineses per a arribar a un nou acord comercial.
