Articles guardats

ARTICLES DE L’AUTOR Caixa d'Enginyers Gestió

Quines implicacions té l’active ownership?

Actualitat Glossari Social

Quines implicacions té l’active ownership?

Dins de la gestió d’institucions d’inversió col·lectiva, l’active ownership o activisme accionarial està inclòs dins de les millors pràctiques en la gestió de qüestions ASG. Es tracta d’una filosofia d’inversió que va més enllà de la mera extracció de rendibilitat que l’acció d’una companyia pot proporcionar al comprador, i el que cerca és influir, en la mesura possible, en les decisions que pren la Direcció de la companyia i vetllar especialment per les bones pràctiques de govern corporatiu.

Més enllà del percentatge que un accionista tingui d’una companyia, escoltar la seva opinió sobre pràctiques que puguin resultar controvertides o sobre el bon govern de la companyia sempre resulta positiu; és una manera d’agregar força per millorar la companyia alhora que el seu entorn. Per a això, hi ha dues vies principals pel que fa a l’accionista institucional: d’una banda, el vot en Junta d’Accionistes i, de l’altra, el contacte directe amb la companyia o engagement.

En el cas de Caixa Enginyers Gestió, l’Entitat hi participa activament mitjançant el vot en Junta d’Accionistes de les companyies en cartera dels fons gestionats. Seguint les polítiques de vot aprovades pel Consell d’Administració, es monitoren, entre d’altres aspectes, la remuneració dels directius, les accions corporatives que puguin diluir el valor del petit accionista o la independència dels membres del Consell d’Administració.

Pots trobar més informació sobre els vots executats durant el passat exercici en l’Informe Anual del Comitè ISR de Caixa Enginyers Gestió, disponible aquí.

Àsia, l’imparable ascens de la regió més vibrant del planeta

Actualitat Finances Mercats

Àsia, l’imparable ascens de la regió més vibrant del planeta

Malgrat ser els primers a experimentar els efectes negatius de la COVID-19, Àsia es manté al capdavant de l’economia mundial en termes de creixement, i els seus països se situen en una posició privilegiada per sortir com els clars vencedors d’aquesta situació. Així, segons les previsions del Fons Monetari Internacional del mes de juny, es preveu que el conjunt de països experimenti un lleuger retrocés en el rendiment de les seves economies del 0,8 % durant l’any actual i que, posteriorment, l’any 2021 aquestes economies recuperin tot el terreny perdut per assolir una taxa de creixement del 7,8 %. Considerem que la regió continua sent la més vibrant i dinàmica al llarg del globus i continuarà oferint una oportunitat única per participar en un dels processos més grans de transformació social i econòmica de la història recent.

La regió destaca per la seva significativa diversitat social i econòmica, i inclou països amb un PIB per càpita molt reduït com Cambodja, Bangladesh o, fins i tot, la Índia, els quals voregen el límit dels 2.000 dòlars, i també països ja desenvolupats com Singapur, que registra un PIB per càpita de 65.000 dòlars. Així, cada país es troba en diferents punts dels seus llargs camins econòmics i ofereix diferents oportunitats des del punt de vista de creixement.

Tendències de fons

Malgrat aquesta marcada heterogeneïtat entre països, hi ha diferents nexes d’unió que possibiliten l’auge de les seves economies a través de creixements econòmics que els països desenvolupats només poden somiar i que podríem resumir en tres tendències de creixement secular:

  • Dividend demogràfic. En la major part d’Àsia, particularment en el sud i en algunes parts del sud-est asiàtic, els països mostren un ràpid creixement de la població. Així, el 2030, la regió representarà prop del 55% de la població mundial total en el grup d’edat de 15 a 34 anys, una generació cada vegada més ben educada i més integrada en els sistemes globals, econòmics i socials, fet que possibilitarà una explosió de les classes mitjanes. Si als Estats Units, Europa i Japó el creixement esperat de les classes mitjanes és només del 0,5% l’any, a la Xina i l’Índia s’espera que el creixement sigui del 6%.
  • Moviments socials i procés d’urbanització. Generalment, els ingressos en les urbs solen ser entre dues i tres vegades més grans respecte als ingressos en el camp. Això fa que els incentius de la població a continuar emigrant cap a les grans urbs siguin elevats, cosa que millora l’assignació del capital humà i, en conseqüència, el creixement econòmic potencial. L’Índia, per exemple, suposa un clar exemple de la tendència. Amb una població de 1.300 milions de persones, les quals tenen una edat mitjana a penes de 29 anys, només un 35% de la seva població viu en ciutats. Aquest percentatge hauria de revertir cap a nivells clarament superiors a mesura que es continuïn adoptant reformes estructurals com ara la laboral i es millorin les infraestructures.
  • Transformació digital i adopció tecnològica. La penetració més gran en l’ús de noves tecnologies està possibilitant un canvi dramàtic en el comportament de la població, com, per exemple, a través de la socialització en l’accés a les dades i l’ús de la informació. Malgrat els ràpids progressos, la mitjana en la penetració del mòbil dins dels països asiàtics se situa prop del 60%, encara molt lluny dels estàndards desenvolupats. A mesura que el seu ús es va estenent a més parts de la població, s’està possibilitant el fet de saltar-se molts passos en el procés de desenvolupament i accelerant la seva escalada tant en termes econòmics com en termes

No obstant això, també resulta rellevant destacar els diferents riscos associats que comporten una importància més gran a escala mundial. Aquests riscos pivoten principalment sobre aspectes més de tipus geopolític: les lluites de poder dels diferents països per fer prevaler la seva hegemonia. 

És per això que recentment s’hi registren nous fronts més enllà de la lluita comercial i tecnològica entre la Xina i els Estats Units, com, per exemple, els enfrontaments bèl·lics entre l’Índia i la Xina que han derivat en la prohibició de l’ús d’aplicacions xineses en territori indi, la disputa territorial en el Caixmir o la lluita pel control del mar de la Xina.

Actualment, el conjunt d’Àsia suposa el 60% de la població mundial i el 34% del PIB, encara que només el 21% de la capitalització borsària mundial. Per ser justos, el marc jurídic per a la inversió en aquests països dista encara molt de països desenvolupats com ara Europa o els Estats Units. Com a exemple, als Estats Units la ràtio de capitalització borsària sobre el PIB se situa en nivells del 130%, per la qual cosa podem concloure que, probablement, la capitalització de les companyies asiàtiques no fa justícia als seus fonamentals. Encara que desconeixem el grau d’infravaloració del conjunt de companyies, atès el dinamisme de les economies i el vibrant procés de transformació que estan tenint les companyies, sembla clar que el pes en termes de mercat de les companyies asiàtiques no farà sinó incrementar durant els propers anys per assolir, així, una ràtio més comparable amb la resta de països. Només ens trobem a l’inici d’un llarg camí.

Què són els bons socials i quins criteris han de seguir per a la seva emissió?

Actualitat Finances Glossari

Què són els bons socials i quins criteris han de seguir per a la seva emissió?

A diferència dels bons verds, els quals destinen els recursos obtinguts al finançament o refinançament de projectes ecològics, els bons socials busquen finançar projectes amb l’objectiu de mitigar un problema social determinat com, per exemple, l’accés a un habitatge assequible o a subministraments bàsics, la generació d’ocupació o l’empoderament socioeconòmic.… Continue reading

S’accentua la divergència entre actius financers i economia real

Actualitat Experts Finances Mercats

S’accentua la divergència entre actius financers i economia real

Els principals actius de risc van recuperar bona part de les pèrdues provocades per la irrupció del coronavirus a l’empara de l’estabilització de la situació sanitària en alguns països, juntament amb el suport dels estímuls monetaris i fiscals adoptats per la majoria d’economies a escala mundial. Malgrat que el nombre de contagiats superen els 10 milions i que el continent americà està patint el període amb més nombre d’infectats, la propagació de la pandèmia sembla estar relativament sota control en els focus geogràfics inicials -Europa i Xina-, fet que està permetent la reactivació de les seves economies. D’altra banda, el passat 7 de juliol, l’OMS va confirmar que vint-i-una vacunes es trobaven en fase d’assaig clínic.Continue reading

Sabies que la inversió socialment responsable es comporta millor que la inversió tradicional?

Finances General

Sabies que la inversió socialment responsable es comporta millor que la inversió tradicional?

La inversió socialment responsable‘ha comportat millor que la inversió tradicional al llarg dels últims 3, 5 i 7 anys.

Encara que pot semblar una afirmació contundent, si ens cenyim a les dades empíriques, és el que es deriva de l’anàlisi de comparar el rendiment d’índexs ASG (mediambiental, social i de governança corporativa) d’MSCI1 globals, europeus i emergents enfront dels seus índexs homòlegs no ASG en diferents finestres temporals (amb dades al tancament de març del 2020).… Continue reading

Inversió Socialment Responsable: el nostre compromís com a cooperativa

Cooperatiu Finances Mercats

Inversió Socialment Responsable: el nostre compromís com a cooperativa

En articles anteriors del nostre bloc hem parlat i introduït termes com la inversió socialment responsable o ISR, però tothom sap a què fa referència aquest terme? Al nostre entendre, no és així. Per AQUEST MOTIU, en aquest article expliquem el que significa i n’exposem les característiques principals.

Continue reading

Què és i com es calcula la petjada hídrica?

Economia sostenible Finances Glossari

Què és i com es calcula la petjada hídrica?

Tots els béns i serveis utilitzats i consumits en la nostra activitat diària requereixen, directament i indirectament, un determinat volum d’aigua per a la seva producció i posterior consum.

El mesurament de l’impacte humà en els recursos hídrics del planeta és el que es denomina en termes de sostenibilitat la petjada hídrica.Continue reading

COVID-19: un cigne negre que probablement canviarà l’statu quo econòmic

Actualitat Finances

COVID-19: un cigne negre que probablement canviarà l’statu quo econòmic

Després d’una dècada de relativa estabilitat en el creixement econòmic mundial, un cigne negre (esdeveniment impredictible i amb conseqüències molt significatives la teoria del qual va ser desenvolupada per Nassim Taleb) amenaça aquests dies amb desestabilitzar els pilars fonamentals sobre els quals s’ha basat l’augment de la prosperitat generalitzada.

Després de ser declarat pandèmia per l’OMS, el COVID-19 s’erigeix aquestes setmanes com a potencial desestabilitzador, entre d’altres, d’elements com la globalització i la liberalització, amb unes conseqüències que poden transcendir a allò purament econòmic i alterar eventualment l’statu quo politicosocial, especialment en aquells països amb més desigualtat.… Continue reading

Com es calcula la petjada de carboni?

Economia sostenible Finances Glossari

Com es calcula la petjada de carboni?

La petjadata de carboni és el càlcul de la totalitat d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) emeses per un individu, organització, esdeveniment o producte de forma directa o indirecta. Amb el càlcul de l’empremta de carboni es pot quantificar quin és l’impacte derivat de determinades activitats sobre el medi ambient, fet que facilita la identificació, abast i posterior tasca de reducció tant d’emissions com de costos directes i indirectes vinculats a l’esmentada activitat.… Continue reading

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close