Arran de l’esclat de la guerra a Ucraïna, i malgrat la coordinació occidental pel que fa a la imposició de paquets de sancions i represàlies per fer front a l’amenaça russa, hi ha un front obert que continua generant molta incertesa: la dependència europea del gas i del petroli russos.
En concret, Rússia subministra prop d’un terç del consum europeu de gas natural, el consum del qual inclou des del component domèstic fins a l’industrial. Fins i tot hi ha algunes regions com ara Estònia, Bulgària, Finlàndia o Suècia que tenen una dependència absoluta del gas rus.
Aquesta situació està posant de manifest el conflicte d’interessos existent i desencadenant una presa de consciència social i política sobre la imperiosa necessitat de virar l’aprovisionament energètic cap a fonts no dependents de Rússia. En particular, tot sembla indicar que la solució necessita augmentar les energies alternatives (nuclear i renovables) dins del mix energètic, però sobretot promoure les renovables, fet que alhora dona suport als diferents compromisos mediambientals.
En aquest sentit, països com ara Alemanya ja s’han compromès a invertir fins a 200.000 milions d’euros en inversions renovables durant la pròxima dècada. En agregat de la regió, destaca la determinació de la Comissió Europea, que ha proposat un esborrany de pla perquè Europa sigui independent dels combustibles fòssils russos molt abans del 2030. A la taula següent es mostren algunes de les declaracions d’intencions d’alguns països europeus en aquesta línia.
El desajust temporal entre oferta i demanda de petroli i gas natural s’ha saldat amb importants augments en els preus d’aquestes matèries primeres, fet que, al seu torn, està provocant un efecte dòmino en el cost de l’electricitat. D’una banda, aquest context està augmentant l’eficiència relativa de les energies renovables enfront de les fonts energètiques fòssils, ja que els augments de costos en les renovables no són ni de bon tros comparables amb els augments de costos en les energies tradicionals.
De l’altra, ja que a Europa el preu de la llum s’estableix a partir d’una subhasta diària, en la qual l’últim preu que es creua defineix el preu final de tota la quantitat energètica subhastada, els ingressos dels parcs renovables estan augmentant molt per sobre de l’augment dels seus costos. Per tant, els parcs de generació energètica renovable són cada vegada més rendibles.
Si els diferents països europeus s’haguessin involucrat més durant l’última dècada, quan els avenços tecnològics van començar a equilibrar els costos de l’energia eòlica i solar amb els de les alternatives fòssils, es podria haver limitat parcialment l’augment dels preus i ara el punt de partida seria més benigne.
Lamentablement això no es va produir i actualment el problema és que no hi ha prou capacitat per proveir tota la demanda energètica a través de fonts renovables i fonts de suport (gas en cicle combinat + energia nuclear), per la qual cosa els preus finals continuaran depenent de les fonts de generació energètica menys rendibles.
En conclusió, els esdeveniments geopolítics han manifestat novament com és d’imprescindible per a les regions tenir independència energètica, per la qual cosa, juntament amb la necessitat urgent d’unitat europea per afrontar el canvi climàtic, l’entorn hauria de continuar impulsant la inversió en energies renovables per motius econòmics, geopolítics i mediambientals.
