Articles guardats

Social

Quines implicacions té l’active ownership?

Actualitat Glossari Social

Quines implicacions té l’active ownership?

Dins de la gestió d’institucions d’inversió col·lectiva, l’active ownership o activisme accionarial està inclòs dins de les millors pràctiques en la gestió de qüestions ASG. Es tracta d’una filosofia d’inversió que va més enllà de la mera extracció de rendibilitat que l’acció d’una companyia pot proporcionar al comprador, i el que cerca és influir, en la mesura possible, en les decisions que pren la Direcció de la companyia i vetllar especialment per les bones pràctiques de govern corporatiu.

Més enllà del percentatge que un accionista tingui d’una companyia, escoltar la seva opinió sobre pràctiques que puguin resultar controvertides o sobre el bon govern de la companyia sempre resulta positiu; és una manera d’agregar força per millorar la companyia alhora que el seu entorn. Per a això, hi ha dues vies principals pel que fa a l’accionista institucional: d’una banda, el vot en Junta d’Accionistes i, de l’altra, el contacte directe amb la companyia o engagement.

En el cas de Caixa Enginyers Gestió, l’Entitat hi participa activament mitjançant el vot en Junta d’Accionistes de les companyies en cartera dels fons gestionats. Seguint les polítiques de vot aprovades pel Consell d’Administració, es monitoren, entre d’altres aspectes, la remuneració dels directius, les accions corporatives que puguin diluir el valor del petit accionista o la independència dels membres del Consell d’Administració.

Pots trobar més informació sobre els vots executats durant el passat exercici en l’Informe Anual del Comitè ISR de Caixa Enginyers Gestió, disponible aquí.

Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments

Actualitat Social

Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments

Aquest any i de manera exclusiva, el Dia Internacional de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments es produeix durant la pandèmia mundial de la COVID-19. Aquesta situació en la qual ens trobem immersos ha fet que tinguem una especial atenció sobre la forma en què es produeixen i consumeixen els aliments a tot el món.

Fa uns mesos, quan va arribar la pandèmia i va començar el confinament a Espanya, vam publicar un article en el qual exposàvem la problemàtica ocasionada per la compra massiva d’aliments durant la crisi del coronavirus. I és que no només es tracta d’un problema ètic, sinó que té un gran impacte mediambiental.

“Més de 7.000 milions de persones passen fam en el planeta”

Reduir les pèrdues i el desaprofitament d’aliments és essencial en un món on el nombre de persones afectades per la fam ha augmentat de manera gradual des del 2014. Paral·lelament, cada dia es perden i malgasten tones d’aliments comestibles. De fet, s’estima que la xifra de persones que passen gana podria duplicar-se a causa del coronavirus, ja que ha provocat un estancament de l’economia mundial.

Enguany, el lema del dia mundial es titula “Detingues la pèrdua i el desaprofitament d’aliments. Per la gent. Pel planeta.”. I és que quan un aliment es desaprofita, en definitiva, tots els recursos que s’utilitzen per produir-lo, com l’aigua, la terra, l’energia, la mà d’obra i el capital, són malgastats. A més, l’eliminació d’aquests aliments en abocadors genera emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, fet que contribueix al canvi climàtic.

Posar fi a la fam, un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible

Un dels objectius primordials que pretén atacar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és el que es refereix a la fam zero. Tot i així, a causa de la situació actual, el panorama no resulta molt encoratjador.

Aquestes són algunes de les interessants i impactants dades que ha reunit l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO):

  • El món produeix aliments per a tots.
  • Un terç dels aliments que es produeixen es perden o malgasten cada any.
  • Només un quart dels aliments que malgastem és suficient per acabar amb la fam en el món.

6 idees per reduir el desaprofitament de menjar

  1. Compra només allò que necessitis.
  2. Mou els productes més vells de la teva nevera al davant i col·loca els més nous a la part posterior.
  3. No cuinis racions massa grans si dubtes que puguis acabar-te-les.
  4. Dona l’excedent a bancs d’aliments o a persones que saps que ho necessiten.
  5. Emmagatzema els aliments a una temperatura entre 1 i 5 graus centígrads per a una frescor i una vida útil màximes.
  6. Guarda les sobres per a un altre àpat o utilitza-les en un plat diferent.
5è aniversari dels ODS: contribució de Caixa d’Enginyers

Actualitat Economia sostenible Social

5è aniversari dels ODS: contribució de Caixa d’Enginyers

Avui, 25 de setembre, és el 5è aniversari de l’aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Des de Caixa d’Enginyers, fem un recorregut per la contribució de l’Entitat a aquests objectius, que suposen la mostra del compromís de les organitzacions a escala mundial per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món.

Quin paper tenen les entitats financeres en la consecució dels ODS?

Les finances sostenibles i la inversió socialment responsable són la clau que permetrà canvis reals no en el sector sinó en la resta del teixit empresarial i de la societat. En definitiva, la inversió socialment responsable o ISR té un paper fonamental en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

“Els ODS s’erigeixen fonamentals en la nova realitat com a eina per superar la crisi econòmica i social que se’n deriva.”

Iñaki Irisarri, assessor en sostenibilitat del Grup Caixa d’Enginyers i coordinador de la Fundació Caixa d’Enginyers

Quina és la contribució del Grup Caixa d’Enginyers?

Actualment, estem adherits al Pacte Mundial de les Nacions Unides. Aquesta ferma aposta per la sostenibilitat es materialitza amb l’oferta pionera i innovadora de productes i serveis socialment responsables. Des de la perspectiva de banca cooperativa, desenvolupem la nostra funció sobre la base de dos principis: socioambientals i econòmics.

 ODS prioritaris per al Grup:

  • Treball decent i creixement econòmic (ODS 8)
    • Contribuïm al creixement econòmic per càpita i al PIB d’Espanya (meta 8.1).
    • Generem ocupació indirecta, contribuïm al desenvolupament del teixit empresarial i donem suport a la creació d’empreses i als emprenedors (meta 8.3).
    • Generem ocupació de qualitat i inclusiva, apostem per la formació dels nostres empleats i estem compromesos amb la formació i l’ocupació dels més vulnerables (meta 8.5).
    • Estem compromesos amb l’ocupació jove i les futures generacions i ajudem joves vulnerables a la seva inserció en el mercat laboral (meta 8.6).
    • Cuidem la salut i el desenvolupament dels nostres empleats i les seves famílies (meta 8.8).
  • Indústria, innovació i infraestructura (ODS 9). Compromesos amb les metes 9.2, 9.3 i 9.5, que lluiten per promoure una industrialització inclusiva i sostenible d’aquí a 2030, per modernitzar la infraestructura i reconvertir les indústries perquè siguin sostenibles d’aquí a 2030 i per millorar la capacitat tecnològica.
  • Acció pel clima (ODS 13). Ens centrem en la meta 13.2 incorporant mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques i estratègies, i en la meta 13.3 millorant l’educació, la sensibilització i la capacitat humana i institucional respecte a la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a aquest, la reducció dels seus efectes i l’alerta primerenca.

ODS destacats als quals també contribuïm:

  • Educació de qualitat (ODS 4)
  • Igualtat de gènere (ODS 5)
  • Reducció de les desigualtats (ODS 10)
  • Aliances per a l’assoliment dels Objectius (ODS 17)
  • Aigua neta i sanejament (ODS 6)

Descobreix, en detall, la nostra contribució amb cada un dels ODS: La contribució del Grup Caixa d’Enginyers als objectius de desenvolupament sostenible i a les fites de l’agenda 2030 

Dia Mundial sense Cotxe. Per què ens hi hem de sumar?

Actualitat Social

Dia Mundial sense Cotxe. Per què ens hi hem de sumar?

Cada 22 de setembre se celebra el Dia Mundial sense Cotxe, un dia que pretén demostrar que és possible reduir l’ús de l’automòbil en les grans ciutats.

L’origen de la data es remunta a la crisi petroliera de 1973, quan la preocupació pel subministrament de petroli va impulsar la idea a diversos governs europeus de deixar el cotxe aparcat i promoure mitjans de transport més eficients. Tot i així, no va ser fins a l’any 2000 que la Comissió Europea va declarar el Dia Mundial sense Cotxe.

Què cerca aquest dia?

En definitiva, cerca motivar una consciència molt més ecològica en els ciutadans del món. La iniciativa tracta de potenciar l’ús del transport públic o de la bicicleta o els desplaçaments a peu com a mètodes alternatius al cotxe, així com de conscienciar els ciutadans sobre els efectes nocius dels automòbils en el medi ambient.

Quins són aquests efectes nocius per al medi ambient?

Encara que el cotxe facilita la vida, tenir massa cotxes en una ciutat augmenta significativament la petjada de carboni i ocasiona que el forat de la capa d’ozó creixi encara més.

Al nostre país té especial importància la participació de Barcelona i Madrid, que continuen superant els límits de contaminació permesos per l’OMS. La causa principal d’aquesta contaminació són els gasos procedents de la combustió dels vehicles.

“El cotxe és el causant del 13 % de la contaminació en els 28 països de la UE”

Però, a més, els cotxes no només generen més contaminació ambiental i acústica, sinó que també converteixen els nostres carrers en més insegurs i contribueixen al fet que les persones puguin tenir problemes respiratoris i siguin més sedentàries, cosa que provoca conseqüències en l’organisme.

Com a dada interessant, cada dia aspirem 10.000 litres d’aire que, si està contaminat, és altament perillós per a la nostra salut.

Quines alternatives tenim?

  1. Més trajectes a peu. És freqüent usar el cotxe per a trajectes que fàcilment poden fer-se caminant. Aquesta pràctica no només és nociva per a la nostra salut, sinó que també ho és per al medi ambient. Donem-li la volta!
  2. Bicicleta o patinet elèctric. Són bones opcions si volem reduir la petjada de carboni i, per tant, la contaminació que es concentra en el cor de les ciutats. A més, la bicicleta també és una bona manera de realitzar exercici físic i portar un estil de vida saludable.

“Amb un 8 %, Espanya és el país on més està creixent l’ús de la bicicleta”

Índex Mundial del Ciclisme

  1. Transport públic. Els nuclis urbans més grans d’Espanya estan fent veritables esforços per fomentar l’ús d’un transport menys contaminant entre els ciutadans. Aquesta és la millor opció per a desplaçar-te a llocs que estan lluny per anar-hi caminant. A més, sens dubte, notaràs un gran estalvi a final de mes.
  2. Vehicle elèctric o híbrid. No contaminen i tenen accés lliure per totes les ciutats. Sens dubte, són una manera de traslladar-se de manera sostenible i que compleixen amb tots els beneficis del transport privat.
Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó 2020

Actualitat Social

Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó 2020

Després de vint-i-cinc anys consecutius, avui, 16 de setembre, se celebra el Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó. Aquest dia va ser instituït el 1995 per les Nacions Unides amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública sobre la seva problemàtica.

D’aleshores ençà, i gràcies també al Conveni de Viena i a altres acords internacionals, s’ha aconseguit una retallada substancial en la producció de CFC (compostos clorofluorocarbonats), principals responsables de la destrucció de la capa d’ozó.

Enguany, amb la pandèmia de la COVID-19 com a protagonista, es posa de manifest que cal treballar per protegir el planeta si volem evitar desequilibris que generin problemes a escala mundial.

Què és la capa d’ozó?

És una franja de gas molt fràgil que protegeix la vida en el planeta dels efectes nocius dels raigs solars. El que preocupa és que aquesta capa està en perill per l’ús que es va fer durant molts anys de diferents productes químics.

Gràcies a un gran esforç internacional, s’ha aconseguit eliminar i reduir l’ús d’aquestes substàncies químiques que tant afecten la capa d’ozó i, per tant, s’ha aconseguit reduir la radiació ultraviolada que arriba a la Terra.

Per què és tan important la seva protecció?

La capa d’ozó té una importància fonamental perquè és la responsable que la radiació que ens arriba del sol estigui minimitzada. Això es deu al fet que passa per aquestes molècules d’ozó abans de tocar la biosfera, cosa que provoca que una part d’aquesta radiació es retorni a l’espai. En conseqüència, la llum i la radiació solar que arriba a la terra i als oceans no és perillosa per als éssers vius.

Fa diversos anys es va detectar la degradació d’aquesta capa i es va trobar un forat que es localitza en els pols (sobre el continent Antàrtic i l’oceà Àrtic). Aquest forat és, en definitiva, una reducció de la quantitat d’ozó en aquesta capa que permet l’entrada de molta llum ultraviolada en el nostre planeta.

Això suposa un problema mediambiental i de salut, ja que l’excés de la radiació solar és nociu per a qualsevol forma de vida. De fet, per als animals fins i tot pot ser la causa de malalties o problemes molt variats com ara cremades cutànies o càncer.

Préstecs ‘eco’:  l’opció per invertir en estalvi sostenible a la llar

Economia sostenible Finances Social

Préstecs ‘eco’: l’opció per invertir en estalvi sostenible a la llar

Durant el confinament s’ha disparat el consum d’energia a les llars, que majoritàriament s’ha traduït en un increment de les factures mensuals.

A través d’un préstec eco per a millorar l’eficiència energètica, es pot reduir la despesa en il·luminació fins a un 80% implantant tecnologia LED, o estalviar fins a un 50% en la factura de l’aigua, entre d’altres.

Continue reading

Què són les illes de calor i com ens afecten?

Actualitat Social

Què són les illes de calor i com ens afecten?

A Espanya, ja estem acostumats a les famoses onades de calor que s’ocasionen cada estiu. Aquest juliol, vam tenir la primera quan una massa d’aire càlid d’origen africà, unida a la insolació prolongada pròpia d’aquestes dates, va arribar a gran part de la Península i Balears i va deixar temperatures que van ranejar els 40 °C. Si bé sabem què són les onades de calor, hi ha un altre efecte similar que s’origina principalment en algunes ciutats a l’estiu: les illes de calor.

Continue reading

Què són els bons sostenibles i quines tipologies existeixen?

Actualitat Economia sostenible Finances Mercats Social

Què són els bons sostenibles i quines tipologies existeixen?

El volum de deute sostenible ha augmentat de forma imparable durant els últims anys, essent el punt d’inflexió la cimera per al Clima de París COP21 (desembre 2015). Tot i que des dels seus inicis aquestes emissions han estat constituïdes únicament per bons verds -van assolir un nou rècord el 2019 amb un volum de 271.000 milions de dòlars, més de la meitat del mercat-, els bons socials han anat guanyant pes relatiu dins l’univers d’emissions de renta fixa, sobretot arran de la COVID-19, i ja suposen més del 50% de les noves emissions a tancament de maig de 2020.

Continue reading

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close