Articles guardats
Com afecten els plaguicides a la vida humana i a la terra?

Actualitat Social

Com afecten els plaguicides a la vida humana i a la terra?

El dia 3 de desembre se celebra el Dia Mundial del No Ús de Plaguicides, que pretén cridar l’atenció a la població mundial sobre la greu crisi ambiental originada per l’ús dels agroquímics a nivell global.

Què és un plaguicida?

És una substància o mescla de substàncies destinades a controlar qualsevol tipus de plaga, matar, repel·lir o interrompre el creixement d’éssers vius que interfereixen en la producció agropecuària i forestal. En el món s’utilitzen més de 1.000 plaguicides per evitar que les plagues espatllin o destrueixin els aliments. Cada plaguicida té propietats i efectes toxicològics diferents.

Molts dels plaguicides més antics que ja no estan protegits per patents, com el diclorodifeniltricloroetà (DDT) i el lindà, poden romandre durant anys en el sòl i l’aigua. Aquestes substàncies s’han prohibit als països signataris del Conveni d’Estocolm de 2011, un acord internacional l’objectiu del qual és eliminar o restringir la producció i la utilització de contaminants orgànics persistents.

Quin és l’objectiu d’aquest dia?

En definitiva, l’objectiu d’aquesta jornada és reflexionar sobre el rumb de l’agricultura de monocultius amb ús intensiu d’agrotòxics, que mostra una creixent contaminació i causa greus desequilibris en els ecosistemes. De fet, en aquest dia es recorda les més de 16.000 persones mortes a conseqüència de la catàstrofe de Bophal l’any 1984 a causa de la fuita de 27 tones del gas tòxic metil isocianat, que era utilitzat per a la fabricació d’un plaguicida.

Quins efectes poden tenir sobre la vida humana?

Hi ha un gran nombre de plaguicides amb alta toxicitat i perillositat per a la vida humana. L’Organització Mundial de la Salut confirma que durant l’any moren 100.000 persones per l’ús de pesticides i unes 200.000 són intoxicades de manera aguda per la utilització dels plaguicides en l’agricultura i ramaderia, sent-hi molt vulnerables els nens.

Fa 15 anys, s’usaven dos o tres litres de glifosat per hectàrea. Com que la naturalesa es defensa, sorgeixen insectes i plantes resistents que requereixen més dosi i productes més tòxics, per la qual cosa avui es fumiga amb més de vuit litres i s’hi agreguen altres herbicides més tòxics.

Molts països, pressionats per l’opinió pública, controlen seriosament l’ús d’aquests verins. Fins i tot països com Holanda, Dinamarca o Suècia tenen programes per disminuir en un 30 per cent l’ús de agrotòxics d’aquí a tres anys.

Abast del problema

Els plaguicides són una de les principals causes de mort per intoxicació voluntària, sobretot als països d’ingressos mitjans i baixos. Pel fet que són intrínsecament tòxics i s’apliquen deliberadament perquè es propaguin en el medi ambient, la seva producció, distribució i utilització ha de regir-se per un control i una reglamentació estrictes. A més, és necessari fer un seguiment regular dels seus residus en els aliments.

L’OMS té dos objectius en relació amb aquests productes:

  • Fer que es prohibeixin els plaguicides més tòxics per a l’ésser humà i els que romanen durant més temps en el medi ambient.
  • Protegir la salut pública mitjançant l’establiment de límits màxims de residus dels plaguicides en els aliments i l’aigua.

Leave a Comment