El concepte de greenwashing fa referència a les pràctiques empresarials, generalment en matèria de màrqueting i comunicació, que les empreses utilitzen per informar (o rentar) sobre les seves pràctiques mediambientals quan generalment només són una cortina de fum amb l’objectiu de millorar la seva reputació.
La seva comesa principal és aprofitar que la societat està cada vegada més conscienciada sobre els efectes adversos dels progressos econòmics en el medi ambient i les seves obligacions per lluitar contra el canvi climàtic per destacar les bondats de la seva estratègia i, així, tenir la capacitat de vendre més els seus productes i/o serveis. Només n’hi ha prou amb obrir la premsa i veure una infinitat d’anuncis contractats amb caràcter mediambiental.
Addicionalment, l’ús d’estratègies de greenwashing pot tenir diversos vessants més enllà del simple objectiu d’augmentar les seves vendes. Per exemple, en el camp de les inversions, en el qual cada vegada hi ha més institucions que fan servir objectius ASG en el mandat de les seves inversions. Així, una bona consideració mediambiental pot suposar per a les companyies un notable estalvi en els costos de finançament per al seu rendiment, el qual pot ascendir fins als centenars de milions d’euros per al cas de les grans companyies.
Malgrat desvirtuar la realitat, els anuncis acostumen a estar dins dels estàndards legals, ja que la regulació a aquest efecte sol ser significativament lleugera. Per això, i a causa de la dificultat de discernir entre la fiabilitat de les dades, resulta extremadament important que les autoritats posin fil a l’agulla per tractar d’establir un marc al qual les corporacions s’hagin d’acollir i evitar, així, que la mala praxi s’estengui gradualment en el sistema.
