L’ecoangoixa o climate anxiety és una nova forma d’afectació de la salut mental que es genera a causa de la preocupació pel futur incert al qual ens enfrontem. Segons l’Associació Americana de Psicologia (APA), l’ecoangoixa és un “temor crònic d’un cataclisme ambiental”. Es tracta d’un estrès causat per “observar els impactes aparentment irrevocables del canvi climàtic, i preocupar-se pel futur d’un mateix, dels nens i de les futures generacions”.
Veiem que principalment afecta la gent jove. Són persones reivindicatives i amb una actitud crítica cap a allò que han fet generacions anteriors al medi ambient. També es tracta d’un perfil de persones que tenen accés a molta informació, fet que les fa estar més informades de tot el que passa en el món que les envolta. Tenen la consciència intranquil·la perquè saben que, si no actuem urgentment, el món serà un lloc cada vegada pitjor per viure-hi.
L’increment de desastres naturals, les glaceres fonent-se, els oceans de plàstic, l’extinció d’espècies animals o la desaparició d’ecosistemes són algunes de les notícies que es comuniquen més sovint en els mitjans de comunicació. A més a més, sabem que cal reduir a la meitat les emissions de CO2 de cara a 2030 per aconseguir que la temperatura del planeta no superi els 1,5 graus centígrads. Aquests són alguns dels fets que provoquen el sentiment d’angoixa.
Com fer front a l’ecoangoixa?
L’APA recomana pautes per combatre aquest tipus d’ansietat, i que aquest sentiment no afecti la nostra vida diària.
- Confiar en la aptitud de resiliència personal. Tenir la capacitat d’adaptar-se a l’adversitat i ser positiu sobre la capacitat de superar una font d’estrès i de trauma.
- Fomentar l’optimisme. D’acord amb el punt anterior, avaluar positivament les circumstàncies que s’han de bregar ajuda a avançar.
- Ser actius en l’enfrontament de l’angoixa, és a dir, buscant contínuament ajuda i solucions i alhora sent capaços de controlar els impulsos més immediats.
- Trobar un propòsit. Unir-se a la causa a través de l’activisme pot ser una solució per controlar l’angoixa.
- Trobar el suport en la comunitat. Compartir les preocupacions amb els teus cercles i sentir-te emparat per altres persones poden millorar la motivació i la capacitat d’actuació.
Com ens afecta l’ecoangoixa?
Actualment, l’ecoangoixa és present en el dia a dia dels més joves. De fet, segons un estudi recent de la plataforma Avaaz, en el qual han participat investigadors de sis universitats del món, revela que el 75 % de joves enquestats, d’entre 16 i 25 anys, senten que el seu futur és aterridor; el 65 % pensen que els governs no actuen contra l’emergència climàtica; i el 39 % dubten de si tenir fills o no. Això implica que 4 de cada 10 joves posen en dubte si volen continuar portant nens al món arran d’aquesta emergència global.
TV3 ha fet un reportatge recentment en el qual s’exposen casos concrets de joves en aquesta situació. Un d’aquests joves és l’Alba de Diego de Haro, de 20 anys i estudiant d’Antropologia, que va llançar aquesta frase constructiva i que alhora ens hauria de fer reflexionar a tots:
“Tant de bo tots tinguéssim angoixa climàtica. Aleshores, actuaríem i no estaríem en aquesta situació.”
Tenen ecoansietat. La crisi climàtica els angoixa fins a un punt que els provoca por, ràbia, depressió i poden arribar a haver-se de medicar. Per superar-ho, s’impliquen en la lluita contra el canvi climàtic. Alguns han decidit no tenir fills. https://t.co/PKdTHDKabU #Play324 pic.twitter.com/7hTJTOY7eq
— 324.cat (@324cat) November 5, 2021
Tant de bo tots tinguéssim angoixa climàtica
L’Alba, el Leo i el Pol tenen en comú que tots tres van trobar ajuda a la seva angoixa formant part de Rebel·lió o Extinció, un moviment per la justícia climàtica present a tot el món amb el nom d’Extinction Rebellion. En aquesta organització no només van trobar altres joves amb la mateixa angoixa, sinó que també van trobar un espai on actuar contra allò que els provoca aquest sentiment.
Adonar-se’n i actuar és el que més els ha ajudat a combatre l’angoixa. Tots tres han participat en moltíssimes accions de protesta i han canviat alguns aspectes de la seva vida per intentar ser més conseqüents amb la lluita climàtica, per actuar de manera més sostenible. Han sabut canalitzar la seva angoixa i han decidit explicar-ho per ajudar altres joves.
El psicòleg de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, Roger Ballescà, afirma que cada cop més veurem aquest patiment en els joves:
“El canvi climàtic ens espanta. De fet, tots hauríem d’estar una mica més espantats i generar un canvi més positiu. Però el que no hem de deixar és que la por ocupi espais de la nostra vida i que això no ens permeti fer una vida normal.”
Un consell que l’Alba expressa en la mateixa línia: “Jo els diria a tots els joves que senten el mateix que jo i que no saben on trobar ajuda que han d’aprofitar aquesta ansietat per dir: “Com puc actuar jo per canviar les coses?”.
És clar que sense l’ajuda dels governs serà difícil d’aconseguir, però sense l’ajuda de tots, tampoc. Si tots hi posem una mica de la nostra part, aconseguirem un futur més pròsper per al nostre planeta.
Si voleu saber més, podeu escoltar el nou episodi del podcast:
