Malgrat ser els primers a experimentar els efectes negatius de la COVID-19, Àsia es manté al capdavant de l’economia mundial en termes de creixement, i els seus països se situen en una posició privilegiada per sortir com els clars vencedors d’aquesta situació. Així, segons les previsions del Fons Monetari Internacional del mes de juny, es preveu que el conjunt de països experimenti un lleuger retrocés en el rendiment de les seves economies del 0,8 % durant l’any actual i que, posteriorment, l’any 2021 aquestes economies recuperin tot el terreny perdut per assolir una taxa de creixement del 7,8 %. Considerem que la regió continua sent la més vibrant i dinàmica al llarg del globus i continuarà oferint una oportunitat única per participar en un dels processos més grans de transformació social i econòmica de la història recent.
La regió destaca per la seva significativa diversitat social i econòmica, i inclou països amb un PIB per càpita molt reduït com Cambodja, Bangladesh o, fins i tot, la Índia, els quals voregen el límit dels 2.000 dòlars, i també països ja desenvolupats com Singapur, que registra un PIB per càpita de 65.000 dòlars. Així, cada país es troba en diferents punts dels seus llargs camins econòmics i ofereix diferents oportunitats des del punt de vista de creixement.
Tendències de fons
Malgrat aquesta marcada heterogeneïtat entre països, hi ha diferents nexes d’unió que possibiliten l’auge de les seves economies a través de creixements econòmics que els països desenvolupats només poden somiar i que podríem resumir en tres tendències de creixement secular:
- Dividend demogràfic. En la major part d’Àsia, particularment en el sud i en algunes parts del sud-est asiàtic, els països mostren un ràpid creixement de la població. Així, el 2030, la regió representarà prop del 55% de la població mundial total en el grup d’edat de 15 a 34 anys, una generació cada vegada més ben educada i més integrada en els sistemes globals, econòmics i socials, fet que possibilitarà una explosió de les classes mitjanes. Si als Estats Units, Europa i Japó el creixement esperat de les classes mitjanes és només del 0,5% l’any, a la Xina i l’Índia s’espera que el creixement sigui del 6%.
- Moviments socials i procés d’urbanització. Generalment, els ingressos en les urbs solen ser entre dues i tres vegades més grans respecte als ingressos en el camp. Això fa que els incentius de la població a continuar emigrant cap a les grans urbs siguin elevats, cosa que millora l’assignació del capital humà i, en conseqüència, el creixement econòmic potencial. L’Índia, per exemple, suposa un clar exemple de la tendència. Amb una població de 1.300 milions de persones, les quals tenen una edat mitjana a penes de 29 anys, només un 35% de la seva població viu en ciutats. Aquest percentatge hauria de revertir cap a nivells clarament superiors a mesura que es continuïn adoptant reformes estructurals com ara la laboral i es millorin les infraestructures.
- Transformació digital i adopció tecnològica. La penetració més gran en l’ús de noves tecnologies està possibilitant un canvi dramàtic en el comportament de la població, com, per exemple, a través de la socialització en l’accés a les dades i l’ús de la informació. Malgrat els ràpids progressos, la mitjana en la penetració del mòbil dins dels països asiàtics se situa prop del 60%, encara molt lluny dels estàndards desenvolupats. A mesura que el seu ús es va estenent a més parts de la població, s’està possibilitant el fet de saltar-se molts passos en el procés de desenvolupament i accelerant la seva escalada tant en termes econòmics com en termes
No obstant això, també resulta rellevant destacar els diferents riscos associats que comporten una importància més gran a escala mundial. Aquests riscos pivoten principalment sobre aspectes més de tipus geopolític: les lluites de poder dels diferents països per fer prevaler la seva hegemonia.
És per això que recentment s’hi registren nous fronts més enllà de la lluita comercial i tecnològica entre la Xina i els Estats Units, com, per exemple, els enfrontaments bèl·lics entre l’Índia i la Xina que han derivat en la prohibició de l’ús d’aplicacions xineses en territori indi, la disputa territorial en el Caixmir o la lluita pel control del mar de la Xina.
Actualment, el conjunt d’Àsia suposa el 60% de la població mundial i el 34% del PIB, encara que només el 21% de la capitalització borsària mundial. Per ser justos, el marc jurídic per a la inversió en aquests països dista encara molt de països desenvolupats com ara Europa o els Estats Units. Com a exemple, als Estats Units la ràtio de capitalització borsària sobre el PIB se situa en nivells del 130%, per la qual cosa podem concloure que, probablement, la capitalització de les companyies asiàtiques no fa justícia als seus fonamentals. Encara que desconeixem el grau d’infravaloració del conjunt de companyies, atès el dinamisme de les economies i el vibrant procés de transformació que estan tenint les companyies, sembla clar que el pes en termes de mercat de les companyies asiàtiques no farà sinó incrementar durant els propers anys per assolir, així, una ràtio més comparable amb la resta de països. Només ens trobem a l’inici d’un llarg camí.
