Les perspectives econòmiques i financeres per a Espanya, Europa i el món en general s’han vist dràsticament impactades per la crisi de la COVID-19 i per les mesures de contenció necessàries. Des de Caixa d’Enginyers hem elaborat l’informe ‘Perspectives econòmiques i financeres’, amb el qual incidim en les conseqüències per a l’economia, la política monetària i els mercats financers, independentment del fort i trist impacte sanitari, social i fins i tot humà.
Actualitat Experts Finances Mercats
La reunió del Consell de Govern del BCE del mes de juny de 2014, presidida per Mario Draghi, va significar un abans i un després per a la política monetària a la zona euro. En aquella reunió, es va decidir retallar els tipus d’interès de la facilitat de dipòsit, que defineix com el Banc Central remunera els bancs per a l’excés de liquiditat que dipositen, fins a un -0,10 %, és a dir, en terreny negatiu. D’aleshores ençà, el BCE, per coherència amb la seva política monetària expansiva, s’ha vist obligat a anar reduint aquest tipus d’interès fins a un –0,50 %, el seu nivell actual.
Actualitat Economia sostenible Finances General Social
Un dels focus d’aquest nou any 2021 per part de la Comissió Europea són les finances sostenibles, fet que queda patent amb la seva recent campanya ‘Invest Green’, en la qual es comunica la importància de posar el control en les nostres finances i apostar per una entitat financera verda o sostenible.
Fa unes setmanes vam tractar, guiats per l’Álvaro Ramos i el Sergi Ferrer, de l’àrea de Gestió Global de Risc, què és el sandbox regulador i les principals característiques d’aquesta llei. Ara, atès que s’acosta el període per a la presentació de sol·licituds pels promotors davant la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional, l’article s’amplia per a fer un recorregut pel funcionament del Sandbox Regulador i veure què està succeint en altres països.
Un “sandbox regulador” és un espai destinat a l’execució de proves de manera controlada, amb durada limitada i per a un objectiu concret. Aquestes proves es realitzen amb clients reals sobre un prototip completament funcional i preparat per iniciar la seva activitat en el mercat.
Actualitat Economia sostenible
Durant el webinar de Caixa Enginyers Gestió titulat “La Inversió Socialment Responsable, un valor refugi en temps de COVID-19”, que es va celebrar el passat 10 de novembre i que va comptar amb la participació del director general Xavier Fàbregas i el gestor de fons Sergi Casòliva, es va fer referència al nou model econòmic denominat com a Economia del Dònut (o rosquilla).
La majoria de selectius han tancat els mesos de setembre i octubre en negatiu a causa dels temors generats per l’augment en el nombre d’encomanats per coronavirus, amb la conseqüent pressió més gran en els sistemes sanitaris a escala global i la reimposició de mesures de distanciament social. Així doncs, els agents financers preveuen que el repunt en el nombre d’infectats tingui un impacte negatiu inevitable en termes macroeconòmics, si bé no sembla probable que l’esmentat impacte sigui tan sever com l’infringit per la primera onada. A col·lació, la carrera per trobar un tractament que aconsegueixi frenar la pandèmia continua amb més de cent cinquanta vacunes possibles en desenvolupament a escala global, amb la qual cosa sembla raonable pensar que s’aconseguirà descobrir-ne una a bastament efectiva.
En un article anterior vam comentar les primeres conseqüències d’una possible victòria de Joe Biden en les eleccions presidencials dels EUA, les amenaces de Trump per a acudir als tribunals per suposat frau en el vot per correu i la possibilitat que el nou president hagi de governar sense comptar amb una majoria demòcrata en totes dues cambres del Congrés.
Després de confirmar-se la victòria demòcrata als estats de Nevada i Pennsilvània, aquest passat cap de setmana, Biden & Harris superen els 270 electors necessaris i es proclamen president i vicepresidenta dels EUA. Encara que Donald Trump, a data d’avui, continua sense reconèixer la derrota i afirma estar treballant amb el seu equip d’advocats per a preparar denúncies en diferents estats, no sembla comptar amb el suport del partit republicà. Tot i això, haurem d’esperar fins a gener per a conèixer el detall de l’equilibri polític en el Congrés, ja que en l’estat de Geòrgia s’ha de celebrar una segona volta després de conèixer que cap dels candidats ha aconseguit un mínim del 50% dels vots. Però fins i tot en cas d’una victòria de la segona volta a Geòrgia, és possible que Biden & Harris hagin de governar sense comptar amb una majoria al Senat.
S’obre, per tant, un escenari de statu quo positiu des del punt de vista econòmic i financer, en el qual el president electe pot iniciar la seva agenda però amb l’obligació de negociar amb els republicans en el Congrés. La reacció dels mercats financers ha estat positiva, ja que la probabilitat d’aprovació de propostes econòmiques i fiscals menys market friendly, com l’increment de l’impost de societats, la limitació de recompra d’accions o estudiar limitacions al poder econòmic de les grans tecnològiques, s’ha reduït sensiblement. Un altre factor positiu que ha impulsat les borses són les recents notícies positives respecte als avenços de les vacunes de Astrazeneca i Pfizer.
Abans de les eleccions, tots dos partits estaven en fase de negociació d’un nou pla d’estímul fiscal per a fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia. La previsible situació política després de les eleccions, amb un president controlat per un Senat en mans de republicans, fa confiar en un acord fiscal equilibrat que tingui impacte positiu en l’economia americana a curt termini però que alhora limiti els riscos per a la sostenibilitat del deute públic i els costos de finançament a mitjà i llarg termini. Almenys, així és com els mercats financers, i especialment els de deute, ho han interpretat.
El programa electoral dels demòcrates recollia un pla d’inversió de 3.000 bilions de dòlars per a un període de 10 anys, amb un fort focus en inversions dirigides a infraestructures però sobretot en economia sostenible amb l’objectiu d’aconseguir neutralitat en emissions de CO₂ el 2050. Encara que possiblement el resultat de la negociació amb els republicans serà un programa menys ambiciós, és probable que el partit republicà post Trump tingui una posició més favorable a iniciatives concordes a l’Acord de Paris, per la qual cosa confiem en la seva aprovació.
El programa electoral de Biden recull la proposta de trencar amb la política de reducció d’impostos de Trump, a través d’un increment de l’impost de societats del 21% a 28% i un increment dels impostos a les rendes de les classes més altes. Els ingressos anirien destinats a major despesa en educació, llars d’infants i sanitat, etc. Estimacions inicials indicaven un desequilibri pressupostari entre les diferents iniciatives fiscals, causant un increment del dèficit públic d’aproximadament un 2% del PIB a l’any.
L’absència del Blue Wave, en línia amb el comentat en els punts anteriors, han tingut un impacte positiu en els mercats financers ja que els inversors anticipen que ni l’increment de l’impost corporatiu serà tan agressiu, ni l’impacte en el dèficit públic dels programes socials serà tan elevat.
Encara que l’estil negociador i de comunicació de Biden possiblement serà molt diferent que el de Trump, la política comercial dels EUA cap a la Xina serà similar. És consens al país que la política econòmica de la Xina, basada en suport estatal a les empreses, mà d’obra barata i manipulació del seu tipus de canvi, ha afectat molt negativament al sector manufacturer estatunidenc. Biden per tant continuarà amb la política d’aranzels encara que és probable que reprengui el diàleg amb les autoritats xineses per a arribar a un nou acord comercial.
Arriba l’endemà de les eleccions presidencials dels Estats Units, sens dubte un dels principals esdeveniments per a aquest 2020, però seguim sense conèixer qui serà el president del país per als pròxims quatre anys. Aquest any, el coronavirus ha canviat molts dels nostres hàbits i, entre ells, hem d’incloure la manera de votar. El vot per correu alentirà el resultat de les eleccions, tindrem uns dies d’indefinició amb el risc que l’actual president Trump no reconegui el resultat electoral i que el procés de recompte es judicialitzi, tal com ha amenaçat aquest matí en el seu discurs i a Twitter. Mentre escrivim aquestes línies, la probabilitat de victòria tant de l’actual president Donald Trump com del candidat demòcrata, Joe Biden, són les d’un llançament de moneda.
Al 2020, s’ha disparat el vot per correu, superant els 100 milions de vots. Per a posar-ho en context, aquesta xifra equival al 73% del total de vots emesos en les eleccions de 2016. Aquesta és la principal qüestió que genera un problema pel que fa a la publicació del resultat final. La normativa a aplicar en la votació varia segons l’estat. En alguns d’ells, fins i tot s’admeten els vots per correu arribats fins uns dies després del 3 de novembre, fet que Trump denuncia en les seves recents declaracions. Actualment el focus d’atenció està posat en estats “indecisos”, entre ells Wisconsin, Michigan i Pennsilvània. En última instància, els resultats electorals als Estats Units no seran oficials fins que els estats els certifiquin i, oficialment, el termini límit és fins al 14 de desembre.
Hem de recordar un altre element de vital importància respecte al vot per correu, s’estima que més d’un 50% dels votants de Biden ho faran per correu, molt diferent del 25% estimat per a l’electorat republicà. Això ens suggereix que podem tenir inicialment unes xifres més alineades amb els interessos de l’actual president però que poden anar canviant a mesura hi hagi més vot per correu escrutat.
L’endemà de les eleccions ens hem despertat amb la sorprenent fortalesa de l’actual president quan les prediccions donaven una clara victòria per al candidat demòcrata. Són diversos els factors que expliquen aquesta realitat, però volíem ressaltar l’estreta relació entre l’elecció d’un president i la situació econòmica de les famílies. La consultora Gallup va preguntar als ciutadans el setembre passat si la seva situació personal havia millorat a la de fa quatre anys i la resposta de la gran majoria va ser que sí. Trump és el primer president que pot afirmar una millora en la vida de les famílies sota el seu primer mandat des de Reagan. Com pot ser això així en el context d’una pandèmia? El suport incondicional d’una part de la població podria donar resposta. No obstant això, la importància de la relació entre la percepció de la situació personal i la reelecció d’un president continua intacta.
En relació amb aquesta inesperada resistència de Trump, un dels escenaris a considerar com a resultat de les eleccions queda pràcticament descartat, l’escenari de “l’ona blava” o “blue wave”. Aquest escenari consistia en el fet que el partit demòcrata es fes tant amb el poder executiu com amb el poder legislatiu. Avui dia, sembla bastant clar que el partit de Biden conservarà amb una àmplia majoria la cambra baixa, però sembla que les eleccions no els donaran la suficient força per a reprendre el Senat. Així que assumint que Biden guanyés les eleccions, i en aquest moment és una suposició incerta, el Congrés dels Estats Units quedaria dividit entre els dos partits.
Quines polítiques resultaran dels escenaris més probables? D’entrada, descartant “l’ona blava” també descartem el major suport fiscal possible per a una major recuperació econòmica al 2021 i 2022. Aquest escenari posava especial èmfasi en el suport de les famílies i en una revolució energètica, i a la vegada relaxant tensions geopolítiques. Pel que hem d’esperar un estímul fiscal més limitat, amb el focus posat en la millora de la infraestructura juntament amb una menor amenaça reguladora i de pujada d’impostos. D’altra banda, sí que hauríem d’esperar una millora en les relacions comercials amb tercers en el cas que Biden arribés finalment a la Casa Blanca.
Del que podem estar segurs és que les eleccions estan sent molt més ajustades del que estava previst, i això obre les portes a un escenari poc desitjable. Per a començar, el resultat podria trigar més d’una setmana a conèixer-se, juntament amb un període d’incertesa més ampli de l’esperat. Així mateix, segons l’ajustat que acabi sent el resultat, hi ha riscos a l’alça d’acusacions de frau juntament amb desafiaments legals que creen una situació que recorda a les eleccions d’anys 2000, entre Bush i Gore. Aquestes acusacions podrien arribar, en última instància, a la Cort Suprema, institució que recentment ha rebut molta atenció després de la defunció de Ruth Ginsburg, una de les jutgesses més progressistes. A més, Trump no ha dubtat a suplir el seient de Ruth amb una jutgessa molt més conservadora.
Per a finalitzar, ens trobem amb un escenari molt més renyit del que es preveu, que tanca les portes a un major estímul fiscal, una major regulació i una major inversió en energies renovables. D’altra banda, s’obren les portes per a consolidar l’actual status quo davant una possible judicialització de les eleccions.
Dins de la gestió d’institucions d’inversió col·lectiva, l’active ownership o activisme accionarial està inclòs dins de les millors pràctiques en la gestió de qüestions ASG. Es tracta d’una filosofia d’inversió que va més enllà de la mera extracció de rendibilitat que l’acció d’una companyia pot proporcionar al comprador, i el que cerca és influir, en la mesura possible, en les decisions que pren la Direcció de la companyia i vetllar especialment per les bones pràctiques de govern corporatiu.
Més enllà del percentatge que un accionista tingui d’una companyia, escoltar la seva opinió sobre pràctiques que puguin resultar controvertides o sobre el bon govern de la companyia sempre resulta positiu; és una manera d’agregar força per millorar la companyia alhora que el seu entorn. Per a això, hi ha dues vies principals pel que fa a l’accionista institucional: d’una banda, el vot en Junta d’Accionistes i, de l’altra, el contacte directe amb la companyia o engagement.
En el cas de Caixa Enginyers Gestió, l’Entitat hi participa activament mitjançant el vot en Junta d’Accionistes de les companyies en cartera dels fons gestionats. Seguint les polítiques de vot aprovades pel Consell d’Administració, es monitoren, entre d’altres aspectes, la remuneració dels directius, les accions corporatives que puguin diluir el valor del petit accionista o la independència dels membres del Consell d’Administració.
Pots trobar més informació sobre els vots executats durant el passat exercici en l’Informe Anual del Comitè ISR de Caixa Enginyers Gestió, disponible aquí.
Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.