Fer un regal especial als nostres éssers estimats i cuidar el medi ambient al mateix temps és possible. En aquesta època de l’any, en què pensar i comprar regals és més habitual que en cap altre moment, hem de fer-ho amb responsabilitat i, en tant que sigui possible, triar opcions sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. En aquest article portem algunes idees de regals sostenibles.
La Fundació Caixa d’Enginyers acaba d’anunciar el projecte guanyador de la VIII edició del seu Premi Emprenedoria. En aquesta edició, la start-up guanyadora és Oimo, una start-up d’ecodisseny fundada a Barcelona que desenvolupa biomaterials marins degradables per substituir embalatges i productes de plàstics d’un sol ús. La seva missió és proporcionar a les empreses les eines necessàries per ser més sostenibles. L’objectiu final és ajudar la indústria a reduir els més de 9 milions de tones de plàstic que acaben en l’oceà cada any.
El dia 3 de desembre se celebra el Dia Mundial del No Ús de Plaguicides, que pretén cridar l’atenció a la població mundial sobre la greu crisi ambiental originada per l’ús dels agroquímics a nivell global.
La sostenibilitat és una emergència i una prioritat per a l’Organització de les Nacions Unides, que va acordar, el gener del 2016, unir forces i treballar per protegir el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic, entre d’altres setze Objectius de Desenvolupament Sostenible.
L’educació juga un paper important en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. En concret, la primera infància és clau en l’educació per a un desenvolupament sostenible. El rol dels nens i els joves resulta essencial en aquesta crida global a la participació. De fet, l’escola i la família són fonamentals a l’hora de crear consciència sobre la nova agenda global. En definitiva, els nens són els qui podran participar i influir en el futur durant més temps.
La UNESCO defineix com a educació ambiental per al desenvolupament sostenible “incorporar els temes fonamentals del desenvolupament sostenible a l’ensenyament i l’aprenentatge, per exemple, el canvi climàtic o el consum sostenible”.
L’educació ambiental per al desenvolupament sostenible és una assignatura en la qual la majoria dels centres d’ensenyament primari i secundari d’Espanya s’han posat les piles gràcies a programes com Agenda 21 Escolar (anomenat Escoles + Sostenibles a Catalunya) o Ecoescuelas. Amb aquestes iniciatives, les escoles busquen transmetre als nens i joves conscienciació de la problemàtica ambiental a través d’exemples pràctics i amb accions a petita escala. En el nostre blog tenim un article amb algunes idees per ocasionar menys impacte mediambiental a l’escola.
D’aquesta manera, sembla que a Espanya anem pel bon camí quant a l’educació ambiental en l’àmbit escolar, però no podem oblidar l’educació ambiental que ve dels pares i mares, una altra pota fonamental. En definitiva, al final del dia, els nens faran el que vegin a les seves cases.
L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar, el 2015, el 5 de novembre com el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis. Aquest dia només pretén ser una manera de reconèixer la importància d’estar preparats, així com de comptar amb sistemes d’alerta que protegeixin la vida de les persones i previnguin els danys causats pels tsunamis.
Aquest 2020, el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunami s’enfoca en la meta E de la campanya Sendai Set, que convida els països i comunitats a implementar, abans que acabi el 2020, estratègies nacionals i locals de reducció del risc de desastres per salvar més vides.
Per al 2030, s’estima que el 50 % de la població mundial viurà en àrees costaneres propenses a inundacions, tempestes i tsunamis. Tenir plans i polítiques per reduir l’impacte dels tsunamis ajudarà a construir una resiliència més gran i a protegir les poblacions vulnerables.
La paraula “tsunami” comprèn les paraules japoneses «tsu» (port) i «nami» (onada). I és que, en definitiva, un tsunami és una sèrie d’ones gegantesques creades per un disturbi sota l’aigua.
Normalment, es produeix per un terratrèmol en el fons de l’oceà, encara que també pot ser provocat per esfondraments en la costa, erupcions volcàniques, lliscaments de terres submarines o, fins i tot, per l’impacte d’un meteorit en el mar.
El més important són els efectes devastadors que causen si arriben a la costa. Entre una onada i la següent pot haver-hi un interval de cinc minuts, però també d’una hora. Després de la primera onada, que no acostuma a ser la més gran, el mar retrocedeix i deixa el fons a la vista, i les següents onades poden ser molt més letals.
En els últims 100 anys, més de 58 tsunamis s’han cobrat la vida de més de 260.000 persones arreu del món, una dada que supera en mortalitat qualsevol altre perill natural. El nombre més alt de morts durant aquest període de temps les va causar el tsunami de l’oceà Índic: 227.000 víctimes mortals en catorze països, principalment Indonèsia, Sri Lanka, l’Índia i Tailàndia.
La ràpida urbanització i l’augment del turisme a les regions propenses a tsunamis posen cada vegada a més persones en perill, per la qual cosa es converteixen en un risc per a la seguretat nacional.
De fet, estan recollits en l’apartat d’emergències i catàstrofes de l’Estratègia de Seguretat Nacional, que va ser aprovada pel Consell de Ministres del 2013. Posteriorment, l’Estratègia de Seguretat Marítima Nacional, aprovada pel Consell de Seguretat Nacional, va assenyalar els sismes submarins com un dels riscos per a la seguretat marítima.
Una cosa bàsica que podem fer durant aquest dia és informar-nos i conscienciar les persones del nostre voltant i les institucions oficials perquè prenguin mesures davant d’aquest i d’altres desastres naturals.
Una bona opció és visitar el lloc web del Centre d’Informació de Tsunami de l’Oceà Índic per obtenir més informació sobre aquests fenòmens i els senyals per reconèixer-los. Mai no se’n sap prou!
Actualment, la sostenibilitat és, a més d’una paraula que es repeteix fins a la sacietat en tots els àmbits de la nostra vida, una necessitat. En un planeta fustigat pel canvi climàtic, és important reduir l’impacte que l’activitat humana ocasiona en l’ecosistema, fins i tot des de l’edificació. Per aquesta raó, cada vegada veiem més edificis verds, edificis sostenibles o edificis amigables amb el medi ambient a les ciutats.
Són aquelles construccions sostenibles que utilitzen materials naturals, que redueixen i optimitzen al màxim el seu consum d’energia i aigua i que s’integren en el seu entorn, natural o urbà, per tal de causar el més baix impacte mediambiental possible.
Un edifici verd rebutja l’ús de substàncies tòxiques en la fabricació dels materials de construcció i limita els impactes negatius de l’hàbitat humà en el medi ambient. A més, també té en compte pràctiques respectuoses amb el medi ambient en cada etapa del procés: disseny, construcció, manteniment, rehabilitació, demolició i reciclatge.
En definitiva, un edifici sostenible pot definir-se com una combinació de tècniques i materials que, de forma conjunta, contribueixen a millorar l’acompliment ambiental.
Els “edificis verds” suposen un element fonamental en les estratègies i polítiques mediambientals encaminades a reduir les emissions de CO₂.
En conclusió, un edifici verd comença amb la comprensió de l’entorn en el qual es construeix i acaba en les persones que hi habiten, tractant de maximitzar els aspectes de sostenibilitat i reduir l’impacte en el medi ambient.
Cada 24 d’octubre es commemora a tot el món el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, una celebració instaurada per l’Organització de les Nacions Unides per pal·liar els efectes devastadors que s’estan produint en els últims anys a tot el planeta.
En diferents punts de la geografia mundial, el planeta ens envia missatges sobre les enormes transformacions que està patint: des de canviants pautes meteorològiques que amenacen la producció d’aliments fins a l’augment del nivell del mar que incrementa el risc d’inundacions catastròfiques. De fet, els científics diuen que tenim només dotze anys per salvar el planeta d’un canvi climàtic catastròfic. Aquesta és la conclusió de l’últim informe publicat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides, que revela unes dades no gaire encoratjadores.
El canvi climàtic com a tal és un procés natural que s’ha de desenvolupar amb el pas del temps, però les activitats humanes, i més concretament la contaminació generada d’aquestes activitats, han accelerat el procés a una velocitat alarmant.
El principal contribuent del canvi climàtic són els gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) ocasionats per uns certs tipus de gasos com el diòxid de carboni (CO₂). Encara que l’alliberament d’aquesta mena de gasos es produeix de manera natural i són essencials per a la supervivència dels éssers humans i de milions d’altres éssers vius, la quantitat de gasos alliberats ha superat amb escreix els nivells dels últims tres milions d’anys.
En el nostre blog tenim un article en el qual compartim 5 idees per portar una vida més sostenible i reduir, així, el nostre impacte en el canvi climàtic. Alguns exemples són: moure’ns de forma més sostenible (a peu, amb bicicleta o vehicles híbrids/elèctrics); disminuir la despesa d’aigua; apostar per energia renovable; reciclar, reutilitzar i reduir, etc.
Actualment, els països, governs i altres actors estan a la recerca d’estratègies que promoguin i contribueixin al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Un aspecte que és transversal a aquests objectius és l’agricultura, una de les activitats socials, econòmiques i mediambientals de gran importància per a la sostenibilitat.
“L’agricultura és el sector que més ocupació produeix en el món, subministrant la forma de vida del 40 % de la població mundial”
És la font més gran d’ingressos i treball en les llars pobres rurals. Així mateix, és una activitat important per al compliment dels ODS. No obstant això, s’han generat activitats agrícoles i humanes que han afectat els recursos naturals, les comunitats, els ecosistemes, per la qual cosa la FAO ha buscat promoure una agricultura que sigui sostenible. Per fer-ho, estableix 5 principis:
El mínim de gel marí de l’Àrtic ha arribat enguany a una extensió de 3,74 milions de quilòmetres quadrats, el seu segon nivell més baix des que hi ha registres. Això suposa, sens dubte, una nova alarma sobre la crisi climàtica.
El motiu és que la crisi climàtica està provocant que el gel de l’Àrtic desaparegui més ràpid que mai. Més de tres milions de persones ja han exigit als governs que protegeixin, almenys, el 30 % dels oceans del món per a l’any 2030. Per què és tan important la seva protecció? En aquest article t’ho expliquem.
L’Àrtic és una regió immensa, que ocupa una sisena part de la superfície terrestre: més de trenta milions de quilòmetres quadrats en vint-i-quatre fusos horaris. Gran part de la regió àrtica està coberta per les aigües de l’oceà, que arriba a tenir fins a quatre quilòmetres de profunditat, però també conté enormes extensions de terra ferma.
L’Àrtic funciona com un aire condicionat i d’ell depèn el clima global. En definitiva, el gel de l’Àrtic exerceix de refrigerador global i reflecteix la calor solar cap a l’espai, fet que manté fresc el planeta.
Malgrat que el que succeeix a l’Àrtic repercuteix en tota la Terra, aquest espai és un dels més desprotegits i està obert a múltiples amenaces.
Tres quartes parts de la capa de gel flotant de l’Àrtic han desaparegut en els últims trenta anys. La destrucció del seu gel fa de l’oceà Àrtic un lloc molt més navegable i l’exposa a la pesca massiva i a l’extracció de petroli, gas i minerals. Aquestes circumstàncies generen gran varietat de xoc d’interessos.
“Per poder salvar el gel de l’Àrtic, els experts indiquen que l’augment de la temperatura global ha de situar-se per sota dels 1,5 °C”
A més dels canvis locals que impactaran directament sobre la biodiversitat de l’Àrtic i els seus medis de vida, hi haurà canvis que afectaran diferents parts del planeta. Per exemple, a Espanya, els nostres hàbitats naturals es veuran afectats per l’augment de les temperatures.
Aquestes són algunes dades interessants proporcionades per Greenpeace:
“El gel de l’Àrtic podria fondre’s per complet a l’estiu a partir de l’any 2035”
Dr. Peter Wadhams, expert en gel marí
Cada 22 de setembre se celebra el Dia Mundial sense Cotxe, un dia que pretén demostrar que és possible reduir l’ús de l’automòbil en les grans ciutats.
L’origen de la data es remunta a la crisi petroliera de 1973, quan la preocupació pel subministrament de petroli va impulsar la idea a diversos governs europeus de deixar el cotxe aparcat i promoure mitjans de transport més eficients. Tot i així, no va ser fins a l’any 2000 que la Comissió Europea va declarar el Dia Mundial sense Cotxe.
En definitiva, cerca motivar una consciència molt més ecològica en els ciutadans del món. La iniciativa tracta de potenciar l’ús del transport públic o de la bicicleta o els desplaçaments a peu com a mètodes alternatius al cotxe, així com de conscienciar els ciutadans sobre els efectes nocius dels automòbils en el medi ambient.
Encara que el cotxe facilita la vida, tenir massa cotxes en una ciutat augmenta significativament la petjada de carboni i ocasiona que el forat de la capa d’ozó creixi encara més.
Al nostre país té especial importància la participació de Barcelona i Madrid, que continuen superant els límits de contaminació permesos per l’OMS. La causa principal d’aquesta contaminació són els gasos procedents de la combustió dels vehicles.
“El cotxe és el causant del 13 % de la contaminació en els 28 països de la UE”
Però, a més, els cotxes no només generen més contaminació ambiental i acústica, sinó que també converteixen els nostres carrers en més insegurs i contribueixen al fet que les persones puguin tenir problemes respiratoris i siguin més sedentàries, cosa que provoca conseqüències en l’organisme.
Com a dada interessant, cada dia aspirem 10.000 litres d’aire que, si està contaminat, és altament perillós per a la nostra salut.
“Amb un 8 %, Espanya és el país on més està creixent l’ús de la bicicleta”
Índex Mundial del Ciclisme
Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.