Actualitat Economia sostenible
Molt es parla de la importància de l’hidrogen dins del marc de les inversions del paquet conegut com a Green Deal europeu i el seu paper primordial dins del procés de descarbonització de l’economia. Els experts apunten que l’hidrogen és l’última alternativa viable a gran escala per a la reducció significativa dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i poder assolir la meta dels acords de París sobre el canvi climàtic de 2015.
Com cada any, el dia 22 de març celebrem el Dia Mundial de l’Aigua per recordar que aquest líquid és imprescindible per a la nostra existència i que encara hi ha 2.200 milions de persones que viuen sense accés a aigua potable. Per aquest motiu, és important conscienciar sobre la crisi mundial de l’aigua que vivim i la necessitat de preservar i protegir aquest recurs vital.
Perquè no només fem servir aigua per beure o en accions diàries com rentar-nos les mans o dutxar-nos. Aquest ús només representa un 4% del total que consumim; la resta s’utilitza de forma directa o indirecta per a la realització d’un bé, producte o servei. Aquest tipus d’ús es coneix com a “aigua virtual”, ja que no es veu directament, però està present en els aliments i productes que consumim a diari. … Continue reading
Carles Carcolé Ramos de Caixa Enginyers Gestió ens parla dels futurs sobre l’aigua i el seu valor a Social Investor.
L’escassetat de l’aigua va en augment com a conseqüència del canvi climàtic. El seu valor no pot ser igual al d’altres productes bàsics:… Continue reading
Tot i que el confinament a causa de la COVID-19 va tenir algun impacte positiu en el medi ambient, també ha representat un augment del consum de plàstics d’un sol ús, com és el cas de les mascaretes i els guants. D’altra banda, la situació actual ha causat nous hàbits i costums en les nostres vides: passar més hores que mai a casa, entre d’altres. Arran d’això, es va comprovar un increment del 49% en la venda de tovalloletes humides, fet que va acabar provocant embussos de desguassos, claveguerams i dels sistemes de depuració.
Actualitat Economia sostenible Social
Encara que la variació del clima constitueix un fenomen natural, el problema al qual ens enfrontem avui dia és l‘alteració accelerada a conseqüència de l’augment de les emissions de CO₂ o gasos d’efecte d’hivernacle originades per l’activitat humana.
Fer un regal especial als nostres éssers estimats i cuidar el medi ambient al mateix temps és possible. En aquesta època de l’any, en què pensar i comprar regals és més habitual que en cap altre moment, hem de fer-ho amb responsabilitat i, en tant que sigui possible, triar opcions sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. En aquest article portem algunes idees de regals sostenibles.
La Fundació Caixa d’Enginyers acaba d’anunciar el projecte guanyador de la VIII edició del seu Premi Emprenedoria. En aquesta edició, la start-up guanyadora és Oimo, una start-up d’ecodisseny fundada a Barcelona que desenvolupa biomaterials marins degradables per substituir embalatges i productes de plàstics d’un sol ús. La seva missió és proporcionar a les empreses les eines necessàries per ser més sostenibles. L’objectiu final és ajudar la indústria a reduir els més de 9 milions de tones de plàstic que acaben en l’oceà cada any.
El dia 3 de desembre se celebra el Dia Mundial del No Ús de Plaguicides, que pretén cridar l’atenció a la població mundial sobre la greu crisi ambiental originada per l’ús dels agroquímics a nivell global.
La sostenibilitat és una emergència i una prioritat per a l’Organització de les Nacions Unides, que va acordar, el gener del 2016, unir forces i treballar per protegir el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic, entre d’altres setze Objectius de Desenvolupament Sostenible.
L’educació juga un paper important en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. En concret, la primera infància és clau en l’educació per a un desenvolupament sostenible. El rol dels nens i els joves resulta essencial en aquesta crida global a la participació. De fet, l’escola i la família són fonamentals a l’hora de crear consciència sobre la nova agenda global. En definitiva, els nens són els qui podran participar i influir en el futur durant més temps.
La UNESCO defineix com a educació ambiental per al desenvolupament sostenible “incorporar els temes fonamentals del desenvolupament sostenible a l’ensenyament i l’aprenentatge, per exemple, el canvi climàtic o el consum sostenible”.
L’educació ambiental per al desenvolupament sostenible és una assignatura en la qual la majoria dels centres d’ensenyament primari i secundari d’Espanya s’han posat les piles gràcies a programes com Agenda 21 Escolar (anomenat Escoles + Sostenibles a Catalunya) o Ecoescuelas. Amb aquestes iniciatives, les escoles busquen transmetre als nens i joves conscienciació de la problemàtica ambiental a través d’exemples pràctics i amb accions a petita escala. En el nostre blog tenim un article amb algunes idees per ocasionar menys impacte mediambiental a l’escola.
D’aquesta manera, sembla que a Espanya anem pel bon camí quant a l’educació ambiental en l’àmbit escolar, però no podem oblidar l’educació ambiental que ve dels pares i mares, una altra pota fonamental. En definitiva, al final del dia, els nens faran el que vegin a les seves cases.
L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar, el 2015, el 5 de novembre com el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis. Aquest dia només pretén ser una manera de reconèixer la importància d’estar preparats, així com de comptar amb sistemes d’alerta que protegeixin la vida de les persones i previnguin els danys causats pels tsunamis.
Aquest 2020, el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunami s’enfoca en la meta E de la campanya Sendai Set, que convida els països i comunitats a implementar, abans que acabi el 2020, estratègies nacionals i locals de reducció del risc de desastres per salvar més vides.
Per al 2030, s’estima que el 50 % de la població mundial viurà en àrees costaneres propenses a inundacions, tempestes i tsunamis. Tenir plans i polítiques per reduir l’impacte dels tsunamis ajudarà a construir una resiliència més gran i a protegir les poblacions vulnerables.
La paraula “tsunami” comprèn les paraules japoneses «tsu» (port) i «nami» (onada). I és que, en definitiva, un tsunami és una sèrie d’ones gegantesques creades per un disturbi sota l’aigua.
Normalment, es produeix per un terratrèmol en el fons de l’oceà, encara que també pot ser provocat per esfondraments en la costa, erupcions volcàniques, lliscaments de terres submarines o, fins i tot, per l’impacte d’un meteorit en el mar.
El més important són els efectes devastadors que causen si arriben a la costa. Entre una onada i la següent pot haver-hi un interval de cinc minuts, però també d’una hora. Després de la primera onada, que no acostuma a ser la més gran, el mar retrocedeix i deixa el fons a la vista, i les següents onades poden ser molt més letals.
En els últims 100 anys, més de 58 tsunamis s’han cobrat la vida de més de 260.000 persones arreu del món, una dada que supera en mortalitat qualsevol altre perill natural. El nombre més alt de morts durant aquest període de temps les va causar el tsunami de l’oceà Índic: 227.000 víctimes mortals en catorze països, principalment Indonèsia, Sri Lanka, l’Índia i Tailàndia.
La ràpida urbanització i l’augment del turisme a les regions propenses a tsunamis posen cada vegada a més persones en perill, per la qual cosa es converteixen en un risc per a la seguretat nacional.
De fet, estan recollits en l’apartat d’emergències i catàstrofes de l’Estratègia de Seguretat Nacional, que va ser aprovada pel Consell de Ministres del 2013. Posteriorment, l’Estratègia de Seguretat Marítima Nacional, aprovada pel Consell de Seguretat Nacional, va assenyalar els sismes submarins com un dels riscos per a la seguretat marítima.
Una cosa bàsica que podem fer durant aquest dia és informar-nos i conscienciar les persones del nostre voltant i les institucions oficials perquè prenguin mesures davant d’aquest i d’altres desastres naturals.
Una bona opció és visitar el lloc web del Centre d’Informació de Tsunami de l’Oceà Índic per obtenir més informació sobre aquests fenòmens i els senyals per reconèixer-los. Mai no se’n sap prou!
Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.