Tendències de fons
El setembre i, sobretot, l’octubre ens han ofert un nou episodi de volatilitat fruit del nerviosisme que hi ha en els mercats financers actualment. Aquest nerviosisme es fonamenta en l’enorme liquiditat injectada pels bancs centrals arran de la gran crisi financera (2008) i la conseqüent dispersió en el preu dels actius financers.
La injecció de liquiditat arran dels experiments econòmics duts a terme pels diferents bancs centrals ha permès, en major o menor mesura, tancar el diferencial entre el creixement actual de les economies i el seu creixement potencial. El creixement actual de l’economia nord-americana es troba per sobre d’aquest potencial, i el creixement mundial de l’economia ha tornat a nivells de mitjana gràcies, en part, a la fortalesa de la demanda subjacent i a la recuperació del creixement en els països emergents. Precisament, aquesta velocitat de creuer assolida pels EUA durant els últims anys ha permès a la seva autoritat monetària iniciar un cicle més restrictiu en l’oferta monetària, cicle que es va iniciar el 2015 amb l’anunci del president de la Reserva Federal en aquell moment, Ben Bernanke, sobre el tapering (o inici de la reducció dels programes expansius) i que continua vigent avui dia amb les pujades successives de tipus d’interès de referència fins a assolir el rang 2-2,25% en la data de redacció (encara que probablement veurem una nova pujada de cara a final d’any seguida d’entre dos i tres el 2019).… Continue reading
