Articles guardats

Finances Mercats

Quan tenir diners costa diners: tipus d’interès negatius

La sorpresa dels primers navegants que ensopegaren amb el submarí Nautilus fou tal, que el prengueren per un monstre marí o una balena gegant. Va caldre fregar la pell del suposat monstre per adonar-se que era d’acer i es tractava d’una creació humana.

De forma similar als personatges de Juli Verne, la banca europea ha descobert que el tipus d’interès creat per les pròpies entitats, l’Euribor, era capaç d’endinsar-se en aigües més o menys profundes. Durant anys s’han signat milions d’hipoteques pensant que l’Euribor a 12 mesos, el principal índex de referència del mercat hipotecari, no podia enfonsar-se per sota el 0%. Ara que la realitat dels tipus d’interès negatius s’imposa, faríem bé de tractar d’esbrinar quines són les conseqüències per als ciutadans i el sistema financer, d’entre les quals voldria apuntar-ne tres.

La primera és prou òbvia, que aquesta rebaixa és positiva per a tots aquells que tenen una hipoteca. L’altra cara de la moneda és la banca. L’efecte dels tipus d’interès negatius en la banca és especialment dolorós quan afecta a l’Euribor a 12 mesos, el principal tipus de referència hipotecari. Cal pensar que l’activitat bancària és un negoci palanquejat, és a dir, que una disminució en la rendibilitat de l’actiu implica una disminució molt major de la rendibilitat sobre els fons propis. Si considerem un banc hipotecari amb un palanquejament de 20 vegades, bastant habitual en la pràctica bancària, en cas que l’Euribor 12 mesos arribés al nivell del -0,10%, que no és massa, podria suposar perdre fins a dos punts percentuals de rendibilitat. Fa pocs dies, els grans bancs espanyols han fet públics els seus resultats de 2015 i trobem algunes rendibilitats que es situen entorn el 4%, i fins i tot per sota, degut principalment al llarg procés de digestió d’una cartera d’impagats enorme. A més, hi ha diverses entitats de crèdit que poden haver de passar per pèrdues l’eliminació de nombroses clàusules sòl a les hipoteques. En conseqüència, perdre dos punts addicionals de rendibilitat a causa de l’Euribor no és gaire engrescador.

La segona, que els comptes a la vista que tenim tots els particulars són una inversió prou rentable. En els diversos sistemes bancaris que es troben amb tipus d’interès negatius, com pot ser el cas de Dinamarca o Suècia, en cap cas s’han traslladat aquests tipus d’interès negatius als comptes corrents i dipòsits de la clientela minorista. Els clients poden mantenir els diners al compte corrent i només han d’abonar les comissions de manteniment en cas que treballin amb una entitat de crèdit que en carregui. Ara bé, veiem que en aquests països i també a l’Eurozona s’han aplicat tipus d’interès negatius als dipòsits majoristes, com poden ser els dipòsits dels fons d’inversió i pensions, les asseguradores i les grans empreses. L’inversor majorista ha de pagar entorn el 0,25% per a invertir la seva liquiditat immediata. La liquiditat avui es penalitza però penalitza només a les institucions.

La tercera, i potser la més sorprenent després d’una crisi financera, que tan els test d’estrès fets pel Banc Central Europeu a les entitats financeres com els diversos informes enviats recurrentment al supervisor no han considerat l’efecte dels tipus d’interès negatius. De fet, els test d’estrès a la banca de 2014 es centraren a plantejar el contrari, un increment del tipus d’interès, especialment en el deute dels governs de l’Eurozona, similar a la crisi que s’havia produït el 2011 en el cas del deute espanyol. Aquestes podien ser unes proves d’estrès lògiques en aquell moment però han quedat desfasades. Afortunadament, les entitats de crèdit estan més fortament capitalitzades que fa uns anys i estan duent a terme una forta adaptació de l’estructura de costos que els hauria de permetre fer front a uns ingressos més reduïts.

De cara al futur, si seguim l’estela dels països que ens han precedit, veurem aviat ofertes de dipòsits a només el 0,01% i, inevitablement, trobarem un fort increment de la demanda i l’oferta de productes que permeten assumir majors rendibilitats a canvi d’un major nivell de risc. També trobarem que hi ha entitats de crèdit que posen de nou clàusules sòl a les hipoteques, però aquesta vegada el mínim de l’Euribor serà simplement el zero, com hauria d’haver estat sempre.

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close