Si et diuen “pensa en el terme ‘capital’”, és molt probable que et vinguin al cap idees relacionades amb els diners i les finances. Però sabies que hi ha altres tipus de capital que no tenen res a veure amb l’economia? Un d’ells és el capital natural.

El concepte de capital natural ha guanyat rellevància en els darrers anys a mesura que el món s’enfronta a desafiaments ambientals, socials i econòmics cada vegada més greus. En aquest article, t’expliquem què és el capital natural i quins tipus n’hi ha.

Què és el capital natural?

El capital natural fa referència als recursos i serveis que proporciona la natura i que són essencials per a la vida i per a l’economia. Inclou elements tangibles com l’aigua, el sòl, els boscos, els minerals i l’aire net.

A diferència d’altres tipus de capital, com ara el financer o l’humà, el capital natural no sempre és renovable. El seu ús excessiu o la seva degradació poden provocar la pèrdua de serveis fonamentals per al benestar humà i per a l’activitat econòmica. Per exemple, la desforestació no només redueix la disponibilitat de fusta, sinó que també afecta la regulació hídrica i la captura de carboni, cosa que agreuja problemes com el canvi climàtic i l’escassetat d’aigua.

El capital natural és clau per al desenvolupament sostenible, ja que sustenta moltes activitats econòmiques, des de l’agricultura fins a la generació d’energia.

Capital natural i biodiversitat: principals diferències

Tot i que poden semblar conceptes equivalents, en realitat tenen significats diferents. El capital natural engloba tots els recursos naturals i els serveis ecosistèmics que proporciona la natura i que són fonamentals tant per a l’economia com per al benestar humà, com l’aigua, els boscos o la regulació del clima.

D’altra banda, la biodiversitat fa referència a la varietat de formes de vida presents al planeta, que fan possible el funcionament dels sistemes naturals. En altres paraules, la biodiversitat és un component essencial del capital natural, ja que sense aquesta els ecosistemes no podrien oferir els serveis que aprofitem. Mentre que el capital natural es valora per la seva utilitat, la biodiversitat es protegeix també pel seu valor intrínsec i pel seu paper insubstituïble en l’equilibri ecològic.

Tipus de capital natural

El capital natural es pot classificar en cinc grans tipus, segons la seva naturalesa, la seva capacitat de renovació i la funció que exerceixen en els ecosistemes i en l’economia.

Recursos renovables

Són recursos naturals que es regeneren de manera natural amb el temps, sempre que el seu ús no superi la taxa de renovació. Exemples d’aquests recursos són els boscos, l’aigua dolça, els sòls fèrtils i les espècies animals i vegetals destinades al consum (com la pesca o l’agricultura).

Permeten una explotació contínua sempre que es gestionin de manera sostenible. No obstant això, la sobreexplotació pot conduir a la seva degradació o fins i tot al col·lapse, com passa amb la desforestació o la sobrepesca.

Recursos no renovables

Són aquells recursos que es troben en quantitats limitades i la taxa de formació natural dels quals és tan lenta que no permet la seva reposició en escales de temps humanes. Alguns exemples en són el petroli, el gas natural, el carbó i diversos minerals, com el coure, el ferro o el liti.

Aquests recursos són essencials per a la indústria, el transport i la producció energètica, però la seva extracció i ús generen importants impactes ambientals, i el seu esgotament planteja reptes clau per a la transició energètica i el desenvolupament sostenible.

Serveis ecosistèmics

No es tracta de recursos físics, sinó de les funcions i processos ecològics que els ecosistemes naturals duen a terme i que beneficien directament o indirectament les persones.

A continuació, se’n mencionen alguns exemples:

• Regulació del clima (absorció de CO₂ per oceans i boscos)
• Protecció davant de desastres naturals (aiguamolls, manglars)
• Cicle de l’aigua (infiltració, emmagatzematge i purificació natural)
• Pol·linització de cultius (per abelles, papallones i altres insectes)
• Control de plagues i malalties

Tot i que aquests serveis no tenen un preu de mercat, la seva pèrdua tindria conseqüències econòmiques i socials enormes. Per exemple, sense pol·linitzadors, moltes produccions agrícoles col·lapsarien.

Biodiversitat

La biodiversitat és la varietat d’éssers vius que habiten el planeta, des de microorganismes fins a grans mamífers, i es manifesta en els nivells genètics, d’espècies i d’ecosistemes.
És clau per a l’equilibri dels ecosistemes, aporta resiliència davant de canvis climàtics o malalties, i constitueix una font de recursos genètics per al desenvolupament de medicaments, aliments i noves tecnologies.

Processos biofísics essencials (com el cicle de nutrients)

Són processos naturals que permeten el funcionament adequat de la vida a la Terra. Tot i ser invisibles, són fonamentals per mantenir la productivitat i l’equilibri dels ecosistemes.

Alguns exemples d’aquests processos són els següents:

• El cicle del carboni
• El cicle del nitrogen
• El cicle del fòsfor

L’alteració d’aquests cicles per l’activitat humana (com l’ús intensiu de fertilitzants) provoca fenòmens com l’eutrofització de l’aigua, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la degradació del sòl.

El capital natural és l’actiu més valuós del planeta, ja que sustenta tant la vida com l’economia. El seu reconeixement i protecció són imprescindibles per assegurar un futur sostenible. Això implica valorar no només els recursos visibles, sinó també els serveis ecosistèmics invisibles que mantenen l’equilibri ambiental. La transició cap a una economia que incorpori el capital natural a les decisions és clau per preservar el nostre benestar i el de les generacions futures.