Articles guardats
Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. Unim forces!

Actualitat Social

Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. Unim forces!

Cada 24 d’octubre es commemora a tot el món el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, una celebració instaurada per l’Organització de les Nacions Unides per pal·liar els efectes devastadors que s’estan produint en els últims anys a tot el planeta.

En diferents punts de la geografia mundial, el planeta ens envia missatges sobre les enormes transformacions que està patint: des de canviants pautes meteorològiques que amenacen la producció d’aliments fins a l’augment del nivell del mar que incrementa el risc d’inundacions catastròfiques. De fet, els científics diuen que tenim només dotze anys per salvar el planeta d’un canvi climàtic catastròfic. Aquesta és la conclusió de l’últim informe publicat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides, que revela unes dades no gaire encoratjadores.

El canvi climàtic, agreujat per l’activitat humana

El canvi climàtic com a tal és un procés natural que s’ha de desenvolupar amb el pas del temps, però les activitats humanes, i més concretament la contaminació generada d’aquestes activitats, han accelerat el procés a una velocitat alarmant.

Principals causes del canvi climàtic

El principal contribuent del canvi climàtic són els gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) ocasionats per uns certs tipus de gasos com el diòxid de carboni (CO₂). Encara que l’alliberament d’aquesta mena de gasos es produeix de manera natural i són essencials per a la supervivència dels éssers humans i de milions d’altres éssers vius, la quantitat de gasos alliberats ha superat amb escreix els nivells dels últims tres milions d’anys.

Les causes que es relacionen científicament amb aquest fenomen són les següents:

  • La concentració de gasos d’efecte d’hivernacle està directament relacionada amb la temperatura mitjana de la terra.
  • Des de la Revolució Industrial fins ara, els gasos han anat incrementant.
  • D’entre tots els tipus de gasos d’efecte d’hivernacle, el més propagat i que representa dos terços de tots els tipus de GEH és el diòxid de carboni. Això es deu principalment a la crema de combustible fòssil.

Què pots fer tu per frenar el canvi climàtic?

En el nostre blog tenim un article en el qual compartim 5 idees per portar una vida més sostenible i reduir, així, el nostre impacte en el canvi climàtic. Alguns exemples són: moure’ns de forma més sostenible (a peu, amb bicicleta o vehicles híbrids/elèctrics); disminuir la despesa d’aigua; apostar per energia renovable; reciclar, reutilitzar i reduir, etc.

Altres idees que també es poden adoptar són:

Erradicació de la pobresa: el primer Objectiu de Desenvolupament Sostenible

Actualitat Social

Erradicació de la pobresa: el primer Objectiu de Desenvolupament Sostenible

El 17 d’octubre es va celebrar el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, el repte del qual és aconseguir el primer Objectiu de Desenvolupament Sostenible: posar fi a la pobresa en totes les seves formes i a tot el món. Aquest dia, que se celebra des de 1993, té el propòsit de promoure més consciència sobre les necessitats per erradicar la pobresa i la indigència a tots els països.

“180 milions de nens al món pateixen desnutrició crònica.”

UNICEF

Per què hem prestar atenció a aquest dia?

En un món caracteritzat per un nivell sense precedents de desenvolupament econòmic, mitjans tecnològics i recursos financers, milions de persones continuen vivint en l’extrema pobresa. Es tracta d’un fenomen multidimensional que comprèn, a més, la falta de les capacitats bàsiques per viure amb dignitat: l’accés a l’aigua potable, l’electricitat, el sanejament i els aliments. Les persones que viuen en la pobresa experimenten diverses situacions adverses com ara:

  • Condicions de treball perilloses
  • Habitatge insegur
  • Manca d’aliments nutritius
  • Accés desigual a la justícia
  • Manca de poder polític
  • Accés limitat a l’atenció mèdica

La pobresa, un repte global

L’erradicació de la pobresa és un dels reptes globals més grans amb què s’enfronta actualment el món, en particular a Àfrica i als països subdesenvolupats. És un problema de drets humans urgent, i és causa i conseqüència de violacions dels drets humans. Per això, reduir la pobresa i erradicar-la és una obligació de totes les societats.

Actuar junts per aconseguir justícia social i mediambiental per a totes les persones ha estat el lema d’enguany. Se centra a aconseguir una veritable justícia social i mediambiental tenint en compte les persones més pobres com a impulsores del canvi, escoltant les seves opinions i valorant les seves contribucions. De fet, les persones que viuen en extrema pobresa, precisament per necessitat, són les primeres que actuen en el seu àmbit en resposta als desafiaments mediambientals; no obstant això, els seus esforços no solen ser reconeguts ni recompensats.

Lluitem pel canvi, #AcabarAmbLaPobresa està en mans de tots!

Quin rol juguen els centres de finances sostenibles?

Actualitat Economia sostenible Finances Social

Quin rol juguen els centres de finances sostenibles?

El setembre de 2017, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UN Environment) va establir la Xarxa Internacional de Centres Financers per a la Sostenibilitat (FC4S), plantejada com una associació entre els centres adscrits a la xarxa i UN Environment, en la qual aquesta última actua com a coordinadora.

Ara, el Centre de Finances Responsables i Sostenibles (Finresp) ha publicat un estudi sobre el rol i treball que estan realitzant els centres de finances sostenibles pertanyents a aquesta xarxa internacional.

Caixa d’Enginyers forma part del Barcelona Centre Financer Europeu, un centre financer de la xarxa FC4S que treballa de manera coordinada i en aliança per un sector més sostenible, motiu pel qual Caixa d’Enginyers hi participa de manera activa.

Quin treball estan realitzant els centres de finances sostenibles?

Quan la xarxa va celebrar la seva reunió inaugural, la integraven disset centres financers i comptava amb el suport de cinc socis que, entre tots, van acordar els punts següents:

  • Promoure l’acció estratègica dels centres en matèria de finances verdes i sostenibles.
  • Compartir coneixements per desenvolupar capacitats, inclòs el mesurament de la contribució dels centres financers a l’acció climàtica i al desenvolupament sostenible.
  • Cooperar en l’ampliació de la cartera d’actius i productes verds.
  • Treballar amb els responsables polítics municipals, regionals, nacionals i internacionals per tal de construir condicions favorables per a les finances verdes i sostenibles.
  • Llançar la Xarxa Internacional de Centres Financers per a la Sostenibilitat i ajudar a posar-la en funcionament.

Què són les finances verdes i les finances sostenibles?

La xarxa FC4S està oberta a centres financers de tot el món i es considera un ‘grup de lideratge’ que estableix quines dimensions fan tornar ‘sostenible’ un centre en matèria de finances verdes i de finances sostenibles, dos àmbits que defineix així:

  • Finances verdes: aquell finançament que ofereix beneficis ambientals en el context del desenvolupament sostenible.
  • Finances sostenibles: les pràctiques financeres i els marcs reguladors per a la banca, els mercats de capitals, la inversió i les assegurances centrats en factors ambientals, socials i de governança (ESG) i orientats al compliment de l’Acord de París sobre el canvi climàtic, de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Quins són els seus objectius i àrees estratègiques?

Gràcies a diferents membres repartits per Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Orient Mitjà, l’objectiu de la xarxa FC4S és intercanviar experiències i prendre mesures comunes sobre prioritats compartides per accelerar l’expansió de les finances verdes i sostenibles.

A més, actua en cinc àmbits acordats en el seu pla d’acció:

  1. Enfortir el compromís estratègic
  2. Impulsar la integritat del mercat
  3. Crear capacitats
  4. Fomentar la innovació
  5. Estar al servei de l’economia real

Consulta l’informe complet!

Idees per donar suport a l’agricultura sostenible

Actualitat Social

Idees per donar suport a l’agricultura sostenible

Actualment, els països, governs i altres actors estan a la recerca d’estratègies que promoguin i contribueixin al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Un aspecte que és transversal a aquests objectius és l’agricultura, una de les activitats socials, econòmiques i mediambientals de gran importància per a la sostenibilitat.

“L’agricultura és el sector que més ocupació produeix en el món, subministrant la forma de vida del 40 % de la població mundial”

ONU

És la font més gran d’ingressos i treball en les llars pobres rurals. Així mateix, és una activitat important per al compliment dels ODS. No obstant això, s’han generat activitats agrícoles i humanes que han afectat els recursos naturals, les comunitats, els ecosistemes, per la qual cosa la FAO ha buscat promoure una agricultura que sigui sostenible. Per fer-ho, estableix 5 principis:

  • Millorar l’eficàcia en l’ús dels recursos és crucial per a la sostenibilitat de l’agricultura.
  • La sostenibilitat requereix activitats directes per conservar, protegir i millorar els recursos naturals.
  • Una agricultura que no aconsegueix protegir i millorar els mitjans de vida rurals, l’equitat i el benestar social és insostenible.
  • Reforçar la resiliència de les persones, comunitats i ecosistemes és fonamental per a una agricultura sostenible.
  • La sostenibilitat de l’alimentació i l’agricultura necessita mecanismes de governança responsables i eficaços.

Aquestes són algunes idees per donar suport al camp sostenible:

  1. Canvia la teva dieta. Adopta una dieta basada fonamentalment en aliments d’origen vegetal i que es pot complementar, opcionalment i ocasionalment, amb una ingesta modesta d’aliments d’origen animal. El consum excessiu de carn que es dona a Espanya només es pot garantir amb un destructiu model agroindustrial.
  2. Consumeix local, ecològic, de temporada i en mercats de proximitat. D’aquesta manera, fomentem un tipus d’agricultura que conserva la biodiversitat i és respectuosa amb la fauna. En triar productes ecològics entrem en un procés de consum responsable i, a més, fem costat al desenvolupament rural, cuidem la naturalesa i contribuïm al fet que les persones que han explotat aquests cultius hagin rebut un preu just pel seu treball.
  3. Opta per supermercats cooperatius. Són una part important de la revolució alimentària que s’està gestant i una excel·lent alternativa enfront de les grans empreses impulsores del model industrial.
  4. Suma’t a les iniciatives online de suport a les persones productores. La ciutadania ha de continuar donant suport a la producció local i ecològica, però les autoritats competents han d’assumir el compromís de donar suport a un model local, sostenible i que garanteixi un món rural viu.
Dia de l’Educació Financera: el paper de Caixa d’Enginyers

Actualitat Finances

Dia de l’Educació Financera: el paper de Caixa d’Enginyers

Com cada primer dilluns del mes d’octubre, avui se celebra el Dia de l’Educació Financera, una iniciativa promoguda per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d’Espanya en el marc del Pla d’Educació Financera. Aquesta jornada té com a objectiu principal conscienciar sobre la importància d’estar financerament formats, i Caixa d’Enginyers s’ha sumat, un any més, a la iniciativa.

En els dies anteriors i posteriors al 5 d’octubre, es programaran per tot el territori multitud d’activitats d’educació financera dirigides a tota mena de col·lectius, que poden consultar-se a la pàgina web www.diadelaeducacionfinanciera.es.

Aquest any, sota el lema “Finances responsables, finances per a tots”, es busca transmetre la necessitat d’adquirir hàbits financers responsables a l’hora de gestionar les finances de ciutadans i famílies, especialment rellevant en el moment actual, marcat per la crisi del coronavirus.

Què fa Caixa d’Enginyers en termes d’educació financera?

  • Un dels principals projectes de l’Entitat és la col·laboració, per setè any consecutiu, en el programa d’Educació EFEC del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, que té com a objectiu fer arribar, de forma gratuïta i voluntària, sessions d’educació financera als centres educatius de Catalunya.
  • D’altra banda, a través de la Fundació Caixa d’Enginyers, el Grup manté un acord amb l’Institut d’Estudis Financers (IEF) per impulsar l’Observatori de Divulgació Financera. Es tracta d’una plataforma electrònica d’accés lliure i gratuït en la qual es publiquen documents de divulgació i recerca financera per tal de difondre novetats i innovacions que es produeixin en la pràctica dels mercats financers i les seves institucions.
  • Hem editat, mitjançant la Fundació, la segona Guia dels Quaderns de Finances i Assegurances, enguany dedicada a la previsió social: “Com construir avui la pensió de demà a través d’eines per planificar el teu futur”. Aquests quaderns són una publicació periòdica amb caràcter divulgatiu que tenen com a objectiu formar i informar els socis i sòcies de l’Entitat sobre diferents aspectes rellevants de les finances i les assegurances, de manera clara i transparent.
  • Complementem la formació adreçada als nostres socis i sòcies amb una àmplia oferta de webinars i tallers pràctics gratuïts. Durant aquestes sessions, els assistents poden aprendre, per exemple, a sistematitzar la inversió en borsa, a aprofitar el potencial dels fons d’inversió o a planificar la seva jubilació.

“L’Entitat treballa diàriament i a través de diferents iniciatives per fomentar una educació financera de qualitat i adreçada a diferents col·lectius i edats”

Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers

El gel marí desapareix: nou mínim històric a l’Àrtic

Actualitat Social

El gel marí desapareix: nou mínim històric a l’Àrtic

El mínim de gel marí de l’Àrtic ha arribat enguany a una extensió de 3,74 milions de quilòmetres quadrats, el seu segon nivell més baix des que hi ha registres. Això suposa, sens dubte, una nova alarma sobre la crisi climàtica.

El motiu és que la crisi climàtica està provocant que el gel de l’Àrtic desaparegui més ràpid que mai. Més de tres milions de persones ja han exigit als governs que protegeixin, almenys, el 30 % dels oceans del món per a l’any 2030. Per què és tan important la seva protecció? En aquest article t’ho expliquem.

Què és l’Àrtic?

L’Àrtic és una regió immensa, que ocupa una sisena part de la superfície terrestre: més de trenta milions de quilòmetres quadrats en vint-i-quatre fusos horaris. Gran part de la regió àrtica està coberta per les aigües de l’oceà, que arriba a tenir fins a quatre quilòmetres de profunditat, però també conté enormes extensions de terra ferma.

L’Àrtic funciona com un aire condicionat i d’ell depèn el clima global. En definitiva, el gel de l’Àrtic exerceix de refrigerador global i reflecteix la calor solar cap a l’espai, fet que manté fresc el planeta.

Quin és el problema?

Malgrat que el que succeeix a l’Àrtic repercuteix en tota la Terra, aquest espai és un dels més desprotegits i està obert a múltiples amenaces.

Tres quartes parts de la capa de gel flotant de l’Àrtic han desaparegut en els últims trenta anys. La destrucció del seu gel fa de l’oceà Àrtic un lloc molt més navegable i l’exposa a la pesca massiva i a l’extracció de petroli, gas i minerals. Aquestes circumstàncies generen gran varietat de xoc d’interessos.

“Per poder salvar el gel de l’Àrtic, els experts indiquen que l’augment de la temperatura global ha de situar-se per sota dels 1,5 °C”

A més dels canvis locals que impactaran directament sobre la biodiversitat de l’Àrtic i els seus medis de vida, hi haurà canvis que afectaran diferents parts del planeta. Per exemple, a Espanya, els nostres hàbitats naturals es veuran afectats per l’augment de les temperatures.

Aquestes són algunes dades interessants proporcionades per Greenpeace:

  • L’Àrtic s’escalfa més del doble que qualsevol altre lloc del món.
  • Tres quartes parts de la capa de gel flotant de l’Àrtic s’han perdut en els últims trenta anys.
  • Quatre milions de persones habiten en l’Àrtic i en depenen directament.

“El gel de l’Àrtic podria fondre’s per complet a l’estiu a partir de l’any 2035”

Dr. Peter Wadhams, expert en gel marí

Quines implicacions té l’active ownership?

Actualitat Glossari Social

Quines implicacions té l’active ownership?

Dins de la gestió d’institucions d’inversió col·lectiva, l’active ownership o activisme accionarial està inclòs dins de les millors pràctiques en la gestió de qüestions ASG. Es tracta d’una filosofia d’inversió que va més enllà de la mera extracció de rendibilitat que l’acció d’una companyia pot proporcionar al comprador, i el que cerca és influir, en la mesura possible, en les decisions que pren la Direcció de la companyia i vetllar especialment per les bones pràctiques de govern corporatiu.

Més enllà del percentatge que un accionista tingui d’una companyia, escoltar la seva opinió sobre pràctiques que puguin resultar controvertides o sobre el bon govern de la companyia sempre resulta positiu; és una manera d’agregar força per millorar la companyia alhora que el seu entorn. Per a això, hi ha dues vies principals pel que fa a l’accionista institucional: d’una banda, el vot en Junta d’Accionistes i, de l’altra, el contacte directe amb la companyia o engagement.

En el cas de Caixa Enginyers Gestió, l’Entitat hi participa activament mitjançant el vot en Junta d’Accionistes de les companyies en cartera dels fons gestionats. Seguint les polítiques de vot aprovades pel Consell d’Administració, es monitoren, entre d’altres aspectes, la remuneració dels directius, les accions corporatives que puguin diluir el valor del petit accionista o la independència dels membres del Consell d’Administració.

Pots trobar més informació sobre els vots executats durant el passat exercici en l’Informe Anual del Comitè ISR de Caixa Enginyers Gestió, disponible aquí.

Àsia, l’imparable ascens de la regió més vibrant del planeta

Actualitat Finances Mercats

Àsia, l’imparable ascens de la regió més vibrant del planeta

Malgrat ser els primers a experimentar els efectes negatius de la COVID-19, Àsia es manté al capdavant de l’economia mundial en termes de creixement, i els seus països se situen en una posició privilegiada per sortir com els clars vencedors d’aquesta situació. Així, segons les previsions del Fons Monetari Internacional del mes de juny, es preveu que el conjunt de països experimenti un lleuger retrocés en el rendiment de les seves economies del 0,8 % durant l’any actual i que, posteriorment, l’any 2021 aquestes economies recuperin tot el terreny perdut per assolir una taxa de creixement del 7,8 %. Considerem que la regió continua sent la més vibrant i dinàmica al llarg del globus i continuarà oferint una oportunitat única per participar en un dels processos més grans de transformació social i econòmica de la història recent.

La regió destaca per la seva significativa diversitat social i econòmica, i inclou països amb un PIB per càpita molt reduït com Cambodja, Bangladesh o, fins i tot, la Índia, els quals voregen el límit dels 2.000 dòlars, i també països ja desenvolupats com Singapur, que registra un PIB per càpita de 65.000 dòlars. Així, cada país es troba en diferents punts dels seus llargs camins econòmics i ofereix diferents oportunitats des del punt de vista de creixement.

Tendències de fons

Malgrat aquesta marcada heterogeneïtat entre països, hi ha diferents nexes d’unió que possibiliten l’auge de les seves economies a través de creixements econòmics que els països desenvolupats només poden somiar i que podríem resumir en tres tendències de creixement secular:

  • Dividend demogràfic. En la major part d’Àsia, particularment en el sud i en algunes parts del sud-est asiàtic, els països mostren un ràpid creixement de la població. Així, el 2030, la regió representarà prop del 55% de la població mundial total en el grup d’edat de 15 a 34 anys, una generació cada vegada més ben educada i més integrada en els sistemes globals, econòmics i socials, fet que possibilitarà una explosió de les classes mitjanes. Si als Estats Units, Europa i Japó el creixement esperat de les classes mitjanes és només del 0,5% l’any, a la Xina i l’Índia s’espera que el creixement sigui del 6%.
  • Moviments socials i procés d’urbanització. Generalment, els ingressos en les urbs solen ser entre dues i tres vegades més grans respecte als ingressos en el camp. Això fa que els incentius de la població a continuar emigrant cap a les grans urbs siguin elevats, cosa que millora l’assignació del capital humà i, en conseqüència, el creixement econòmic potencial. L’Índia, per exemple, suposa un clar exemple de la tendència. Amb una població de 1.300 milions de persones, les quals tenen una edat mitjana a penes de 29 anys, només un 35% de la seva població viu en ciutats. Aquest percentatge hauria de revertir cap a nivells clarament superiors a mesura que es continuïn adoptant reformes estructurals com ara la laboral i es millorin les infraestructures.
  • Transformació digital i adopció tecnològica. La penetració més gran en l’ús de noves tecnologies està possibilitant un canvi dramàtic en el comportament de la població, com, per exemple, a través de la socialització en l’accés a les dades i l’ús de la informació. Malgrat els ràpids progressos, la mitjana en la penetració del mòbil dins dels països asiàtics se situa prop del 60%, encara molt lluny dels estàndards desenvolupats. A mesura que el seu ús es va estenent a més parts de la població, s’està possibilitant el fet de saltar-se molts passos en el procés de desenvolupament i accelerant la seva escalada tant en termes econòmics com en termes

No obstant això, també resulta rellevant destacar els diferents riscos associats que comporten una importància més gran a escala mundial. Aquests riscos pivoten principalment sobre aspectes més de tipus geopolític: les lluites de poder dels diferents països per fer prevaler la seva hegemonia. 

És per això que recentment s’hi registren nous fronts més enllà de la lluita comercial i tecnològica entre la Xina i els Estats Units, com, per exemple, els enfrontaments bèl·lics entre l’Índia i la Xina que han derivat en la prohibició de l’ús d’aplicacions xineses en territori indi, la disputa territorial en el Caixmir o la lluita pel control del mar de la Xina.

Actualment, el conjunt d’Àsia suposa el 60% de la població mundial i el 34% del PIB, encara que només el 21% de la capitalització borsària mundial. Per ser justos, el marc jurídic per a la inversió en aquests països dista encara molt de països desenvolupats com ara Europa o els Estats Units. Com a exemple, als Estats Units la ràtio de capitalització borsària sobre el PIB se situa en nivells del 130%, per la qual cosa podem concloure que, probablement, la capitalització de les companyies asiàtiques no fa justícia als seus fonamentals. Encara que desconeixem el grau d’infravaloració del conjunt de companyies, atès el dinamisme de les economies i el vibrant procés de transformació que estan tenint les companyies, sembla clar que el pes en termes de mercat de les companyies asiàtiques no farà sinó incrementar durant els propers anys per assolir, així, una ràtio més comparable amb la resta de països. Només ens trobem a l’inici d’un llarg camí.

Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments

Actualitat Social

Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments

Aquest any i de manera exclusiva, el Dia Internacional de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments es produeix durant la pandèmia mundial de la COVID-19. Aquesta situació en la qual ens trobem immersos ha fet que tinguem una especial atenció sobre la forma en què es produeixen i consumeixen els aliments a tot el món.

Fa uns mesos, quan va arribar la pandèmia i va començar el confinament a Espanya, vam publicar un article en el qual exposàvem la problemàtica ocasionada per la compra massiva d’aliments durant la crisi del coronavirus. I és que no només es tracta d’un problema ètic, sinó que té un gran impacte mediambiental.

“Més de 7.000 milions de persones passen fam en el planeta”

Reduir les pèrdues i el desaprofitament d’aliments és essencial en un món on el nombre de persones afectades per la fam ha augmentat de manera gradual des del 2014. Paral·lelament, cada dia es perden i malgasten tones d’aliments comestibles. De fet, s’estima que la xifra de persones que passen gana podria duplicar-se a causa del coronavirus, ja que ha provocat un estancament de l’economia mundial.

Enguany, el lema del dia mundial es titula “Detingues la pèrdua i el desaprofitament d’aliments. Per la gent. Pel planeta.”. I és que quan un aliment es desaprofita, en definitiva, tots els recursos que s’utilitzen per produir-lo, com l’aigua, la terra, l’energia, la mà d’obra i el capital, són malgastats. A més, l’eliminació d’aquests aliments en abocadors genera emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, fet que contribueix al canvi climàtic.

Posar fi a la fam, un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible

Un dels objectius primordials que pretén atacar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és el que es refereix a la fam zero. Tot i així, a causa de la situació actual, el panorama no resulta molt encoratjador.

Aquestes són algunes de les interessants i impactants dades que ha reunit l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO):

  • El món produeix aliments per a tots.
  • Un terç dels aliments que es produeixen es perden o malgasten cada any.
  • Només un quart dels aliments que malgastem és suficient per acabar amb la fam en el món.

6 idees per reduir el desaprofitament de menjar

  1. Compra només allò que necessitis.
  2. Mou els productes més vells de la teva nevera al davant i col·loca els més nous a la part posterior.
  3. No cuinis racions massa grans si dubtes que puguis acabar-te-les.
  4. Dona l’excedent a bancs d’aliments o a persones que saps que ho necessiten.
  5. Emmagatzema els aliments a una temperatura entre 1 i 5 graus centígrads per a una frescor i una vida útil màximes.
  6. Guarda les sobres per a un altre àpat o utilitza-les en un plat diferent.
5è aniversari dels ODS: contribució de Caixa d’Enginyers

Actualitat Economia sostenible Social

5è aniversari dels ODS: contribució de Caixa d’Enginyers

Avui, 25 de setembre, és el 5è aniversari de l’aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Des de Caixa d’Enginyers, fem un recorregut per la contribució de l’Entitat a aquests objectius, que suposen la mostra del compromís de les organitzacions a escala mundial per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món.

Quin paper tenen les entitats financeres en la consecució dels ODS?

Les finances sostenibles i la inversió socialment responsable són la clau que permetrà canvis reals no en el sector sinó en la resta del teixit empresarial i de la societat. En definitiva, la inversió socialment responsable o ISR té un paper fonamental en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

“Els ODS s’erigeixen fonamentals en la nova realitat com a eina per superar la crisi econòmica i social que se’n deriva.”

Iñaki Irisarri, assessor en sostenibilitat del Grup Caixa d’Enginyers i coordinador de la Fundació Caixa d’Enginyers

Quina és la contribució del Grup Caixa d’Enginyers?

Actualment, estem adherits al Pacte Mundial de les Nacions Unides. Aquesta ferma aposta per la sostenibilitat es materialitza amb l’oferta pionera i innovadora de productes i serveis socialment responsables. Des de la perspectiva de banca cooperativa, desenvolupem la nostra funció sobre la base de dos principis: socioambientals i econòmics.

 ODS prioritaris per al Grup:

  • Treball decent i creixement econòmic (ODS 8)
    • Contribuïm al creixement econòmic per càpita i al PIB d’Espanya (meta 8.1).
    • Generem ocupació indirecta, contribuïm al desenvolupament del teixit empresarial i donem suport a la creació d’empreses i als emprenedors (meta 8.3).
    • Generem ocupació de qualitat i inclusiva, apostem per la formació dels nostres empleats i estem compromesos amb la formació i l’ocupació dels més vulnerables (meta 8.5).
    • Estem compromesos amb l’ocupació jove i les futures generacions i ajudem joves vulnerables a la seva inserció en el mercat laboral (meta 8.6).
    • Cuidem la salut i el desenvolupament dels nostres empleats i les seves famílies (meta 8.8).
  • Indústria, innovació i infraestructura (ODS 9). Compromesos amb les metes 9.2, 9.3 i 9.5, que lluiten per promoure una industrialització inclusiva i sostenible d’aquí a 2030, per modernitzar la infraestructura i reconvertir les indústries perquè siguin sostenibles d’aquí a 2030 i per millorar la capacitat tecnològica.
  • Acció pel clima (ODS 13). Ens centrem en la meta 13.2 incorporant mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques i estratègies, i en la meta 13.3 millorant l’educació, la sensibilització i la capacitat humana i institucional respecte a la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a aquest, la reducció dels seus efectes i l’alerta primerenca.

ODS destacats als quals també contribuïm:

  • Educació de qualitat (ODS 4)
  • Igualtat de gènere (ODS 5)
  • Reducció de les desigualtats (ODS 10)
  • Aliances per a l’assoliment dels Objectius (ODS 17)
  • Aigua neta i sanejament (ODS 6)

Descobreix, en detall, la nostra contribució amb cada un dels ODS: La contribució del Grup Caixa d’Enginyers als objectius de desenvolupament sostenible i a les fites de l’agenda 2030 

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close