El dia 3 de desembre se celebra el Dia Mundial del No Ús de Plaguicides, que pretén cridar l’atenció a la població mundial sobre la greu crisi ambiental originada per l’ús dels agroquímics a nivell global.
El Black Friday ha guanyat moltíssima força en els últims anys per l’atractiu dels descomptes en els preus de venda de productes oferts pels establiments comercials. A més, com a complement, es destaca el Cyber Monday o Ciberdilluns, que té lloc el dilluns següent al Black Friday, enfocat principalment en ofertes i descomptes en articles de tecnologia i electrònica.
Actualitat Economia sostenible
Durant el webinar de Caixa Enginyers Gestió titulat “La Inversió Socialment Responsable, un valor refugi en temps de COVID-19”, que es va celebrar el passat 10 de novembre i que va comptar amb la participació del director general Xavier Fàbregas i el gestor de fons Sergi Casòliva, es va fer referència al nou model econòmic denominat com a Economia del Dònut (o rosquilla).
La majoria de selectius han tancat els mesos de setembre i octubre en negatiu a causa dels temors generats per l’augment en el nombre d’encomanats per coronavirus, amb la conseqüent pressió més gran en els sistemes sanitaris a escala global i la reimposició de mesures de distanciament social. Així doncs, els agents financers preveuen que el repunt en el nombre d’infectats tingui un impacte negatiu inevitable en termes macroeconòmics, si bé no sembla probable que l’esmentat impacte sigui tan sever com l’infringit per la primera onada. A col·lació, la carrera per trobar un tractament que aconsegueixi frenar la pandèmia continua amb més de cent cinquanta vacunes possibles en desenvolupament a escala global, amb la qual cosa sembla raonable pensar que s’aconseguirà descobrir-ne una a bastament efectiva.
Cooperatiu Economia sostenible Finances Social
La inversió socialment responsable (ISR), de la qual ja hem parlat altres vegades en el blog, és un terme que està començant a destacar en els mitjans de comunicació. D’aquesta manera, els experts de Caixa Enginyers Gestió consideren important aclarir els criteris a tenir en compte perquè la nostra inversió pugui ser considerada com a responsable.
El 20 de novembre és una data important en la qual, a més de celebrar-se el Dia Universal del Nen des de 1954, es commemoren els aniversaris de l’adopció de la Declaració Universal dels Drets del Nen (1959) i l’aprovació de la Convenció dels Drets del Nen (1989).
Actualitat Cooperatiu Finances Social
La iniciativa Tobacco-Free Finance Pledge té com a objectiu ajudar a reduir el consum de tabac al món a través de la capacitat d’actuació que té el sector financer. Per a això promou diverses accions com:
La sostenibilitat és una emergència i una prioritat per a l’Organització de les Nacions Unides, que va acordar, el gener del 2016, unir forces i treballar per protegir el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic, entre d’altres setze Objectius de Desenvolupament Sostenible.
L’educació juga un paper important en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. En concret, la primera infància és clau en l’educació per a un desenvolupament sostenible. El rol dels nens i els joves resulta essencial en aquesta crida global a la participació. De fet, l’escola i la família són fonamentals a l’hora de crear consciència sobre la nova agenda global. En definitiva, els nens són els qui podran participar i influir en el futur durant més temps.
La UNESCO defineix com a educació ambiental per al desenvolupament sostenible “incorporar els temes fonamentals del desenvolupament sostenible a l’ensenyament i l’aprenentatge, per exemple, el canvi climàtic o el consum sostenible”.
L’educació ambiental per al desenvolupament sostenible és una assignatura en la qual la majoria dels centres d’ensenyament primari i secundari d’Espanya s’han posat les piles gràcies a programes com Agenda 21 Escolar (anomenat Escoles + Sostenibles a Catalunya) o Ecoescuelas. Amb aquestes iniciatives, les escoles busquen transmetre als nens i joves conscienciació de la problemàtica ambiental a través d’exemples pràctics i amb accions a petita escala. En el nostre blog tenim un article amb algunes idees per ocasionar menys impacte mediambiental a l’escola.
D’aquesta manera, sembla que a Espanya anem pel bon camí quant a l’educació ambiental en l’àmbit escolar, però no podem oblidar l’educació ambiental que ve dels pares i mares, una altra pota fonamental. En definitiva, al final del dia, els nens faran el que vegin a les seves cases.
En un article anterior vam comentar les primeres conseqüències d’una possible victòria de Joe Biden en les eleccions presidencials dels EUA, les amenaces de Trump per a acudir als tribunals per suposat frau en el vot per correu i la possibilitat que el nou president hagi de governar sense comptar amb una majoria demòcrata en totes dues cambres del Congrés.
Després de confirmar-se la victòria demòcrata als estats de Nevada i Pennsilvània, aquest passat cap de setmana, Biden & Harris superen els 270 electors necessaris i es proclamen president i vicepresidenta dels EUA. Encara que Donald Trump, a data d’avui, continua sense reconèixer la derrota i afirma estar treballant amb el seu equip d’advocats per a preparar denúncies en diferents estats, no sembla comptar amb el suport del partit republicà. Tot i això, haurem d’esperar fins a gener per a conèixer el detall de l’equilibri polític en el Congrés, ja que en l’estat de Geòrgia s’ha de celebrar una segona volta després de conèixer que cap dels candidats ha aconseguit un mínim del 50% dels vots. Però fins i tot en cas d’una victòria de la segona volta a Geòrgia, és possible que Biden & Harris hagin de governar sense comptar amb una majoria al Senat.
S’obre, per tant, un escenari de statu quo positiu des del punt de vista econòmic i financer, en el qual el president electe pot iniciar la seva agenda però amb l’obligació de negociar amb els republicans en el Congrés. La reacció dels mercats financers ha estat positiva, ja que la probabilitat d’aprovació de propostes econòmiques i fiscals menys market friendly, com l’increment de l’impost de societats, la limitació de recompra d’accions o estudiar limitacions al poder econòmic de les grans tecnològiques, s’ha reduït sensiblement. Un altre factor positiu que ha impulsat les borses són les recents notícies positives respecte als avenços de les vacunes de Astrazeneca i Pfizer.
Abans de les eleccions, tots dos partits estaven en fase de negociació d’un nou pla d’estímul fiscal per a fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia. La previsible situació política després de les eleccions, amb un president controlat per un Senat en mans de republicans, fa confiar en un acord fiscal equilibrat que tingui impacte positiu en l’economia americana a curt termini però que alhora limiti els riscos per a la sostenibilitat del deute públic i els costos de finançament a mitjà i llarg termini. Almenys, així és com els mercats financers, i especialment els de deute, ho han interpretat.
El programa electoral dels demòcrates recollia un pla d’inversió de 3.000 bilions de dòlars per a un període de 10 anys, amb un fort focus en inversions dirigides a infraestructures però sobretot en economia sostenible amb l’objectiu d’aconseguir neutralitat en emissions de CO₂ el 2050. Encara que possiblement el resultat de la negociació amb els republicans serà un programa menys ambiciós, és probable que el partit republicà post Trump tingui una posició més favorable a iniciatives concordes a l’Acord de Paris, per la qual cosa confiem en la seva aprovació.
El programa electoral de Biden recull la proposta de trencar amb la política de reducció d’impostos de Trump, a través d’un increment de l’impost de societats del 21% a 28% i un increment dels impostos a les rendes de les classes més altes. Els ingressos anirien destinats a major despesa en educació, llars d’infants i sanitat, etc. Estimacions inicials indicaven un desequilibri pressupostari entre les diferents iniciatives fiscals, causant un increment del dèficit públic d’aproximadament un 2% del PIB a l’any.
L’absència del Blue Wave, en línia amb el comentat en els punts anteriors, han tingut un impacte positiu en els mercats financers ja que els inversors anticipen que ni l’increment de l’impost corporatiu serà tan agressiu, ni l’impacte en el dèficit públic dels programes socials serà tan elevat.
Encara que l’estil negociador i de comunicació de Biden possiblement serà molt diferent que el de Trump, la política comercial dels EUA cap a la Xina serà similar. És consens al país que la política econòmica de la Xina, basada en suport estatal a les empreses, mà d’obra barata i manipulació del seu tipus de canvi, ha afectat molt negativament al sector manufacturer estatunidenc. Biden per tant continuarà amb la política d’aranzels encara que és probable que reprengui el diàleg amb les autoritats xineses per a arribar a un nou acord comercial.
L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar, el 2015, el 5 de novembre com el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis. Aquest dia només pretén ser una manera de reconèixer la importància d’estar preparats, així com de comptar amb sistemes d’alerta que protegeixin la vida de les persones i previnguin els danys causats pels tsunamis.
Aquest 2020, el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunami s’enfoca en la meta E de la campanya Sendai Set, que convida els països i comunitats a implementar, abans que acabi el 2020, estratègies nacionals i locals de reducció del risc de desastres per salvar més vides.
Per al 2030, s’estima que el 50 % de la població mundial viurà en àrees costaneres propenses a inundacions, tempestes i tsunamis. Tenir plans i polítiques per reduir l’impacte dels tsunamis ajudarà a construir una resiliència més gran i a protegir les poblacions vulnerables.
La paraula “tsunami” comprèn les paraules japoneses «tsu» (port) i «nami» (onada). I és que, en definitiva, un tsunami és una sèrie d’ones gegantesques creades per un disturbi sota l’aigua.
Normalment, es produeix per un terratrèmol en el fons de l’oceà, encara que també pot ser provocat per esfondraments en la costa, erupcions volcàniques, lliscaments de terres submarines o, fins i tot, per l’impacte d’un meteorit en el mar.
El més important són els efectes devastadors que causen si arriben a la costa. Entre una onada i la següent pot haver-hi un interval de cinc minuts, però també d’una hora. Després de la primera onada, que no acostuma a ser la més gran, el mar retrocedeix i deixa el fons a la vista, i les següents onades poden ser molt més letals.
En els últims 100 anys, més de 58 tsunamis s’han cobrat la vida de més de 260.000 persones arreu del món, una dada que supera en mortalitat qualsevol altre perill natural. El nombre més alt de morts durant aquest període de temps les va causar el tsunami de l’oceà Índic: 227.000 víctimes mortals en catorze països, principalment Indonèsia, Sri Lanka, l’Índia i Tailàndia.
La ràpida urbanització i l’augment del turisme a les regions propenses a tsunamis posen cada vegada a més persones en perill, per la qual cosa es converteixen en un risc per a la seguretat nacional.
De fet, estan recollits en l’apartat d’emergències i catàstrofes de l’Estratègia de Seguretat Nacional, que va ser aprovada pel Consell de Ministres del 2013. Posteriorment, l’Estratègia de Seguretat Marítima Nacional, aprovada pel Consell de Seguretat Nacional, va assenyalar els sismes submarins com un dels riscos per a la seguretat marítima.
Una cosa bàsica que podem fer durant aquest dia és informar-nos i conscienciar les persones del nostre voltant i les institucions oficials perquè prenguin mesures davant d’aquest i d’altres desastres naturals.
Una bona opció és visitar el lloc web del Centre d’Informació de Tsunami de l’Oceà Índic per obtenir més informació sobre aquests fenòmens i els senyals per reconèixer-los. Mai no se’n sap prou!
Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.