Articles guardats
Neutralitat de la Xarxa

Actualitat

Neutralitat de la Xarxa

QUÈ ÉS LA NEUTRALITAT DE LA XARXA?

Al 2003, el professor de Columbia Tim Wu va introduir el concepte de neutralitat de la xarxa al seu article Network neutrality, broadband discrimination. Aquest concepte es defineix com el principi pel qual els operadors d’Internet han de tractat a tot el trànsit que circula per la xarxa sense discriminar en funció de l’usuari, contingut, pàgina web, aplicació o equip des del qual s’accedeixi. En definitiva, la neutralitat de la xarxa pretén evitar que els operadors manipulin la xarxa en funció dels seus interessos i no els dels seus usuaris, per exemple, bloquejant o alentint l’accés al contingut de la competència.

El debat sobre la neutralitat de la xarxa ha estat present des de principis del segle XXI, principalment en la societat americana. Al 2004, Comcast va reduir la velocitat dels arxius que s’utilitzaven en aplicacions P2P i la FCC va multar a The Madison River Communications amb 15.000$ per bloquejar l’accés al seu competidor Vonage. Si bé aquestes controvèrsies eren limitades, amb la massificació de l’accés a Internet i l’arribada de nous projectes destinats únicament a aquest entorn, els conflictes es van fer més patents en àmbits cada vegada més generalistes. Aquesta conflictivitat va arribar al seu màxim exponent al 2014 quan Netflix va haver de signar un acord econòmic amb Comcast i Verizon per a que el seu servei es veies beneficiat en relació a la competència. Les protestes de Netflix per considerar que es veia obligat a pagar un patge injust per no haver-hi neutralitat a la xarxa van portar a l’administració americana a declarar Internet com un bé públic al 2015 i prohibir als proveïdors d’Internet discriminar el trànsit que circula per les seves xarxes.

Amb l’arribada del nou govern, una de les mesures prioritàries era reduir la regulació en tots els àmbits pel que el nou responsable de la FCC, Ajut Pai, al desembre de 2017 ha decidit promoure una iniciativa que retorni al sector a la situació prèvia a 2015.

Continue reading

CE Environment ISR

Economia sostenible Social

CE Environment ISR

El passat mes de març, des de Caixa d’Enginyers vam llançar el nostre nou fons d’inversió mixt de renda variable, el CE Environment ISR, FI. Aquest nou fons se centra en el medi ambient i en els objectius fixats a l’Acord de París sobre el canvi climàtic (COP21), aplicant així uns criteris d’inversió socialment responsable.

Des del seu llançament, CE Environment ISR, FI ha superat els 20 milions d’euros en actius de gestió; tot i així, el seu comportament no ha estat l’esperat en finalitzar el novembre amb una rendibilitat per sota de l´índex de referència.

Malgrat això, la nostra estratègia d’inversió segueix sent la mateixa: seleccionar companyies que tinguin en compte el seu impacte sobre el medi ambient, que siguin líders en la lluita contra el canvi climàtic i que apostin per la reducció del consum d’energia contaminant.

Continue reading

Sobre intel·ligència artificial

Actualitat Banca digital

Sobre intel·ligència artificial

El passat 19 d’octubre, Caixa d’Enginyers va participar en la Jornada de presentació del resum executiu de l’estudi sobre intel·ligència artificial desenvolupat dins de l’àmbit de l’Observatori d’Innovació de Cecabank, del qual és membre juntament amb entitats financeres com ara ING, Andbank, Banco Caminos i Bankoa, entre d’altres.

L’objectiu de formar part d’aquesta trobada és participar en una Xarxa de Transformació Digital Cooperativa en què es presenten i analitzen les últimes tendències tecnològiques així com les estratègies de transformació digital del sector financer.

Els temes de treball plantejats van girar entorn de les oportunitats, amenaces i riscos que representa per a la banca tradicional la irrupció en la indústria de les noves tecnologies: intel·ligència artificial, blockchain, bitcoin, fintech, big data, etc.

Es van estudiar els casos d’ús en el sector financer i les limitacions a la seva aplicació així com l’impacte de l’entorn regulador.

La intel·ligència artificial, segons la consultora Gartner, consisteix en un “conjunt de tecnologies interrelacionades que aparenten emular el procés de raciocini humà”. Els desenvolupadors d’aquestes tecnologies persegueixen presentar solucions que aprenen, entenen, pensen i fins i tot empatitzen amb els usuaris; per a això, utilitzen analítica avançada, algoritmes i dades.

Continue reading

Ciberseguretat (2a part)

Actualitat Banca digital

Ciberseguretat (2a part)

Aquest post és la continuació d’una primera entrada al blog sobre Ciberseguretat.

Internet: No tot és gratUIT

  1. Hi ha un axioma estès en un ampli percentatge de la població: Internet ens permet fer de tot, o gairebé de tot, i gratis. El boom de les apps mòbils o dels serveis web que no demanen un pagament en diners ens genera la percepció que no estem pagant pel seu ús o consum. I no és així. Paguem amb publicitat i, el que és més important, amb informació.
    1. Les nostres cerques i visites a Internet són registrades i analitzades. Proporcionen informació estadística, de tendències, que pot ser comercialitzada amb serveis com Google Analytics. També permeten generar un perfil de cada usuari amb dades més personals com el model de mòbil, els interessos que té, els llocs que visita, les fotos que fa… Us recomano la lectura d’aquest article de Yolanda Valery a comCómo averiguar todo lo que Google sabe de ti”.
    2. Els correus electrònics de serveis webmail com Gmail o Yahoo Mail són analitzats cercant informació útil que els permeti oferir-nos un servei “més personalitzat” o comercialitzar publicitat per exemple. Una lectura de la Política de Privacitat de Yahoo i de Yahoo Mail pot ser molt il·lustrativa.
    3. Les apps gratuïtes que descarreguem al mòbil moltes vegades ens demanen permisos que poc tenen a veure amb la seva funcionalitat. És part del seu preu: informació.

Continue reading

Banca cooperativa: la banca resilient

Actualitat

Banca cooperativa: la banca resilient

Crédit Agricole o Rabobank són reconegudes entitats financeres internacionals que ocupen els primers llocs del rànquing de França i Holanda i són cooperatives de crèdit. És un model de banca cada vegada més estès i que, per la seva pròpia idiosincràsia, és més resilient i robust que el de la banca tradicional. A Europa representen entorn del 20% 30% dels dipòsits, una xifra que se situa entorn del 6% –encara que va creixent– a Espanya.

La banca cooperativa, a diferència de la que podem denominar “tradicional”, té una orientació més relacional i enfocada a la satisfacció i al servei als seus socis. Una orientació més social que de negoci, la qual cosa li permet prendre menys riscos i mirar a llarg termini.

Les entitats com Caixa d’Enginyers actuen sempre amb la mateixa visió: oferir i prestar als seus socis serveis financers partint d’uns valors i la confiança i compromís mutu, sabedors que l’important no és només quin benefici s’aconsegueix al final de cada exercici. Els qui prenen les decisions de gran rellevància –i aquest és un altre dels factors diferencials– són els mateixos socis reunits en assemblea donant prioritat al bé comú de tots.

Continue reading

Ecosia, el buscador ecològic

Social

Ecosia, el buscador ecològic

Ecosia és el cercador més verd i ecològic d’internet. Creat el 2009, aquest cercador fomenta la repoblació de les zones verdes desforestades, és a dir, fomenta la plantació d’arbres.
Ecosia funciona amb la col•laboració de Bing, gràcies al qual obté ingressos per cada cerca i per cada clic dels usuaris. Al cercar Ecosia es mostren una sèrie d’anuncis, publicitat a través de la qual es generen aquests ingressos.

Per utilitzar-lo, només has d’accedir a ecosia.org y utilitzar el seu cercador. Si ho prefereixes, també pots descarregar l’extensió d’Ecosia per a Google Chrome, amb la qual sempre podràs realitzar les teves cerques i, a més, portar el recompte d’arbres que han estat plantats gràcies a les teves cerques.

Amb els diners recaptats, Ecosia no és la que planta els arbres a les zones indicades, sinó que destina el 80% d’aquests diners a projectes que ja s’encarreguen de reforestar algunes zones del planeta. És a dir, l’empresa s’encarrega de seleccionar quins són els projectes que més s’adapten a ells en funció dels seus objectius i valors.

Continue reading

Disrupció tecnològica: l’impacte de les FANG

Actualitat

Disrupció tecnològica: l’impacte de les FANG

l’impacte de les FANG (Facebook + Amazon + Netflix + Google)

Els canvis generats per les tendències seculars avancen lents però inexorables i una de les tendències amb més impacte en els últims anys ha estat la digitalització de la societat.

Entenem digitalització de la societat com el procés que trasllada activitats que es feien en un entorn analògic cap a un entorn virtual: per exemple, ens informem a través de Facebook en lloc de comprar diaris, comprem a través d’Amazon en lloc d’anar a un centre comercial, ens subscrivim a Netflix en lloc de llogar pel·lícules al videoclub o les empreses s’anuncien a Google en lloc de fer-ho a la ràdio.

Continue reading

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close