Articles guardats
Quines implicacions té l’active ownership?

Actualitat Glossari Social

Quines implicacions té l’active ownership?

Dins de la gestió d’institucions d’inversió col·lectiva, l’active ownership o activisme accionarial està inclòs dins de les millors pràctiques en la gestió de qüestions ASG. Es tracta d’una filosofia d’inversió que va més enllà de la mera extracció de rendibilitat que l’acció d’una companyia pot proporcionar al comprador, i el que cerca és influir, en la mesura possible, en les decisions que pren la Direcció de la companyia i vetllar especialment per les bones pràctiques de govern corporatiu.

Més enllà del percentatge que un accionista tingui d’una companyia, escoltar la seva opinió sobre pràctiques que puguin resultar controvertides o sobre el bon govern de la companyia sempre resulta positiu; és una manera d’agregar força per millorar la companyia alhora que el seu entorn. Per a això, hi ha dues vies principals pel que fa a l’accionista institucional: d’una banda, el vot en Junta d’Accionistes i, de l’altra, el contacte directe amb la companyia o engagement.

En el cas de Caixa Enginyers Gestió, l’Entitat hi participa activament mitjançant el vot en Junta d’Accionistes de les companyies en cartera dels fons gestionats. Seguint les polítiques de vot aprovades pel Consell d’Administració, es monitoren, entre d’altres aspectes, la remuneració dels directius, les accions corporatives que puguin diluir el valor del petit accionista o la independència dels membres del Consell d’Administració.

Pots trobar més informació sobre els vots executats durant el passat exercici en l’Informe Anual del Comitè ISR de Caixa Enginyers Gestió, disponible aquí.

Àsia, l’imparable ascens de la regió més vibrant del planeta

Actualitat Finances Mercats

Àsia, l’imparable ascens de la regió més vibrant del planeta

Malgrat ser els primers a experimentar els efectes negatius de la COVID-19, Àsia es manté al capdavant de l’economia mundial en termes de creixement, i els seus països se situen en una posició privilegiada per sortir com els clars vencedors d’aquesta situació. Així, segons les previsions del Fons Monetari Internacional del mes de juny, es preveu que el conjunt de països experimenti un lleuger retrocés en el rendiment de les seves economies del 0,8 % durant l’any actual i que, posteriorment, l’any 2021 aquestes economies recuperin tot el terreny perdut per assolir una taxa de creixement del 7,8 %. Considerem que la regió continua sent la més vibrant i dinàmica al llarg del globus i continuarà oferint una oportunitat única per participar en un dels processos més grans de transformació social i econòmica de la història recent.

La regió destaca per la seva significativa diversitat social i econòmica, i inclou països amb un PIB per càpita molt reduït com Cambodja, Bangladesh o, fins i tot, la Índia, els quals voregen el límit dels 2.000 dòlars, i també països ja desenvolupats com Singapur, que registra un PIB per càpita de 65.000 dòlars. Així, cada país es troba en diferents punts dels seus llargs camins econòmics i ofereix diferents oportunitats des del punt de vista de creixement.

Tendències de fons

Malgrat aquesta marcada heterogeneïtat entre països, hi ha diferents nexes d’unió que possibiliten l’auge de les seves economies a través de creixements econòmics que els països desenvolupats només poden somiar i que podríem resumir en tres tendències de creixement secular:

  • Dividend demogràfic. En la major part d’Àsia, particularment en el sud i en algunes parts del sud-est asiàtic, els països mostren un ràpid creixement de la població. Així, el 2030, la regió representarà prop del 55% de la població mundial total en el grup d’edat de 15 a 34 anys, una generació cada vegada més ben educada i més integrada en els sistemes globals, econòmics i socials, fet que possibilitarà una explosió de les classes mitjanes. Si als Estats Units, Europa i Japó el creixement esperat de les classes mitjanes és només del 0,5% l’any, a la Xina i l’Índia s’espera que el creixement sigui del 6%.
  • Moviments socials i procés d’urbanització. Generalment, els ingressos en les urbs solen ser entre dues i tres vegades més grans respecte als ingressos en el camp. Això fa que els incentius de la població a continuar emigrant cap a les grans urbs siguin elevats, cosa que millora l’assignació del capital humà i, en conseqüència, el creixement econòmic potencial. L’Índia, per exemple, suposa un clar exemple de la tendència. Amb una població de 1.300 milions de persones, les quals tenen una edat mitjana a penes de 29 anys, només un 35% de la seva població viu en ciutats. Aquest percentatge hauria de revertir cap a nivells clarament superiors a mesura que es continuïn adoptant reformes estructurals com ara la laboral i es millorin les infraestructures.
  • Transformació digital i adopció tecnològica. La penetració més gran en l’ús de noves tecnologies està possibilitant un canvi dramàtic en el comportament de la població, com, per exemple, a través de la socialització en l’accés a les dades i l’ús de la informació. Malgrat els ràpids progressos, la mitjana en la penetració del mòbil dins dels països asiàtics se situa prop del 60%, encara molt lluny dels estàndards desenvolupats. A mesura que el seu ús es va estenent a més parts de la població, s’està possibilitant el fet de saltar-se molts passos en el procés de desenvolupament i accelerant la seva escalada tant en termes econòmics com en termes

No obstant això, també resulta rellevant destacar els diferents riscos associats que comporten una importància més gran a escala mundial. Aquests riscos pivoten principalment sobre aspectes més de tipus geopolític: les lluites de poder dels diferents països per fer prevaler la seva hegemonia. 

És per això que recentment s’hi registren nous fronts més enllà de la lluita comercial i tecnològica entre la Xina i els Estats Units, com, per exemple, els enfrontaments bèl·lics entre l’Índia i la Xina que han derivat en la prohibició de l’ús d’aplicacions xineses en territori indi, la disputa territorial en el Caixmir o la lluita pel control del mar de la Xina.

Actualment, el conjunt d’Àsia suposa el 60% de la població mundial i el 34% del PIB, encara que només el 21% de la capitalització borsària mundial. Per ser justos, el marc jurídic per a la inversió en aquests països dista encara molt de països desenvolupats com ara Europa o els Estats Units. Com a exemple, als Estats Units la ràtio de capitalització borsària sobre el PIB se situa en nivells del 130%, per la qual cosa podem concloure que, probablement, la capitalització de les companyies asiàtiques no fa justícia als seus fonamentals. Encara que desconeixem el grau d’infravaloració del conjunt de companyies, atès el dinamisme de les economies i el vibrant procés de transformació que estan tenint les companyies, sembla clar que el pes en termes de mercat de les companyies asiàtiques no farà sinó incrementar durant els propers anys per assolir, així, una ràtio més comparable amb la resta de països. Només ens trobem a l’inici d’un llarg camí.

Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments

Actualitat Social

Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments

Aquest any i de manera exclusiva, el Dia Internacional de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments es produeix durant la pandèmia mundial de la COVID-19. Aquesta situació en la qual ens trobem immersos ha fet que tinguem una especial atenció sobre la forma en què es produeixen i consumeixen els aliments a tot el món.

Fa uns mesos, quan va arribar la pandèmia i va començar el confinament a Espanya, vam publicar un article en el qual exposàvem la problemàtica ocasionada per la compra massiva d’aliments durant la crisi del coronavirus. I és que no només es tracta d’un problema ètic, sinó que té un gran impacte mediambiental.

“Més de 7.000 milions de persones passen fam en el planeta”

Reduir les pèrdues i el desaprofitament d’aliments és essencial en un món on el nombre de persones afectades per la fam ha augmentat de manera gradual des del 2014. Paral·lelament, cada dia es perden i malgasten tones d’aliments comestibles. De fet, s’estima que la xifra de persones que passen gana podria duplicar-se a causa del coronavirus, ja que ha provocat un estancament de l’economia mundial.

Enguany, el lema del dia mundial es titula “Detingues la pèrdua i el desaprofitament d’aliments. Per la gent. Pel planeta.”. I és que quan un aliment es desaprofita, en definitiva, tots els recursos que s’utilitzen per produir-lo, com l’aigua, la terra, l’energia, la mà d’obra i el capital, són malgastats. A més, l’eliminació d’aquests aliments en abocadors genera emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, fet que contribueix al canvi climàtic.

Posar fi a la fam, un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible

Un dels objectius primordials que pretén atacar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és el que es refereix a la fam zero. Tot i així, a causa de la situació actual, el panorama no resulta molt encoratjador.

Aquestes són algunes de les interessants i impactants dades que ha reunit l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO):

  • El món produeix aliments per a tots.
  • Un terç dels aliments que es produeixen es perden o malgasten cada any.
  • Només un quart dels aliments que malgastem és suficient per acabar amb la fam en el món.

6 idees per reduir el desaprofitament de menjar

  1. Compra només allò que necessitis.
  2. Mou els productes més vells de la teva nevera al davant i col·loca els més nous a la part posterior.
  3. No cuinis racions massa grans si dubtes que puguis acabar-te-les.
  4. Dona l’excedent a bancs d’aliments o a persones que saps que ho necessiten.
  5. Emmagatzema els aliments a una temperatura entre 1 i 5 graus centígrads per a una frescor i una vida útil màximes.
  6. Guarda les sobres per a un altre àpat o utilitza-les en un plat diferent.
5è aniversari dels ODS: contribució de Caixa d’Enginyers

Actualitat Economia sostenible Social

5è aniversari dels ODS: contribució de Caixa d’Enginyers

Avui, 25 de setembre, és el 5è aniversari de l’aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Des de Caixa d’Enginyers, fem un recorregut per la contribució de l’Entitat a aquests objectius, que suposen la mostra del compromís de les organitzacions a escala mundial per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món.

Quin paper tenen les entitats financeres en la consecució dels ODS?

Les finances sostenibles i la inversió socialment responsable són la clau que permetrà canvis reals no en el sector sinó en la resta del teixit empresarial i de la societat. En definitiva, la inversió socialment responsable o ISR té un paper fonamental en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

“Els ODS s’erigeixen fonamentals en la nova realitat com a eina per superar la crisi econòmica i social que se’n deriva.”

Iñaki Irisarri, assessor en sostenibilitat del Grup Caixa d’Enginyers i coordinador de la Fundació Caixa d’Enginyers

Quina és la contribució del Grup Caixa d’Enginyers?

Actualment, estem adherits al Pacte Mundial de les Nacions Unides. Aquesta ferma aposta per la sostenibilitat es materialitza amb l’oferta pionera i innovadora de productes i serveis socialment responsables. Des de la perspectiva de banca cooperativa, desenvolupem la nostra funció sobre la base de dos principis: socioambientals i econòmics.

 ODS prioritaris per al Grup:

  • Treball decent i creixement econòmic (ODS 8)
    • Contribuïm al creixement econòmic per càpita i al PIB d’Espanya (meta 8.1).
    • Generem ocupació indirecta, contribuïm al desenvolupament del teixit empresarial i donem suport a la creació d’empreses i als emprenedors (meta 8.3).
    • Generem ocupació de qualitat i inclusiva, apostem per la formació dels nostres empleats i estem compromesos amb la formació i l’ocupació dels més vulnerables (meta 8.5).
    • Estem compromesos amb l’ocupació jove i les futures generacions i ajudem joves vulnerables a la seva inserció en el mercat laboral (meta 8.6).
    • Cuidem la salut i el desenvolupament dels nostres empleats i les seves famílies (meta 8.8).
  • Indústria, innovació i infraestructura (ODS 9). Compromesos amb les metes 9.2, 9.3 i 9.5, que lluiten per promoure una industrialització inclusiva i sostenible d’aquí a 2030, per modernitzar la infraestructura i reconvertir les indústries perquè siguin sostenibles d’aquí a 2030 i per millorar la capacitat tecnològica.
  • Acció pel clima (ODS 13). Ens centrem en la meta 13.2 incorporant mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques i estratègies, i en la meta 13.3 millorant l’educació, la sensibilització i la capacitat humana i institucional respecte a la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a aquest, la reducció dels seus efectes i l’alerta primerenca.

ODS destacats als quals també contribuïm:

  • Educació de qualitat (ODS 4)
  • Igualtat de gènere (ODS 5)
  • Reducció de les desigualtats (ODS 10)
  • Aliances per a l’assoliment dels Objectius (ODS 17)
  • Aigua neta i sanejament (ODS 6)

Descobreix, en detall, la nostra contribució amb cada un dels ODS: La contribució del Grup Caixa d’Enginyers als objectius de desenvolupament sostenible i a les fites de l’agenda 2030 

Dia Mundial sense Cotxe. Per què ens hi hem de sumar?

Actualitat Social

Dia Mundial sense Cotxe. Per què ens hi hem de sumar?

Cada 22 de setembre se celebra el Dia Mundial sense Cotxe, un dia que pretén demostrar que és possible reduir l’ús de l’automòbil en les grans ciutats.

L’origen de la data es remunta a la crisi petroliera de 1973, quan la preocupació pel subministrament de petroli va impulsar la idea a diversos governs europeus de deixar el cotxe aparcat i promoure mitjans de transport més eficients. Tot i així, no va ser fins a l’any 2000 que la Comissió Europea va declarar el Dia Mundial sense Cotxe.

Què cerca aquest dia?

En definitiva, cerca motivar una consciència molt més ecològica en els ciutadans del món. La iniciativa tracta de potenciar l’ús del transport públic o de la bicicleta o els desplaçaments a peu com a mètodes alternatius al cotxe, així com de conscienciar els ciutadans sobre els efectes nocius dels automòbils en el medi ambient.

Quins són aquests efectes nocius per al medi ambient?

Encara que el cotxe facilita la vida, tenir massa cotxes en una ciutat augmenta significativament la petjada de carboni i ocasiona que el forat de la capa d’ozó creixi encara més.

Al nostre país té especial importància la participació de Barcelona i Madrid, que continuen superant els límits de contaminació permesos per l’OMS. La causa principal d’aquesta contaminació són els gasos procedents de la combustió dels vehicles.

“El cotxe és el causant del 13 % de la contaminació en els 28 països de la UE”

Però, a més, els cotxes no només generen més contaminació ambiental i acústica, sinó que també converteixen els nostres carrers en més insegurs i contribueixen al fet que les persones puguin tenir problemes respiratoris i siguin més sedentàries, cosa que provoca conseqüències en l’organisme.

Com a dada interessant, cada dia aspirem 10.000 litres d’aire que, si està contaminat, és altament perillós per a la nostra salut.

Quines alternatives tenim?

  1. Més trajectes a peu. És freqüent usar el cotxe per a trajectes que fàcilment poden fer-se caminant. Aquesta pràctica no només és nociva per a la nostra salut, sinó que també ho és per al medi ambient. Donem-li la volta!
  2. Bicicleta o patinet elèctric. Són bones opcions si volem reduir la petjada de carboni i, per tant, la contaminació que es concentra en el cor de les ciutats. A més, la bicicleta també és una bona manera de realitzar exercici físic i portar un estil de vida saludable.

“Amb un 8 %, Espanya és el país on més està creixent l’ús de la bicicleta”

Índex Mundial del Ciclisme

  1. Transport públic. Els nuclis urbans més grans d’Espanya estan fent veritables esforços per fomentar l’ús d’un transport menys contaminant entre els ciutadans. Aquesta és la millor opció per a desplaçar-te a llocs que estan lluny per anar-hi caminant. A més, sens dubte, notaràs un gran estalvi a final de mes.
  2. Vehicle elèctric o híbrid. No contaminen i tenen accés lliure per totes les ciutats. Sens dubte, són una manera de traslladar-se de manera sostenible i que compleixen amb tots els beneficis del transport privat.
Enginyers PAY & Bizum: la present revolució de les transaccions

Actualitat Banca digital Finances

Enginyers PAY & Bizum: la present revolució de les transaccions

Avui dia, en ple 2020, és comú que Bizum sigui un mètode de pagament més que recurrent entre els joves i no tan joves d’Espanya. No és la primera vegada que en aquest blog parlem d’aquesta eina, llançada el 2016, que permet efectuar pagaments entre usuaris utilitzant l’aplicació mòbil i coneixent únicament el número de telèfon del destinatari.

Realment, Bizum va ser i continua sent tota una revolució en les transaccions digitals. Algunes dades interessants que ho demostren són les següents:

  • Compta amb més d’11 milions d’usuaris
  • S’han realitzat prop de 200.000 transaccions
  • Més de 4.000 comerços on-line ja tenen l’opció de pagar amb Bizum
  • 1.738 ONG permeten rebre donacions a través d’aquesta eina

A més, pròximament, s’implantarà l’opció de pagament en comerços físics. Així ho indiquen els mateixos comerços. Podràs oblidar-te de la cartera i l’efectiu, i pagar amb el mòbil de manera ràpida i segura.

A què es deu l’èxit de Bizum?

Fàcil! Amb Bizum pots enviar i rebre diners a través de l’app del teu banc. Aquesta és, a més de la seguretat i la senzillesa, la raó principal del seu èxit. I és que no cal instal·lar una aplicació a part per usar Bizum: amb una ho tens tot. Aquest és el cas d’Enginyers PAY.

Què és Enginyers PAY?

És la solució de Caixa d’Enginyers de pagaments mòbils entre particulars mitjançant el telèfon mòbil, la qual està adherida a la plataforma de pagaments Bizum. Podràs cobrar i pagar de manera immediata als teus contactes només indicant el número de mòbil, encara que els receptors no siguin socis de Caixa d’Enginyers. Si portes mòbil, portes diners. Per començar a utilitzar-la, només necessites tenir instal·lada l’app de Banca MOBILE!

Què pots fer amb Enginyers PAY?

  • Realitzar pagaments de mòbil a mòbil molt fàcilment sense haver de saber el número de compte del destinatari per fer la transacció; tan senzill com enviar un missatge.
  • Pagar les teves compres on-line sense utilitzar la targeta.
  • Fer donacions a ONG sense necessitar números de compte.
  • Enviar diners directament i al moment del teu compte al del teu amic, encara que no sigueu de la mateixa entitat.
Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó 2020

Actualitat Social

Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó 2020

Després de vint-i-cinc anys consecutius, avui, 16 de setembre, se celebra el Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó. Aquest dia va ser instituït el 1995 per les Nacions Unides amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública sobre la seva problemàtica.

D’aleshores ençà, i gràcies també al Conveni de Viena i a altres acords internacionals, s’ha aconseguit una retallada substancial en la producció de CFC (compostos clorofluorocarbonats), principals responsables de la destrucció de la capa d’ozó.

Enguany, amb la pandèmia de la COVID-19 com a protagonista, es posa de manifest que cal treballar per protegir el planeta si volem evitar desequilibris que generin problemes a escala mundial.

Què és la capa d’ozó?

És una franja de gas molt fràgil que protegeix la vida en el planeta dels efectes nocius dels raigs solars. El que preocupa és que aquesta capa està en perill per l’ús que es va fer durant molts anys de diferents productes químics.

Gràcies a un gran esforç internacional, s’ha aconseguit eliminar i reduir l’ús d’aquestes substàncies químiques que tant afecten la capa d’ozó i, per tant, s’ha aconseguit reduir la radiació ultraviolada que arriba a la Terra.

Per què és tan important la seva protecció?

La capa d’ozó té una importància fonamental perquè és la responsable que la radiació que ens arriba del sol estigui minimitzada. Això es deu al fet que passa per aquestes molècules d’ozó abans de tocar la biosfera, cosa que provoca que una part d’aquesta radiació es retorni a l’espai. En conseqüència, la llum i la radiació solar que arriba a la terra i als oceans no és perillosa per als éssers vius.

Fa diversos anys es va detectar la degradació d’aquesta capa i es va trobar un forat que es localitza en els pols (sobre el continent Antàrtic i l’oceà Àrtic). Aquest forat és, en definitiva, una reducció de la quantitat d’ozó en aquesta capa que permet l’entrada de molta llum ultraviolada en el nostre planeta.

Això suposa un problema mediambiental i de salut, ja que l’excés de la radiació solar és nociu per a qualsevol forma de vida. De fet, per als animals fins i tot pot ser la causa de malalties o problemes molt variats com ara cremades cutànies o càncer.

Per què les borses s’estan recuperant abans que l’economia?

Actualitat Experts Mercats

Per què les borses s’estan recuperant abans que l’economia?

En l’article d’avui, Bas Fransen, Director de Mercat de Capitals de Caixa d’Enginyers, ens explica les quatre claus per a entendre la bona reacció de les borses malgrat la crisi econòmica mundial. Com és possible aquesta forta recuperació de les borses sense que la pandèmia estigui sota control o l’economia s’hagi recuperat? Avui ho sabrem.

Continue reading

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close