Actualitat Cooperatiu Finances Social
La iniciativa Tobacco-Free Finance Pledge té com a objectiu ajudar a reduir el consum de tabac al món a través de la capacitat d’actuació que té el sector financer. Per a això promou diverses accions com:
La sostenibilitat és una emergència i una prioritat per a l’Organització de les Nacions Unides, que va acordar, el gener del 2016, unir forces i treballar per protegir el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic, entre d’altres setze Objectius de Desenvolupament Sostenible.
L’educació juga un paper important en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. En concret, la primera infància és clau en l’educació per a un desenvolupament sostenible. El rol dels nens i els joves resulta essencial en aquesta crida global a la participació. De fet, l’escola i la família són fonamentals a l’hora de crear consciència sobre la nova agenda global. En definitiva, els nens són els qui podran participar i influir en el futur durant més temps.
La UNESCO defineix com a educació ambiental per al desenvolupament sostenible “incorporar els temes fonamentals del desenvolupament sostenible a l’ensenyament i l’aprenentatge, per exemple, el canvi climàtic o el consum sostenible”.
L’educació ambiental per al desenvolupament sostenible és una assignatura en la qual la majoria dels centres d’ensenyament primari i secundari d’Espanya s’han posat les piles gràcies a programes com Agenda 21 Escolar (anomenat Escoles + Sostenibles a Catalunya) o Ecoescuelas. Amb aquestes iniciatives, les escoles busquen transmetre als nens i joves conscienciació de la problemàtica ambiental a través d’exemples pràctics i amb accions a petita escala. En el nostre blog tenim un article amb algunes idees per ocasionar menys impacte mediambiental a l’escola.
D’aquesta manera, sembla que a Espanya anem pel bon camí quant a l’educació ambiental en l’àmbit escolar, però no podem oblidar l’educació ambiental que ve dels pares i mares, una altra pota fonamental. En definitiva, al final del dia, els nens faran el que vegin a les seves cases.
En un article anterior vam comentar les primeres conseqüències d’una possible victòria de Joe Biden en les eleccions presidencials dels EUA, les amenaces de Trump per a acudir als tribunals per suposat frau en el vot per correu i la possibilitat que el nou president hagi de governar sense comptar amb una majoria demòcrata en totes dues cambres del Congrés.
Després de confirmar-se la victòria demòcrata als estats de Nevada i Pennsilvània, aquest passat cap de setmana, Biden & Harris superen els 270 electors necessaris i es proclamen president i vicepresidenta dels EUA. Encara que Donald Trump, a data d’avui, continua sense reconèixer la derrota i afirma estar treballant amb el seu equip d’advocats per a preparar denúncies en diferents estats, no sembla comptar amb el suport del partit republicà. Tot i això, haurem d’esperar fins a gener per a conèixer el detall de l’equilibri polític en el Congrés, ja que en l’estat de Geòrgia s’ha de celebrar una segona volta després de conèixer que cap dels candidats ha aconseguit un mínim del 50% dels vots. Però fins i tot en cas d’una victòria de la segona volta a Geòrgia, és possible que Biden & Harris hagin de governar sense comptar amb una majoria al Senat.
S’obre, per tant, un escenari de statu quo positiu des del punt de vista econòmic i financer, en el qual el president electe pot iniciar la seva agenda però amb l’obligació de negociar amb els republicans en el Congrés. La reacció dels mercats financers ha estat positiva, ja que la probabilitat d’aprovació de propostes econòmiques i fiscals menys market friendly, com l’increment de l’impost de societats, la limitació de recompra d’accions o estudiar limitacions al poder econòmic de les grans tecnològiques, s’ha reduït sensiblement. Un altre factor positiu que ha impulsat les borses són les recents notícies positives respecte als avenços de les vacunes de Astrazeneca i Pfizer.
Abans de les eleccions, tots dos partits estaven en fase de negociació d’un nou pla d’estímul fiscal per a fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia. La previsible situació política després de les eleccions, amb un president controlat per un Senat en mans de republicans, fa confiar en un acord fiscal equilibrat que tingui impacte positiu en l’economia americana a curt termini però que alhora limiti els riscos per a la sostenibilitat del deute públic i els costos de finançament a mitjà i llarg termini. Almenys, així és com els mercats financers, i especialment els de deute, ho han interpretat.
El programa electoral dels demòcrates recollia un pla d’inversió de 3.000 bilions de dòlars per a un període de 10 anys, amb un fort focus en inversions dirigides a infraestructures però sobretot en economia sostenible amb l’objectiu d’aconseguir neutralitat en emissions de CO₂ el 2050. Encara que possiblement el resultat de la negociació amb els republicans serà un programa menys ambiciós, és probable que el partit republicà post Trump tingui una posició més favorable a iniciatives concordes a l’Acord de Paris, per la qual cosa confiem en la seva aprovació.
El programa electoral de Biden recull la proposta de trencar amb la política de reducció d’impostos de Trump, a través d’un increment de l’impost de societats del 21% a 28% i un increment dels impostos a les rendes de les classes més altes. Els ingressos anirien destinats a major despesa en educació, llars d’infants i sanitat, etc. Estimacions inicials indicaven un desequilibri pressupostari entre les diferents iniciatives fiscals, causant un increment del dèficit públic d’aproximadament un 2% del PIB a l’any.
L’absència del Blue Wave, en línia amb el comentat en els punts anteriors, han tingut un impacte positiu en els mercats financers ja que els inversors anticipen que ni l’increment de l’impost corporatiu serà tan agressiu, ni l’impacte en el dèficit públic dels programes socials serà tan elevat.
Encara que l’estil negociador i de comunicació de Biden possiblement serà molt diferent que el de Trump, la política comercial dels EUA cap a la Xina serà similar. És consens al país que la política econòmica de la Xina, basada en suport estatal a les empreses, mà d’obra barata i manipulació del seu tipus de canvi, ha afectat molt negativament al sector manufacturer estatunidenc. Biden per tant continuarà amb la política d’aranzels encara que és probable que reprengui el diàleg amb les autoritats xineses per a arribar a un nou acord comercial.
L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar, el 2015, el 5 de novembre com el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis. Aquest dia només pretén ser una manera de reconèixer la importància d’estar preparats, així com de comptar amb sistemes d’alerta que protegeixin la vida de les persones i previnguin els danys causats pels tsunamis.
Aquest 2020, el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunami s’enfoca en la meta E de la campanya Sendai Set, que convida els països i comunitats a implementar, abans que acabi el 2020, estratègies nacionals i locals de reducció del risc de desastres per salvar més vides.
Per al 2030, s’estima que el 50 % de la població mundial viurà en àrees costaneres propenses a inundacions, tempestes i tsunamis. Tenir plans i polítiques per reduir l’impacte dels tsunamis ajudarà a construir una resiliència més gran i a protegir les poblacions vulnerables.
La paraula “tsunami” comprèn les paraules japoneses «tsu» (port) i «nami» (onada). I és que, en definitiva, un tsunami és una sèrie d’ones gegantesques creades per un disturbi sota l’aigua.
Normalment, es produeix per un terratrèmol en el fons de l’oceà, encara que també pot ser provocat per esfondraments en la costa, erupcions volcàniques, lliscaments de terres submarines o, fins i tot, per l’impacte d’un meteorit en el mar.
El més important són els efectes devastadors que causen si arriben a la costa. Entre una onada i la següent pot haver-hi un interval de cinc minuts, però també d’una hora. Després de la primera onada, que no acostuma a ser la més gran, el mar retrocedeix i deixa el fons a la vista, i les següents onades poden ser molt més letals.
En els últims 100 anys, més de 58 tsunamis s’han cobrat la vida de més de 260.000 persones arreu del món, una dada que supera en mortalitat qualsevol altre perill natural. El nombre més alt de morts durant aquest període de temps les va causar el tsunami de l’oceà Índic: 227.000 víctimes mortals en catorze països, principalment Indonèsia, Sri Lanka, l’Índia i Tailàndia.
La ràpida urbanització i l’augment del turisme a les regions propenses a tsunamis posen cada vegada a més persones en perill, per la qual cosa es converteixen en un risc per a la seguretat nacional.
De fet, estan recollits en l’apartat d’emergències i catàstrofes de l’Estratègia de Seguretat Nacional, que va ser aprovada pel Consell de Ministres del 2013. Posteriorment, l’Estratègia de Seguretat Marítima Nacional, aprovada pel Consell de Seguretat Nacional, va assenyalar els sismes submarins com un dels riscos per a la seguretat marítima.
Una cosa bàsica que podem fer durant aquest dia és informar-nos i conscienciar les persones del nostre voltant i les institucions oficials perquè prenguin mesures davant d’aquest i d’altres desastres naturals.
Una bona opció és visitar el lloc web del Centre d’Informació de Tsunami de l’Oceà Índic per obtenir més informació sobre aquests fenòmens i els senyals per reconèixer-los. Mai no se’n sap prou!
Arriba l’endemà de les eleccions presidencials dels Estats Units, sens dubte un dels principals esdeveniments per a aquest 2020, però seguim sense conèixer qui serà el president del país per als pròxims quatre anys. Aquest any, el coronavirus ha canviat molts dels nostres hàbits i, entre ells, hem d’incloure la manera de votar. El vot per correu alentirà el resultat de les eleccions, tindrem uns dies d’indefinició amb el risc que l’actual president Trump no reconegui el resultat electoral i que el procés de recompte es judicialitzi, tal com ha amenaçat aquest matí en el seu discurs i a Twitter. Mentre escrivim aquestes línies, la probabilitat de victòria tant de l’actual president Donald Trump com del candidat demòcrata, Joe Biden, són les d’un llançament de moneda.
Al 2020, s’ha disparat el vot per correu, superant els 100 milions de vots. Per a posar-ho en context, aquesta xifra equival al 73% del total de vots emesos en les eleccions de 2016. Aquesta és la principal qüestió que genera un problema pel que fa a la publicació del resultat final. La normativa a aplicar en la votació varia segons l’estat. En alguns d’ells, fins i tot s’admeten els vots per correu arribats fins uns dies després del 3 de novembre, fet que Trump denuncia en les seves recents declaracions. Actualment el focus d’atenció està posat en estats “indecisos”, entre ells Wisconsin, Michigan i Pennsilvània. En última instància, els resultats electorals als Estats Units no seran oficials fins que els estats els certifiquin i, oficialment, el termini límit és fins al 14 de desembre.
Hem de recordar un altre element de vital importància respecte al vot per correu, s’estima que més d’un 50% dels votants de Biden ho faran per correu, molt diferent del 25% estimat per a l’electorat republicà. Això ens suggereix que podem tenir inicialment unes xifres més alineades amb els interessos de l’actual president però que poden anar canviant a mesura hi hagi més vot per correu escrutat.
L’endemà de les eleccions ens hem despertat amb la sorprenent fortalesa de l’actual president quan les prediccions donaven una clara victòria per al candidat demòcrata. Són diversos els factors que expliquen aquesta realitat, però volíem ressaltar l’estreta relació entre l’elecció d’un president i la situació econòmica de les famílies. La consultora Gallup va preguntar als ciutadans el setembre passat si la seva situació personal havia millorat a la de fa quatre anys i la resposta de la gran majoria va ser que sí. Trump és el primer president que pot afirmar una millora en la vida de les famílies sota el seu primer mandat des de Reagan. Com pot ser això així en el context d’una pandèmia? El suport incondicional d’una part de la població podria donar resposta. No obstant això, la importància de la relació entre la percepció de la situació personal i la reelecció d’un president continua intacta.
En relació amb aquesta inesperada resistència de Trump, un dels escenaris a considerar com a resultat de les eleccions queda pràcticament descartat, l’escenari de “l’ona blava” o “blue wave”. Aquest escenari consistia en el fet que el partit demòcrata es fes tant amb el poder executiu com amb el poder legislatiu. Avui dia, sembla bastant clar que el partit de Biden conservarà amb una àmplia majoria la cambra baixa, però sembla que les eleccions no els donaran la suficient força per a reprendre el Senat. Així que assumint que Biden guanyés les eleccions, i en aquest moment és una suposició incerta, el Congrés dels Estats Units quedaria dividit entre els dos partits.
Quines polítiques resultaran dels escenaris més probables? D’entrada, descartant “l’ona blava” també descartem el major suport fiscal possible per a una major recuperació econòmica al 2021 i 2022. Aquest escenari posava especial èmfasi en el suport de les famílies i en una revolució energètica, i a la vegada relaxant tensions geopolítiques. Pel que hem d’esperar un estímul fiscal més limitat, amb el focus posat en la millora de la infraestructura juntament amb una menor amenaça reguladora i de pujada d’impostos. D’altra banda, sí que hauríem d’esperar una millora en les relacions comercials amb tercers en el cas que Biden arribés finalment a la Casa Blanca.
Del que podem estar segurs és que les eleccions estan sent molt més ajustades del que estava previst, i això obre les portes a un escenari poc desitjable. Per a començar, el resultat podria trigar més d’una setmana a conèixer-se, juntament amb un període d’incertesa més ampli de l’esperat. Així mateix, segons l’ajustat que acabi sent el resultat, hi ha riscos a l’alça d’acusacions de frau juntament amb desafiaments legals que creen una situació que recorda a les eleccions d’anys 2000, entre Bush i Gore. Aquestes acusacions podrien arribar, en última instància, a la Cort Suprema, institució que recentment ha rebut molta atenció després de la defunció de Ruth Ginsburg, una de les jutgesses més progressistes. A més, Trump no ha dubtat a suplir el seient de Ruth amb una jutgessa molt més conservadora.
Per a finalitzar, ens trobem amb un escenari molt més renyit del que es preveu, que tanca les portes a un major estímul fiscal, una major regulació i una major inversió en energies renovables. D’altra banda, s’obren les portes per a consolidar l’actual status quo davant una possible judicialització de les eleccions.
No hi ha dubte que aquest 2020 està suposant un any de molts reptes per a l’economia espanyola. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el PIB es va desplomar un 18,5 % durant el segon trimestre de l’any, fet que representa la caiguda més gran que s’ha registrat des de 1970. Enmig d’aquest escenari, i encara que resulti sorprenent, l’emprenedoria ha sorgit com a alternativa per millorar l’economia personal, segons dades de l’empresa especialitzada en pimes, PA Digital. L’estudi sosté que el 36 % dels espanyols amb edat laboral considera que aquest és el moment d’iniciar la seva pròpia empresa, ja que s’han generat nous nínxols per desenvolupar models de negocis alternatius.
És a dir, malgrat les dificultats, els espanyols són optimistes quant al futur d’aquesta modalitat de negoci. Altres dades extretes de l’últim informe de l’Observatori de l’Emprenedoria a Espanya són les següents:
L’informe que s’elabora de manera anual, del qual s’acaba de publicar la setena edició, apunta enguany a un ecosistema una mica més madur a Espanya, on les companyies ja sumen una mitjana de 2,5 anys de vida i on creix el percentatge de les scale-ups, empreses que han consolidat el seu model de negoci i es troben en fases avançades de desenvolupament. En concret, Espanya ja té un 15 % de scale-ups.
Enguany predominen tendències en consonància amb les necessitats sorgides arran del coronavirus: el fintech, la salut i l’educació són les indústries que encapçalen el rànquing. En concret, creix el nombre de start-ups que plantegen solucions en aquests àmbits basades en la tecnologia.
Segons el ‘Mapa de l’Emprenedoria 2020’, un altre dels senyals de maduresa de l’ecosistema espanyol aquest any és la seva capacitat més gran per crear noves oportunitats laborals. El 76 % de les start-ups analitzades per Spain Startup té entre dos i deu empleats, un 30 % més que el 2019.
El repte principal al qual s’enfronten les start-ups espanyoles, segons el ‘Mapa de l’Emprenedoria’, és la necessitat de professionalitzar els mecanismes de finançament als quals recorren els emprenedors. Ara, la majoria continua emparant-se en fons propis o en l’ajuda d’empreses i familiars per posar en marxa els seus projectes.
L’accés a més vies de finançament podrà repercutir positivament en la millora dels ingressos d’aquestes companyies, segons l’informe. No obstant això, els ingressos han millorat i un 12 % de start-ups espanyoles compta amb un EBITDA positiu, una xifra superior a la de les procedents de la resta d’Europa (un 10 %).
Demà, com cada 31 d’octubre, se celebra un any més el Dia Mundial de l’Estalvi amb la finalitat de promoure l’estalvi i conscienciar les persones de la importància de no malgastar. En definitiva, cerca impulsar l’estalvi com a mecanisme per aconseguir un millor nivell de vida.
Encara que aquest 2020 està suposant un cop econòmic per a moltes llars d’Espanya i altres països a causa de la pandèmia de la COVID-19, també pot ser un bon moment per començar a prendre més consciència de les nostres despeses i de les nostres finances.
Més del 88 % dels espanyols es mostra preocupat pel seu futur financer
Especialment durant la joventut, no som tan conscients de la importància que suposa estalviar. És a mesura que ens anem fent grans que ens adonem cada vegada més de com ens pot ajudar en el futur.
Tots tenim plans i somnis: un cotxe, una casa, un viatge, emprendre un negoci… I, normalment, per poder complir aquests somnis, és necessari tenir una quantitat de diners estalviada. L’hàbit d’estalviar ens serveix per solucionar dificultats econòmiques, emergències imprevistes o per materialitzar algun somni.
Actualment, la sostenibilitat és, a més d’una paraula que es repeteix fins a la sacietat en tots els àmbits de la nostra vida, una necessitat. En un planeta fustigat pel canvi climàtic, és important reduir l’impacte que l’activitat humana ocasiona en l’ecosistema, fins i tot des de l’edificació. Per aquesta raó, cada vegada veiem més edificis verds, edificis sostenibles o edificis amigables amb el medi ambient a les ciutats.
Són aquelles construccions sostenibles que utilitzen materials naturals, que redueixen i optimitzen al màxim el seu consum d’energia i aigua i que s’integren en el seu entorn, natural o urbà, per tal de causar el més baix impacte mediambiental possible.
Un edifici verd rebutja l’ús de substàncies tòxiques en la fabricació dels materials de construcció i limita els impactes negatius de l’hàbitat humà en el medi ambient. A més, també té en compte pràctiques respectuoses amb el medi ambient en cada etapa del procés: disseny, construcció, manteniment, rehabilitació, demolició i reciclatge.
En definitiva, un edifici sostenible pot definir-se com una combinació de tècniques i materials que, de forma conjunta, contribueixen a millorar l’acompliment ambiental.
Els “edificis verds” suposen un element fonamental en les estratègies i polítiques mediambientals encaminades a reduir les emissions de CO₂.
En conclusió, un edifici verd comença amb la comprensió de l’entorn en el qual es construeix i acaba en les persones que hi habiten, tractant de maximitzar els aspectes de sostenibilitat i reduir l’impacte en el medi ambient.
Cada 24 d’octubre es commemora a tot el món el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, una celebració instaurada per l’Organització de les Nacions Unides per pal·liar els efectes devastadors que s’estan produint en els últims anys a tot el planeta.
En diferents punts de la geografia mundial, el planeta ens envia missatges sobre les enormes transformacions que està patint: des de canviants pautes meteorològiques que amenacen la producció d’aliments fins a l’augment del nivell del mar que incrementa el risc d’inundacions catastròfiques. De fet, els científics diuen que tenim només dotze anys per salvar el planeta d’un canvi climàtic catastròfic. Aquesta és la conclusió de l’últim informe publicat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides, que revela unes dades no gaire encoratjadores.
El canvi climàtic com a tal és un procés natural que s’ha de desenvolupar amb el pas del temps, però les activitats humanes, i més concretament la contaminació generada d’aquestes activitats, han accelerat el procés a una velocitat alarmant.
El principal contribuent del canvi climàtic són els gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) ocasionats per uns certs tipus de gasos com el diòxid de carboni (CO₂). Encara que l’alliberament d’aquesta mena de gasos es produeix de manera natural i són essencials per a la supervivència dels éssers humans i de milions d’altres éssers vius, la quantitat de gasos alliberats ha superat amb escreix els nivells dels últims tres milions d’anys.
En el nostre blog tenim un article en el qual compartim 5 idees per portar una vida més sostenible i reduir, així, el nostre impacte en el canvi climàtic. Alguns exemples són: moure’ns de forma més sostenible (a peu, amb bicicleta o vehicles híbrids/elèctrics); disminuir la despesa d’aigua; apostar per energia renovable; reciclar, reutilitzar i reduir, etc.
El 17 d’octubre es va celebrar el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, el repte del qual és aconseguir el primer Objectiu de Desenvolupament Sostenible: posar fi a la pobresa en totes les seves formes i a tot el món. Aquest dia, que se celebra des de 1993, té el propòsit de promoure més consciència sobre les necessitats per erradicar la pobresa i la indigència a tots els països.
“180 milions de nens al món pateixen desnutrició crònica.”
En un món caracteritzat per un nivell sense precedents de desenvolupament econòmic, mitjans tecnològics i recursos financers, milions de persones continuen vivint en l’extrema pobresa. Es tracta d’un fenomen multidimensional que comprèn, a més, la falta de les capacitats bàsiques per viure amb dignitat: l’accés a l’aigua potable, l’electricitat, el sanejament i els aliments. Les persones que viuen en la pobresa experimenten diverses situacions adverses com ara:
L’erradicació de la pobresa és un dels reptes globals més grans amb què s’enfronta actualment el món, en particular a Àfrica i als països subdesenvolupats. És un problema de drets humans urgent, i és causa i conseqüència de violacions dels drets humans. Per això, reduir la pobresa i erradicar-la és una obligació de totes les societats.
Actuar junts per aconseguir justícia social i mediambiental per a totes les persones ha estat el lema d’enguany. Se centra a aconseguir una veritable justícia social i mediambiental tenint en compte les persones més pobres com a impulsores del canvi, escoltant les seves opinions i valorant les seves contribucions. De fet, les persones que viuen en extrema pobresa, precisament per necessitat, són les primeres que actuen en el seu àmbit en resposta als desafiaments mediambientals; no obstant això, els seus esforços no solen ser reconeguts ni recompensats.
Lluitem pel canvi, #AcabarAmbLaPobresa està en mans de tots!
