El 17 d’octubre es va celebrar el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, el repte del qual és aconseguir el primer Objectiu de Desenvolupament Sostenible: posar fi a la pobresa en totes les seves formes i a tot el món. Aquest dia, que se celebra des de 1993, té el propòsit de promoure més consciència sobre les necessitats per erradicar la pobresa i la indigència a tots els països.
“180 milions de nens al món pateixen desnutrició crònica.”
En un món caracteritzat per un nivell sense precedents de desenvolupament econòmic, mitjans tecnològics i recursos financers, milions de persones continuen vivint en l’extrema pobresa. Es tracta d’un fenomen multidimensional que comprèn, a més, la falta de les capacitats bàsiques per viure amb dignitat: l’accés a l’aigua potable, l’electricitat, el sanejament i els aliments. Les persones que viuen en la pobresa experimenten diverses situacions adverses com ara:
L’erradicació de la pobresa és un dels reptes globals més grans amb què s’enfronta actualment el món, en particular a Àfrica i als països subdesenvolupats. És un problema de drets humans urgent, i és causa i conseqüència de violacions dels drets humans. Per això, reduir la pobresa i erradicar-la és una obligació de totes les societats.
Actuar junts per aconseguir justícia social i mediambiental per a totes les persones ha estat el lema d’enguany. Se centra a aconseguir una veritable justícia social i mediambiental tenint en compte les persones més pobres com a impulsores del canvi, escoltant les seves opinions i valorant les seves contribucions. De fet, les persones que viuen en extrema pobresa, precisament per necessitat, són les primeres que actuen en el seu àmbit en resposta als desafiaments mediambientals; no obstant això, els seus esforços no solen ser reconeguts ni recompensats.
Lluitem pel canvi, #AcabarAmbLaPobresa està en mans de tots!
Actualitat Economia sostenible Finances Social
El setembre de 2017, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UN Environment) va establir la Xarxa Internacional de Centres Financers per a la Sostenibilitat (FC4S), plantejada com una associació entre els centres adscrits a la xarxa i UN Environment, en la qual aquesta última actua com a coordinadora.
Ara, el Centre de Finances Responsables i Sostenibles (Finresp) ha publicat un estudi sobre el rol i treball que estan realitzant els centres de finances sostenibles pertanyents a aquesta xarxa internacional.
Caixa d’Enginyers forma part del Barcelona Centre Financer Europeu, un centre financer de la xarxa FC4S que treballa de manera coordinada i en aliança per un sector més sostenible, motiu pel qual Caixa d’Enginyers hi participa de manera activa.
Quan la xarxa va celebrar la seva reunió inaugural, la integraven disset centres financers i comptava amb el suport de cinc socis que, entre tots, van acordar els punts següents:
La xarxa FC4S està oberta a centres financers de tot el món i es considera un ‘grup de lideratge’ que estableix quines dimensions fan tornar ‘sostenible’ un centre en matèria de finances verdes i de finances sostenibles, dos àmbits que defineix així:
Gràcies a diferents membres repartits per Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Orient Mitjà, l’objectiu de la xarxa FC4S és intercanviar experiències i prendre mesures comunes sobre prioritats compartides per accelerar l’expansió de les finances verdes i sostenibles.
A més, actua en cinc àmbits acordats en el seu pla d’acció:
Actualment, els països, governs i altres actors estan a la recerca d’estratègies que promoguin i contribueixin al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Un aspecte que és transversal a aquests objectius és l’agricultura, una de les activitats socials, econòmiques i mediambientals de gran importància per a la sostenibilitat.
“L’agricultura és el sector que més ocupació produeix en el món, subministrant la forma de vida del 40 % de la població mundial”
És la font més gran d’ingressos i treball en les llars pobres rurals. Així mateix, és una activitat important per al compliment dels ODS. No obstant això, s’han generat activitats agrícoles i humanes que han afectat els recursos naturals, les comunitats, els ecosistemes, per la qual cosa la FAO ha buscat promoure una agricultura que sigui sostenible. Per fer-ho, estableix 5 principis:
Com cada primer dilluns del mes d’octubre, avui se celebra el Dia de l’Educació Financera, una iniciativa promoguda per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d’Espanya en el marc del Pla d’Educació Financera. Aquesta jornada té com a objectiu principal conscienciar sobre la importància d’estar financerament formats, i Caixa d’Enginyers s’ha sumat, un any més, a la iniciativa.
En els dies anteriors i posteriors al 5 d’octubre, es programaran per tot el territori multitud d’activitats d’educació financera dirigides a tota mena de col·lectius, que poden consultar-se a la pàgina web www.diadelaeducacionfinanciera.es.
Aquest any, sota el lema “Finances responsables, finances per a tots”, es busca transmetre la necessitat d’adquirir hàbits financers responsables a l’hora de gestionar les finances de ciutadans i famílies, especialment rellevant en el moment actual, marcat per la crisi del coronavirus.
“L’Entitat treballa diàriament i a través de diferents iniciatives per fomentar una educació financera de qualitat i adreçada a diferents col·lectius i edats”
Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers
El mínim de gel marí de l’Àrtic ha arribat enguany a una extensió de 3,74 milions de quilòmetres quadrats, el seu segon nivell més baix des que hi ha registres. Això suposa, sens dubte, una nova alarma sobre la crisi climàtica.
El motiu és que la crisi climàtica està provocant que el gel de l’Àrtic desaparegui més ràpid que mai. Més de tres milions de persones ja han exigit als governs que protegeixin, almenys, el 30 % dels oceans del món per a l’any 2030. Per què és tan important la seva protecció? En aquest article t’ho expliquem.
L’Àrtic és una regió immensa, que ocupa una sisena part de la superfície terrestre: més de trenta milions de quilòmetres quadrats en vint-i-quatre fusos horaris. Gran part de la regió àrtica està coberta per les aigües de l’oceà, que arriba a tenir fins a quatre quilòmetres de profunditat, però també conté enormes extensions de terra ferma.
L’Àrtic funciona com un aire condicionat i d’ell depèn el clima global. En definitiva, el gel de l’Àrtic exerceix de refrigerador global i reflecteix la calor solar cap a l’espai, fet que manté fresc el planeta.
Malgrat que el que succeeix a l’Àrtic repercuteix en tota la Terra, aquest espai és un dels més desprotegits i està obert a múltiples amenaces.
Tres quartes parts de la capa de gel flotant de l’Àrtic han desaparegut en els últims trenta anys. La destrucció del seu gel fa de l’oceà Àrtic un lloc molt més navegable i l’exposa a la pesca massiva i a l’extracció de petroli, gas i minerals. Aquestes circumstàncies generen gran varietat de xoc d’interessos.
“Per poder salvar el gel de l’Àrtic, els experts indiquen que l’augment de la temperatura global ha de situar-se per sota dels 1,5 °C”
A més dels canvis locals que impactaran directament sobre la biodiversitat de l’Àrtic i els seus medis de vida, hi haurà canvis que afectaran diferents parts del planeta. Per exemple, a Espanya, els nostres hàbitats naturals es veuran afectats per l’augment de les temperatures.
Aquestes són algunes dades interessants proporcionades per Greenpeace:
“El gel de l’Àrtic podria fondre’s per complet a l’estiu a partir de l’any 2035”
Dr. Peter Wadhams, expert en gel marí
Dins de la gestió d’institucions d’inversió col·lectiva, l’active ownership o activisme accionarial està inclòs dins de les millors pràctiques en la gestió de qüestions ASG. Es tracta d’una filosofia d’inversió que va més enllà de la mera extracció de rendibilitat que l’acció d’una companyia pot proporcionar al comprador, i el que cerca és influir, en la mesura possible, en les decisions que pren la Direcció de la companyia i vetllar especialment per les bones pràctiques de govern corporatiu.
Més enllà del percentatge que un accionista tingui d’una companyia, escoltar la seva opinió sobre pràctiques que puguin resultar controvertides o sobre el bon govern de la companyia sempre resulta positiu; és una manera d’agregar força per millorar la companyia alhora que el seu entorn. Per a això, hi ha dues vies principals pel que fa a l’accionista institucional: d’una banda, el vot en Junta d’Accionistes i, de l’altra, el contacte directe amb la companyia o engagement.
En el cas de Caixa Enginyers Gestió, l’Entitat hi participa activament mitjançant el vot en Junta d’Accionistes de les companyies en cartera dels fons gestionats. Seguint les polítiques de vot aprovades pel Consell d’Administració, es monitoren, entre d’altres aspectes, la remuneració dels directius, les accions corporatives que puguin diluir el valor del petit accionista o la independència dels membres del Consell d’Administració.
Pots trobar més informació sobre els vots executats durant el passat exercici en l’Informe Anual del Comitè ISR de Caixa Enginyers Gestió, disponible aquí.
Malgrat ser els primers a experimentar els efectes negatius de la COVID-19, Àsia es manté al capdavant de l’economia mundial en termes de creixement, i els seus països se situen en una posició privilegiada per sortir com els clars vencedors d’aquesta situació. Així, segons les previsions del Fons Monetari Internacional del mes de juny, es preveu que el conjunt de països experimenti un lleuger retrocés en el rendiment de les seves economies del 0,8 % durant l’any actual i que, posteriorment, l’any 2021 aquestes economies recuperin tot el terreny perdut per assolir una taxa de creixement del 7,8 %. Considerem que la regió continua sent la més vibrant i dinàmica al llarg del globus i continuarà oferint una oportunitat única per participar en un dels processos més grans de transformació social i econòmica de la història recent.
La regió destaca per la seva significativa diversitat social i econòmica, i inclou països amb un PIB per càpita molt reduït com Cambodja, Bangladesh o, fins i tot, la Índia, els quals voregen el límit dels 2.000 dòlars, i també països ja desenvolupats com Singapur, que registra un PIB per càpita de 65.000 dòlars. Així, cada país es troba en diferents punts dels seus llargs camins econòmics i ofereix diferents oportunitats des del punt de vista de creixement.
Malgrat aquesta marcada heterogeneïtat entre països, hi ha diferents nexes d’unió que possibiliten l’auge de les seves economies a través de creixements econòmics que els països desenvolupats només poden somiar i que podríem resumir en tres tendències de creixement secular:
No obstant això, també resulta rellevant destacar els diferents riscos associats que comporten una importància més gran a escala mundial. Aquests riscos pivoten principalment sobre aspectes més de tipus geopolític: les lluites de poder dels diferents països per fer prevaler la seva hegemonia.
És per això que recentment s’hi registren nous fronts més enllà de la lluita comercial i tecnològica entre la Xina i els Estats Units, com, per exemple, els enfrontaments bèl·lics entre l’Índia i la Xina que han derivat en la prohibició de l’ús d’aplicacions xineses en territori indi, la disputa territorial en el Caixmir o la lluita pel control del mar de la Xina.
Actualment, el conjunt d’Àsia suposa el 60% de la població mundial i el 34% del PIB, encara que només el 21% de la capitalització borsària mundial. Per ser justos, el marc jurídic per a la inversió en aquests països dista encara molt de països desenvolupats com ara Europa o els Estats Units. Com a exemple, als Estats Units la ràtio de capitalització borsària sobre el PIB se situa en nivells del 130%, per la qual cosa podem concloure que, probablement, la capitalització de les companyies asiàtiques no fa justícia als seus fonamentals. Encara que desconeixem el grau d’infravaloració del conjunt de companyies, atès el dinamisme de les economies i el vibrant procés de transformació que estan tenint les companyies, sembla clar que el pes en termes de mercat de les companyies asiàtiques no farà sinó incrementar durant els propers anys per assolir, així, una ràtio més comparable amb la resta de països. Només ens trobem a l’inici d’un llarg camí.
Aquest any i de manera exclusiva, el Dia Internacional de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments es produeix durant la pandèmia mundial de la COVID-19. Aquesta situació en la qual ens trobem immersos ha fet que tinguem una especial atenció sobre la forma en què es produeixen i consumeixen els aliments a tot el món.
Fa uns mesos, quan va arribar la pandèmia i va començar el confinament a Espanya, vam publicar un article en el qual exposàvem la problemàtica ocasionada per la compra massiva d’aliments durant la crisi del coronavirus. I és que no només es tracta d’un problema ètic, sinó que té un gran impacte mediambiental.
“Més de 7.000 milions de persones passen fam en el planeta”
Reduir les pèrdues i el desaprofitament d’aliments és essencial en un món on el nombre de persones afectades per la fam ha augmentat de manera gradual des del 2014. Paral·lelament, cada dia es perden i malgasten tones d’aliments comestibles. De fet, s’estima que la xifra de persones que passen gana podria duplicar-se a causa del coronavirus, ja que ha provocat un estancament de l’economia mundial.
Enguany, el lema del dia mundial es titula “Detingues la pèrdua i el desaprofitament d’aliments. Per la gent. Pel planeta.”. I és que quan un aliment es desaprofita, en definitiva, tots els recursos que s’utilitzen per produir-lo, com l’aigua, la terra, l’energia, la mà d’obra i el capital, són malgastats. A més, l’eliminació d’aquests aliments en abocadors genera emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, fet que contribueix al canvi climàtic.
Un dels objectius primordials que pretén atacar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és el que es refereix a la fam zero. Tot i així, a causa de la situació actual, el panorama no resulta molt encoratjador.
Aquestes són algunes de les interessants i impactants dades que ha reunit l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO):
El 4 d’octubre és el Dia de l’educació financera i des de Caixa d’Enginyers ho volem celebrar.
Actualitat Economia sostenible Social
Avui, 25 de setembre, és el 5è aniversari de l’aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
Des de Caixa d’Enginyers, fem un recorregut per la contribució de l’Entitat a aquests objectius, que suposen la mostra del compromís de les organitzacions a escala mundial per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món.
Les finances sostenibles i la inversió socialment responsable són la clau que permetrà canvis reals no en el sector sinó en la resta del teixit empresarial i de la societat. En definitiva, la inversió socialment responsable o ISR té un paper fonamental en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
“Els ODS s’erigeixen fonamentals en la nova realitat com a eina per superar la crisi econòmica i social que se’n deriva.”
Iñaki Irisarri, assessor en sostenibilitat del Grup Caixa d’Enginyers i coordinador de la Fundació Caixa d’Enginyers
Actualment, estem adherits al Pacte Mundial de les Nacions Unides. Aquesta ferma aposta per la sostenibilitat es materialitza amb l’oferta pionera i innovadora de productes i serveis socialment responsables. Des de la perspectiva de banca cooperativa, desenvolupem la nostra funció sobre la base de dos principis: socioambientals i econòmics.
Descobreix, en detall, la nostra contribució amb cada un dels ODS: La contribució del Grup Caixa d’Enginyers als objectius de desenvolupament sostenible i a les fites de l’agenda 2030
