Cooperatiu, Economia sostenible, General, Social
SGDC Borsa Prèmium: el model d’anàlisi, selecció i optimització de les carteres – Part II
Comparativa sectorial
La primera fase descrita en l’apartat anterior, per tant, ens permet filtrar l’immens univers d’inversió i realitzar una preselecció de companyies de qualitat i a preus de valoració raonables.
Com continuem el nostre model de gestió? Amb l’objectiu de comparar les esmentades companyies preseleccionades amb els seus principals competidors, realitzem una comparativa sectorial basada en múltiples comparables. Ens permet considerar quin és el potencial o la qualitat del model de negoci comparat amb el sector, quines són les seves fortaleses i les seves debilitats o quina és la seva valoració relativa.
Cada sector té les seves pròpies característiques i factors de rendibilitat. El model de negoci, les oportunitats i els riscos de companyies del sector bancari són totalment diferents als del sector utilities. Per aquesta raó, afegim a aquesta comparativa sectorial una anàlisi dels diferents catalitzadors del sector: Quins factors econòmics, financers, polítics i reguladors poden afectar el negoci, la rendibilitat i el cost de finançament de l’empresa?… Continue reading
Entrevista a LACOL, cooperativa d’arquitectes
Seguint amb el cicle d’entrevistes sobre el món cooperatiu i amb l’objectiu de reflexionar sobre la situació actual i futura de les cooperatives que fomenten l’economia sostenible i social, ens trobem en aquesta ocasió amb LACOL, un bon exemple de com el model cooperatiu és aplicable a un ampli ventall de sectors.
LACOL és una cooperativa d’arquitectes que entén l’arquitectura com una eina que permet intervenir en l’entorn més pròxim i la treballa per a la transformació social. Entre el seu portafolis de treballs trobem reformes que persegueixen reduir l’impacte ambiental de l’edifici i millorar el dia a dia dels seus habitants, foment i participació en debats sobre l’ús d’espais públics així com acompanyament i difusió en projectes d’habitatge cooperatiu.
L’era de l’Streaming i del Video On Demand
Televisió i cinema a la carta, quan i on vulguis
Tothom utilitza o coneix, fins i tot sense saber-ho, alguna plataforma streaming. Aquesta innovadora manera de gaudir del lleure audiovisual consisteix en la reproducció o distribució de contingut multimèdia en directe sense una descàrrega prèvia.
Gràcies a aquesta modalitat de reproducció podem veure o escoltar contingut en temps real o diferit sempre que disposem d’una connexió a internet.
Actualment, sigui mitjançant televisió, ordinador, smartphone o tablet, aproximadament el 53% d’espanyols veuen els seus programes, sèries i pel•lícules mitjançant streaming. La reproducció mitjançant aquesta tecnologia ha fet possible el naixement d’un nou mercat de continguts audiovisuals a través de les noves plataformes de Video On Demand (VOD). Les companyies de VOD permeten, amb prèvia subscripció de pagament, la reproducció de vídeos quan l’usuari vulgui i, el que és més important, on li vingui de gust.… Continue reading
SGDC Borsa Prèmium: el model d’anàlisi, selecció i optimització de les carteres (1a part)
Recentment s’ha llançat SGDC Borsa Prèmium, un nou servei de gestió discrecional de carteres de renda variable. Amb l’objectiu d’oferir un servei d’inversió personalitzat i pensat per a socis de l’Entitat que volen delegar la gestió de la seva cartera de renda variable, el nou servei proposa una inversió amb un model de gestió propi i independent.
L’entorn actual, els riscos geopolítics, els canvis en la política monetària dels principals bancs centrals i les iniciatives proteccionistes generen un increment de la volatilitat en els mercats financers, els quals requereixen una gestió activa de les carteres d’inversions financeres.
En aquest post us mostrem la primera part d’un cicle de 3 publicacions on desgranarem al detall aquest nou servei de gestió discrecional de carteres.
Com es gestionaran les carteres d’SGDC Borsa Prèmium?
El model de gestió de renda variable de Caixa d’Enginyers es basa en un procés d’anàlisi per seleccionar companyies de qualitat. El model es compon de diferents fases.… Continue reading
Beneficis de portar una alimentació saludable
Portar una alimentació saludable és primordial per mantenir el correcte funcionament del nostre organisme. L’alimentació és un acte voluntari, conscient i educable, ja que podem controlar allò que mengem, com ho mengem i quan ho mengem.
Som el que mengem, per això, és necessari fer un esforç per menjar sa i portar una vida més saludable.
Per tal que una alimentació sigui saludable aquesta ha de complir les següents característiques:
- Satisfactòria: Hem de gaudir menjant.
- Suficient: Ens ha d’aportar l’energia necessària per a que el nostre organisme pugui donar el màxim d’ell.
- Completa: Per tal que ens aporti els nutrients necessaris en les quantitats adequades segons el metabolisme de cada un.
- Equilibrada: Ha de ser rica en aliments frescos i d’origen vegetal.
- Harmònica: Ha d’haver un equilibri proporcional amb els macronutrients, que són aquells aliments rics en proteïnes, grasses i hidrats de carboni.
- Segura: Que no malmeti la nostra salut.
- Adaptada: Que s’adeqüi a les característiques individuals, socials, culturals i de l’entorn de l’individu.
- Assequible: Ha de ser una alimentació accessible des del punt de vista econòmic.
- Sostenible: Que no perjudiqui el medi ambient.
Diferències entre estils d’inversió
Una de les primeres decisions que ha de prendre tot inversor és com vol invertir.
- El primer pas en aquest procés és determinar si confia en l’anàlisi tècnica, és a dir, la interpretació de gràfics de preus d’accions, o en l’anàlisi fonamental, és a dir, estudiar en profunditat les companyies.
- El segon pas és determinar l’horitzó d’inversió.
Sota la perspectiva de l’anàlisi fonamental i de llarg termini hi ha dos grans estils d’inversió: Value i Growth.
Els joves davant de l’estalvi i la inversió
Avui dia, els joves inverteixen poc, tenen un perfil conservador, el seu producte preferit és el compte corrent i els preocupa el seu futur i la seva jubilació.
Aquest és el retrat que ens fan dels joves els últims estudis que analitzen el seu comportament financer.
Un estudi realitzat per Global Investment Survey revela que més de la meitat dels joves espanyols entre 18 i 35 anys té estalvis, el 31% té alguna inversió i el 19% no té ni estalvis ni inversions.
Si ens centrem en els joves que han fet alguna inversió: tenen actius que són, majoritàriament, líquids. Però, malgrat això, les seves expectatives de rendibilitat són molt altes. En aquest sentit, els joves espanyols són menys arriscats que la resta dels europeus, però, en canvi, esperen obtenir més rendibilitat que aquests.
Fons d’inversió que reparteixen rendes
En l’actual entorn de tipus d’interès baixos, les estratègies d’inversió amb l’objectiu d’obtenir rendes o generació d’ingressos recurrents cobren especial interès per tal de poder oferir un retorn raonable a l’inversor.
L’oferta de fons d’inversió, a més de poder escollir mercats, divises i estratègies d’inversió, entre d’altres, també permet a l’estalviador triar el retorn dels guanys. Tot i que la forma habitual és la que ofereixen els fons d’inversió d’acumulació, cada vegada adquireixen més rellevància els fons d’inversió de repartiment de rendes, amb estratègies basades en la distribució de dividends generats per la cartera de dividends i/o interessos a través de pagaments periòdics als partícips en forma de renda.
La sostenibilitat dels dividends, un pilar essencial en estratègies de rendes
En el marc econòmic actual, entre les diverses alternatives d’actius, es troba la inversió en renda variable a través de companyies amb sòlides polítiques de remuneració a l’accionista, que possibilita l’obtenció de dividends periòdics.
Entrevista a Ángel Villafranca: el benefici de les cooperatives a la societat
Amb més de 25 anys d’activitat, Cooperativas Agro-Alimentarias és l’òrgan comú que representa a les cooperatives espanyoles de totes les Comunitats Autònomes davant de les administracions, tant a nivell nacional com europeu.
A més de prestar serveis de formació, assessorament i subministrament als seus socis, la missió de Cooperativas Agro-Alimentarias és que les empreses creixin i amb elles, també ho facin les persones.
Seguint amb el cicle d’entrevistes per a intercanviar idees sobre el model cooperatiu, Ángel Villafranca, president de Cooperatives Agro-Alimentarias a Espanya, ens parla sobre l’aportació de les cooperatives a la societat i del valor que aquestes afegeixen, a més dels seus socis, a l’entorn i a les persones.
Què consideres que aporten les cooperatives a la societat?
Les cooperatives són les empreses dels seus socis i per tant els seus beneficis es reparteixen, en el nostre cas, les agroalimentàries, entre agricultors i ramaders, que són els que produeixen els aliments que arriben a les nostres taules. Una característica que les diferencia és que no es deslocalitzen, no tanquen i se’n van a altres llocs, i reinverteixen en el territori tot el benefici de la seva activitat.
L’ou i la gallina digitals o de qui és la culpa de l’ús indegut de dades personals
Ja no n’hi ha prou amb tenir el control i el domini absoluts del nostre moneder, DNI, mòbil, claus o cartera. Ara, també hem de tenir clar i ser conscients que tots tenim, en menor o major grau, personalitats digitals; una empremta i un rastre de galetetes (cookies) que no són difícils de seguir.
Una vegada compartim les nostres dades personals a qualsevol portal d’Internet, xarxa social, fòrum de dubtes o promoció online, aquestes estan immediatament disponibles globalment i permanentment.
Reflexió de Cristina Blanco, Responsable d’Estratègia Digital, BM España
L’usuari digital és ‘naive’
Vivim en un país on l’edat mitjana de l’usuari de xarxes socials sobrepassa els 38 anys; on la penetració d’Internet per a les persones entre 55 a 64 anys és del 72% (i de més del 35% en el cas de majors de 64). Vivim, a més, en un moment social en què concebem les xarxes socials com a drets fonamentals i eines que indubtablement són i han de ser gratuïtes.
Hem de recordar que, a més, les bases digitals han estat construïdes des del desconeixement generalitzat: moltes vegades, en paral·lel a la creació de lleis adaptades a l’entorn digital; moltes d’altres, molt per darrere i amb grans buits legals i punts cecs.… Continue reading