Continuem amb les entrevistes a personalitats del món cooperatiu. En aquesta ocasió, conversem amb Christine Jacglin, Directora General de Crédit Coopératif, sobre els reptes del model cooperatiu i la importància de l’Economia Social a l’actualitat.
Les cooperatives es van crear partint de la voluntat de respondre a les necessitats o als reptes de les comunitats amb la millor relació qualitat-preu. En un sentit més ampli, abracen el poder d’atrevir-se i d’innovar, gràcies a la manca de pressió que generen els mercats borsaris.
Són estructures que aporten solucions societàries, en la mesura que escolten els clients-socis (o els empleats-socis, segons el cas), els quals són actors sobre el terreny que ofereixen respostes concretes o futures des d’una perspectiva d’interès general.
TORNADA ALS MERCATS
Després d’un mes d’agost lleugerament convuls en els mercats, finalitzen les vacances i cal fer balanç per tenir monitorats els factors de risc que podem trobar-nos en la fase final de l’any. L’FMI ha publicat, en el seu últim informe del mes abril sobre perspectives econòmiques, un creixement mundial del 3,9% per al 2018. Mostrant que la situació econòmica a nivell global és molt saludable i gaudeix de bones perspectives en general, les últimes dades avançades apunten a la continuïtat de l’evolució macro almenys en les economies desenvolupades.
De la mateixa manera, des del punt de vista microeconòmic, les empreses generen recurrents i creixents beneficis. Als EUA, en els resultats del 2n trimestre, el creixement mitjà del benefici per acció interanual de l’S&P ha estat del 25%, i a Europa, del 7%. L’evolució de les cotitzacions a mitjà termini recull el creixement del benefici per acció de les companyies, i per tant és el suport fonamental i el valor de les mateixes.… Continue reading
La primera fase descrita en l’apartat anterior, per tant, ens permet filtrar l’immens univers d’inversió i realitzar una preselecció de companyies de qualitat i a preus de valoració raonables.
Com continuem el nostre model de gestió? Amb l’objectiu de comparar les esmentades companyies preseleccionades amb els seus principals competidors, realitzem una comparativa sectorial basada en múltiples comparables. Ens permet considerar quin és el potencial o la qualitat del model de negoci comparat amb el sector, quines són les seves fortaleses i les seves debilitats o quina és la seva valoració relativa.
Cada sector té les seves pròpies característiques i factors de rendibilitat. El model de negoci, les oportunitats i els riscos de companyies del sector bancari són totalment diferents als del sector utilities. Per aquesta raó, afegim a aquesta comparativa sectorial una anàlisi dels diferents catalitzadors del sector: Quins factors econòmics, financers, polítics i reguladors poden afectar el negoci, la rendibilitat i el cost de finançament de l’empresa?… Continue reading
Seguint amb el cicle d’entrevistes sobre el món cooperatiu i amb l’objectiu de reflexionar sobre la situació actual i futura de les cooperatives que fomenten l’economia sostenible i social, ens trobem en aquesta ocasió amb LACOL, un bon exemple de com el model cooperatiu és aplicable a un ampli ventall de sectors.
LACOL és una cooperativa d’arquitectes que entén l’arquitectura com una eina que permet intervenir en l’entorn més pròxim i la treballa per a la transformació social. Entre el seu portafolis de treballs trobem reformes que persegueixen reduir l’impacte ambiental de l’edifici i millorar el dia a dia dels seus habitants, foment i participació en debats sobre l’ús d’espais públics així com acompanyament i difusió en projectes d’habitatge cooperatiu.
Tothom utilitza o coneix, fins i tot sense saber-ho, alguna plataforma streaming. Aquesta innovadora manera de gaudir del lleure audiovisual consisteix en la reproducció o distribució de contingut multimèdia en directe sense una descàrrega prèvia.
Gràcies a aquesta modalitat de reproducció podem veure o escoltar contingut en temps real o diferit sempre que disposem d’una connexió a internet.
Actualment, sigui mitjançant televisió, ordinador, smartphone o tablet, aproximadament el 53% d’espanyols veuen els seus programes, sèries i pel•lícules mitjançant streaming. La reproducció mitjançant aquesta tecnologia ha fet possible el naixement d’un nou mercat de continguts audiovisuals a través de les noves plataformes de Video On Demand (VOD). Les companyies de VOD permeten, amb prèvia subscripció de pagament, la reproducció de vídeos quan l’usuari vulgui i, el que és més important, on li vingui de gust.… Continue reading
Recentment s’ha llançat SGDC Borsa Prèmium, un nou servei de gestió discrecional de carteres de renda variable. Amb l’objectiu d’oferir un servei d’inversió personalitzat i pensat per a socis de l’Entitat que volen delegar la gestió de la seva cartera de renda variable, el nou servei proposa una inversió amb un model de gestió propi i independent.
L’entorn actual, els riscos geopolítics, els canvis en la política monetària dels principals bancs centrals i les iniciatives proteccionistes generen un increment de la volatilitat en els mercats financers, els quals requereixen una gestió activa de les carteres d’inversions financeres.
En aquest post us mostrem la primera part d’un cicle de 3 publicacions on desgranarem al detall aquest nou servei de gestió discrecional de carteres.
El model de gestió de renda variable de Caixa d’Enginyers es basa en un procés d’anàlisi per seleccionar companyies de qualitat. El model es compon de diferents fases.… Continue reading
Portar una alimentació saludable és primordial per mantenir el correcte funcionament del nostre organisme. L’alimentació és un acte voluntari, conscient i educable, ja que podem controlar allò que mengem, com ho mengem i quan ho mengem.
Som el que mengem, per això, és necessari fer un esforç per menjar sa i portar una vida més saludable.
Per tal que una alimentació sigui saludable aquesta ha de complir les següents característiques:
Una de les primeres decisions que ha de prendre tot inversor és com vol invertir.
Sota la perspectiva de l’anàlisi fonamental i de llarg termini hi ha dos grans estils d’inversió: Value i Growth.
Avui dia, els joves inverteixen poc, tenen un perfil conservador, el seu producte preferit és el compte corrent i els preocupa el seu futur i la seva jubilació.
Aquest és el retrat que ens fan dels joves els últims estudis que analitzen el seu comportament financer.
Un estudi realitzat per Global Investment Survey revela que més de la meitat dels joves espanyols entre 18 i 35 anys té estalvis, el 31% té alguna inversió i el 19% no té ni estalvis ni inversions.
Si ens centrem en els joves que han fet alguna inversió: tenen actius que són, majoritàriament, líquids. Però, malgrat això, les seves expectatives de rendibilitat són molt altes. En aquest sentit, els joves espanyols són menys arriscats que la resta dels europeus, però, en canvi, esperen obtenir més rendibilitat que aquests.
En l’actual entorn de tipus d’interès baixos, les estratègies d’inversió amb l’objectiu d’obtenir rendes o generació d’ingressos recurrents cobren especial interès per tal de poder oferir un retorn raonable a l’inversor.
L’oferta de fons d’inversió, a més de poder escollir mercats, divises i estratègies d’inversió, entre d’altres, també permet a l’estalviador triar el retorn dels guanys. Tot i que la forma habitual és la que ofereixen els fons d’inversió d’acumulació, cada vegada adquireixen més rellevància els fons d’inversió de repartiment de rendes, amb estratègies basades en la distribució de dividends generats per la cartera de dividends i/o interessos a través de pagaments periòdics als partícips en forma de renda.
En el marc econòmic actual, entre les diverses alternatives d’actius, es troba la inversió en renda variable a través de companyies amb sòlides polítiques de remuneració a l’accionista, que possibilita l’obtenció de dividends periòdics.
