Amb la voluntat de conèixer millor quina és la situació actual de les cooperatives que fomenten l’economia social i sostenible, continuem amb la sèrie d’entrevistes a directius de cooperatives de diferents sectors. El cooperativisme es fonamenta en pilars com l’autoresponsabilitat, la democràcia, la transparència o la vocació social i es basa en valors i principis d’igualtat i equitat. Considerat com la referència empresarial del futur, reflexionem sobre el model cooperatiu amb Gemma Garcia, presidenta de la Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (UCCAP) i directora general de Delta Cooperativa, Cooperativa de Treball Associat d’Iniciativa Social sense afany de lucre de més de 15 anys de projecció.
Les cooperatives, com a model econòmic, aporten una visió més responsable del món empresarial a la societat, mostren una altra manera de fer i d’entendre les empreses diferent a la pràctica mercantilista. Situa les persones al centre de la seva activitat econòmica per sobre del capital, ja que el principal objectiu és desenvolupar una activitat econòmica sostenible que garanteixi estabilitat laboral i generi ocupació de qualitat.
Com cada dilluns, en Francesc Sánchez ens apropa l’actualitat econòmica a través de les Xarxes Socials.
Durant la XXI Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic (COP21), celebrada el desembre de 2015, 195 països van signar el primer acord vinculant a nivell global sobre el clima, en el qual s’establia un pla que posés un límit objectiu d’escalfament global en bé de la sostenibilitat del planeta. Des del punt de vista financer, procurem doncs també millorar la sostenibilitat del planeta a través d’inversions sostenibles.
Els governs dels països signataris van acordar els següents punts en termes d’emissions:
El model cooperatiu representa les necessitats de tots els membres que formen part d’una organització, i té com a base impulsar principis com l’ètica, el compromís i la responsabilitat social. Amb la voluntat de conèixer millor quina és la situació actual de les cooperatives que fomenten l’economia social, hem dut a terme trobades amb responsables i directius de cooperatives de diferents sectors i perfils.
L’objectiu d’aquest cicle d’entrevistes és reflexionar sobre el sector i el futur d’aquest model cooperatiu en l’actualitat.
Inaugura aquest cicle d’entrevistes DAVID COS, d’Escola Sant Gervasi i president del Grup Clade, primer grup empresarial cooperatiu de Catalunya.
Saps que gràcies a Ingenium Shopping i utilitzant les targetes de Caixa d’Enginyers, pagaràs menys a tot un llistat d’establiments?
I que, a més, gràcies a Ingenium Shopping podràs gaudir de descomptes exclusius de fins a un 50% de descompte?
Però… Saps què és Ingenium Shopping? Ingenium Shopping és la cooperativa de consumidors i usuaris a través de la qual Caixa d’Enginyers ofereix als seus socis i familiars ofertes exclusives en moltíssims establiments d’una gran diversitat de sectors.
Després de la celebració del darrer Mobile World Congress a Barcelona, la conclusió és clara:
El mòbil ja no és el futur. És el present i ho és des de ja fa alguns anys. El 2016, l’ús d’Internet a través de dispositius mòbils (telèfons i tauletes) ja va superar els dispositius d’escriptori.
Font: eMarketer
“La rendibilitat i la gestió responsable no són conceptes antagònics. Ben al contrari… està demostrat que l’aposta per l’RSC, la transparència o l’ètica comporta millors resultats. Un clar exemple és el del cooperativisme i, més concretament, el de la banca cooperativa.”
Les cooperatives creen comunitats gràcies als interessos i als valors compartits pels seus membres i, sobretot, permeten el desenvolupament comunitari en crear solucions innovadores a problemes reals i socials, com per exemple:
El moviment cooperatiu té 2 segles d’història i el seu origen es troba en la societat civil, la qual buscava solucions a problemes que la banca tradicional no podia afrontar. Raiffeisen Bank, fundat fa 200 anys, és la segona entitat cooperativa més gran de Suïssa, amb quotes de mercat del 10%–15% als països on opera: Suïssa, Àustria, Polònia i Alemanya.
*Consulta les alertes de liquiditat i els indicadors de risc dels nostres plans.
Arriba un moment en les nostres vides en què comencem a pensar què passarà quan ens jubilem, si ens quedarà una bona o una millor pensió, i ens plantegem multitud de dubtes sobre tot el que encara ens queda per pagar i com ho afrontarem.
És just en aquest moment quan comencem a mirar plans de pensions i a inquietar-nos pel nostre futur.
Si a més d’interessar-te pel teu futur, t’importen també els riscos extrafinancers que es prenen en consideració en les decisions de gestió, Caixa d’Enginyers Vida posa a la teva disposició una gamma de plans de pensions gestionats sota criteris ISR, és a dir, criteris socialment responsables.
Els Planes de Pensions ISR tenen en compte els possibles efectes a llarg termini de les decisions d’inversió sobre factors ambientals, socials i de governança.
A Caixa d’Enginyers Vida, tots els nostres plans de pensions s’emmarquen sota una política comuna de criteris d’Inversió Socialment Responsable (ISR). En particular, i traslladant l’ideari ètic d’inversió del Grup Caixa d’Enginyers, els nostres plans de pensions no inverteixen en empreses que exerceixin gran part o tota la seva activitat en els sectors armamentístics i tabaquers.
És cert que en els propers mesos entrarem en un nou àmbit econòmic, en el qual els tipus d’interès comanden prudència. Però ser cautelós no significa evitar qualsevol tipus de risc i, per a Xosé Garrido de Caixa d’Enginyers Gestió, els bons verds i el crèdit valen el risc.
El procés de normalització de les polítiques monetàries ens endinsa en un “món desconegut”. Continuem adoptant un perfil molt conservador amb referència al risc de tipus d’interès a través de deute sobirà, ja que, si a la pitjor posició relativa en nivells de palanquejament i balances fiscals dels Estats li unim unes valoracions summament exigents provocades pels programes de quantitative easing, la inversió en deute públic no sembla a priori la millor inversió.
I no ho és en trams de corba curts, en què en molts països els bonistes encara continuen “pagant” per deixar els seus diners, ni en trams llargs, ja que assumir durada encara no està ben remunerat per a un inversor europeu.
Com cada dilluns, en Francesc Sánchez ens apropa l’actualitat econòmica a través de les Xarxes Socials.
