Durant els últims anys, la societat ha viscut una revolució provocada per l’aplicació de la tecnologia. Una d’aquestes aplicacions és sense dubte el blockchain.
L’origen de la tecnologia blockchain es troba en l’article acadèmic on es defineix la criptomoneda més famosa actualment, el Bitcoin. En aquest article, Satoshi Nakamoto, pseudònim sota el qual s’oculta el creador o creadors de Bitcoin, exposa l’algorisme per treballar amb Bitcoins que, en una versió més general, és conegut com blockchain.
La tecnologia blockchain, o “cadena de blocs” en català, es presenta com un conjunt de tecnologies que combinades fan possible que computadores i altres dispositius puguin gestionar la seva informació compartint un registre distribuït, descentralitzat i sincronitzat. Però no és només això, sinó que la informació es transmet i guarda d’una manera extremadament segura, respectant la identitat i la privacitat. A més a més, és un registre que no permet la seva alteració, és a dir, no permet desfer o reescriure el ja registrat i és visible per a qualsevol participant de la xarxa, afegint transparència al sistema.
Com analogia podem equiparar el blockchain a un llibre de comptes, on a cada pàgina es registren les operacions per a un càlcul final en el qual es té en compte el resultat obtingut a la pàgina anterior. Cadascun dels participants del sistema té una còpia d’aquest llibre de comptes i aquest no pot ser modificat sense l’aprovació de la majoria dels participants.
Si bé existeixen múltiples aplicacions potencials per a aquesta tecnologia, la primera, i fins al moment única, és l’ús de criptomonedes o criptodivises que s’utilitzen per realitzar operacions de compravenda o qualsevol altra transacció entre usuaris, sense necessitat d’una tercera part, normalment un banc, per poder completar l’operació. Les criptomonedes més conegudes són el Bitcoin i el Ethereum, però actualment existeixen aproximadament unes 400 criptomonedes. Bitcoin, va ser la primera criptodivisa descentralitzada i no emesa per un banc central.
Prenent com a exemple el Bitcoin, existeixen dos tipus d’usuaris.
- ELS NODES: són tots els usuaris del sistema i s’encarreguen de mantenir còpies constantment actualitzades d’aquest llibre de comptes.
- ELS MINERS: són un subgrup de nodes que s’encarrega de donar validesa a les modificacions del llibre proposades per la resta de nodes.
Però, com poden validar les operacions els miners?
Totes les operacions que es realitzen a la xarxa es van agrupant en blocs encriptats i, per validar-les, els miners han de trobar la clau que permeti desencriptar aquests blocs. Cada vegada que un miner valida una operació, si aquesta és alhora validada per més del 50% dels miners, rep 12,5 bitcoins.
En els inicis, els miners eren entusiastes de potenciar aquesta tecnologia i a més es podia minar amb un ordinador normal. No obstant això, a causa de l’evolució de la cotització, durant el juliol passat 12.5 bitcoins equivalien a prop de 30.000€, per això s’ha desenvolupat tota una indústria per al minat de criptomonedes. Existeixen pools de miners que utilitzen sistemes especialment dissenyats per a aquest treball, especialment a Xina que controla aproximadament el 70% del mercat.
L’enorme despesa energètica d’aquests processos és un dels grans punts febles d’aquesta tecnologia. Es calcula que cada transacció amb bitcoin suposa almenys 26 quilowatts hora, o el que és el mateix, el 89% del que consumeix una llar mitjana nord-americana en un dia.
Els primers bitcoins van néixer en 2008 però no va ser fins a 2010 quan es va realitzar la primera transacció, un usuari de la criptomoneda va oferir 10.000 bitcoins, uns 25 dòlars, per un parell de pizzes. Uns dies més tard d’aquesta compra, el preu del Bitcoin va créixer un 1.000% passant de 0.008 dòlars a 0.08 dòlars per un bitcoin. A l’any següent, la criptodivisa Bitcoin va aconseguir la paritat amb el dòlar americà. Al 2013 es va posar en funcionament el primer caixer automàtic de bitcoins a Sant Diego, Califòrnia i Baidu, coneguda com la “Google xinesa” que actualment realitza aproximadament 3.300 milions de cerques al dia, la qual cosa representa prop del 80% del total del país, va començar a acceptar bitcoins.
El 2014, més empreses com per exemple DELL o Microsoft comencen també a acceptar bitcoins. Durant 2015 més de 150 mil empreses van començar a acceptar pagaments amb les criptodivises. En 2016, el nombre de caixers automàtics de bitcoins superava els 700 a tot el món.
Del 2014 al 2016 el valor de la criptodivisa ha estat molt volàtil, però durant el 2017 el seu valor ha pujat successivament marcant rècord de cotització, superant els 4.000 dòlars el mes d’agost. Tot això ens fa pensar en altres situacions similars viscudes anteriorment en altres sectors. Recordem que al llarg de la història s’han produït innombrables bombolles amb les seves burxades corresponents. Les més recents, la bombolla de les “puntcom” el 2000 o la del sector immobiliari el 2008.
Durant aquest any, al món de les criptomonedes o criptodivises ha guanyat força el que es coneix com ICO (Initial Coin Offering) o oferta inicial de monedes per finançar projectes relacionats amb la tecnologia blockchain. Aquests emprenedors que utilitzen la tecnologia de la cadena de blocs per a nous desenvolupaments han superat en captació mitjançant les ICO (en el que va de 2017) a sistemes com el Venture Capital.
ENTORNS DIGITALS
Des del punt de vista de l’emissor, a canvi del capital que es rep en bitcoins o ethereums principalment, es lliuren els anomenats tokens als inversors.
Els tokens són unitats de valor digital que poden vendre’s a internet sense la necessitat d’una tercera part, o simplement mantenir en cartera esperant el bon desenvolupament del projecte o plataforma sobre el qual es fa realitzada la inversió.
Òbviament, si el projecte falla o no compleix amb les expectatives, aquests tokens perdran part o la totalitat del seu valor, com succeïria amb qualsevol inversió errònia o desencertada.
Obtenir fons mitjançant una ICO requereix menys tràmits burocràtics. La documentació a presentar als inversors es concentra en l’anomenat white paper, que conté els detalls essencials del projecte. Aquesta facilitat, unida a l’èxit esmentat, ha suposat un clar incentiu per a molts emprenedors de cara a llançar-se a impulsar noves aplicacions que intentin superar els assoliments obtinguts fins avui. Si analitzem els riscos, el més clar ve just d’aprofitar algunes dels avantatges dels ICO com a font d’estafes. S’han donat cas d’emprenedors que han utilitzat projectes fantasmes per intentar captar fons i desaparèixer després. Així mateix, un altre dels problemes que afronta l’inversor és la viabilitat del projecte. Al no tenir un sistema de valoració clàssic i recolzar-se en expectatives futures, no és fàcil intuir la viabilitat del projecte en qüestió, i aquest és el risc que es corre i s’ha d’entendre. Els atacs de hackers són també possibles i un risc regulatori que es pot presentar en qualsevol moment.
Finalment, el dilluns passat, el Banc Central Xinès va determinar que les col·locacions al mercat de criptodivises (ICO) són il·legals i els fons obtinguts han de ser reemborsats encara que encara no s’ha determinat com. Les plataformes d’intercanvi no podran canviar monedes procedents de ICOs per moneda tradicional, i els bancs no podran participar en elles. Aquesta decisió, va provocar que les dos principals criptomonedes (Bitcoin i Ethereum) sofrissin importants caigudes en les seves cotitzacions. D’altra banda, el supervisor dels mercats d’Estats Units, la SEC, ha alertat sobre aquestes operacions, encara que no les ha prohibit.
