Quan la Sílvia era petita, una de les coses que més li agradava era ajudar el seu pare, radioaficionat i tècnic electrònic, a col·locar les diminutes peces que configuren un circuit elèctric. “Per a mi, era com un joc. M’encantava remenar-ho tot i desmuntar màquines per saber com funcionaven”, recorda. A ningú del seu entorn no li va sorprendre, doncs, que es decidís per estudiar, primer, Enginyeria i, més tard, Arquitectura Tècnica. Li van donar suport en tot moment.

Però a la universitat es va trobar amb una situació diferent: hi havia professors que qüestionaven què hi feia, allà. I dels prop de 200 alumnes amb els quals compartia classes només un parell eren noies. Allò que ella havia viscut amb total normalitat era vist per alguns com una anomalia. “On són les dones?”, es va preguntar.… Continue reading