Quan la Sílvia era petita, una de les coses que més li agradava era ajudar el seu pare, radioaficionat i tècnic electrònic, a col·locar les diminutes peces que configuren un circuit elèctric. “Per a mi, era com un joc. M’encantava remenar-ho tot i desmuntar màquines per saber com funcionaven”, recorda. A ningú del seu entorn no li va sorprendre, doncs, que es decidís per estudiar, primer, Enginyeria i, més tard, Arquitectura Tècnica. Li van donar suport en tot moment.
Però a la universitat es va trobar amb una situació diferent: hi havia professors que qüestionaven què hi feia, allà. I dels prop de 200 alumnes amb els quals compartia classes només un parell eren noies. Allò que ella havia viscut amb total normalitat era vist per alguns com una anomalia. “On són les dones?”, es va preguntar.
Malgrat que en els últims anys sembla que la tendència està començant a canviar, la realitat és que les dones representen tan sols el 29,8 % dels estudiants que cursen graus d’Enginyeria i Arquitectura, segons les dades del curs 2019-2020 publicades pel Ministeri d’Universitats. Pel que fa al món laboral, el 26,4 % de les persones que es dediquen a la ciència i a l’enginyeria en empreses d’alta tecnologia són dones. A més, les que hi arriben es troben, encara, amb un sostre de vidre difícil de trencar.
Naixement del projecte ENGINY-era
Amb el propòsit de lluitar per l’equitat en l’àmbit professional i fomentar la divulgació de les disciplines STEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Arquitectura + Art i Matemàtiques); així com trencant amb els estereotips de gènere i altres discriminacions, la Sílvia Planella, que ara dirigeix el seu propi despatx de consultoria a Girona, va crear, l’abril del 2020, ENGINY-era. El nom del projecte, explica, ja és tota una declaració d’intencions. “D’una banda, perquè projecta un futur millor, una nova ERA en què es pugui desenvolupar l’ENGINY sense discriminacions; de l’altra, perquè amb la paraula ENGINYERA donem protagonisme a la dona per posar de manifest les desigualtats d’oportunitats que encara hi ha”.
L’entitat sense ànim de lucre va començar a treballar en diferents línies d’actuació tant en empreses i entitats com en centres educatius. I la Fundació Caixa d’Enginyers de seguida s’hi va sumar. Fruit d’aquesta col·laboració, es realitzaran una sèrie de tallers que permetran a 600 alumnes de primària conèixer les STEAM a través de l’experimentació i el gaudi mentre treballen, també, la igualtat. La primera fase del programa de tallers es portarà a terme durant aquest curs 2021-22 principalment en escoles de Catalunya, però es preveu que també arribin a Madrid i Andalusia.
Les bases del taller
L’objectiu d’aquests tallers és crear un ambient segur, distès i el més inclusiu possible per trencar barreres no només de gènere, sinó de tot tipus. Per aquest motiu, i també amb la voluntat de dur a terme un projecte descentralitzat, ENGINY-era viatjarà per escoles d’arreu de Catalunya. I hi posarà un especial èmfasi en barris on el risc d’exclusió és alt i en poblacions rurals. “Malauradament, hi ha capacitats innates que queden amagades sota estereotips de gènere o altres clixés. Tothom, sigui quina sigui la seva identitat, ha de tenir l’oportunitat de poder desenvolupar-les amb llibertat”, afirma la Sílvia.
Un altre dels pilars de la filosofia d’ENGINY-era és la coeducació. La iniciativa es dirigeix tant a nens com a nenes, i l’equip de professionals que integra l’entitat també és mixt, tot i que garanteix una presència femenina, com a mínim, del 50 %.
La importància de la coeducació
“Volia que la meva filla no hagués de passar per les dificultats que he passat jo pel fet de ser dona i vaig pensar que l’havia d’empoderar perquè cregués en ella i no tingués por, però que també era igual d’important educar els meus fills, perquè en un futur ells potser seran pares, companys, mestres, caps…, i han d’entendre que tots som iguals”.
Precisament van ser els seus fills i els seus companys de classe els que la van inspirar per engegar el projecte. Quan va començar a impartir tallers d’Enginyeria i d’Arquitectura a l’escola on estudien, va poder observar de prop com les capacitats i els interessos innats dels nens i les nenes no depenien en absolut del gènere. “Hi ha nens i nenes a qui els poses un model i ho pillen en un tres i no res i, en canvi, n’hi ha d’altres a qui has d’ajudar i acompanyar perquè ho puguin entendre”, explica.
Si en aquest sentit no hi ha diferències entre gèneres, el fet que hi hagi estudis clarament feminitzats o masculinitzats, com el cas de les STEAM, ha de respondre a una qüestió d’educació, de rols adquirits. I és en l’educació on comença la missió d’ENGINY-era per, en paraules de la seva impulsora, “no perdre el talent femení que la societat fa ocultar”.
