El Consell de Ministres del passat dia 9 de febrer 2018 va aprovar el Reial decret 62/2018 que modifica la regulació sobre els Plans de Pensions, amb el qual pretén dinamitzar l’estalvi complementari per a la jubilació, augmentant la competència en aquest segment i elevant el seu atractiu.
Les principals modificacions que introdueix el Reial Decret, que també són aplicable als Plans de Previsió Assegurats (PPA), es detallen a continuació:
- Reducció de comissions.
- Transparència.
- Liquidat als 10 anys a partir del 2025.
Reducció de comissions
Respecte a la comissió de dipositaria, el nou màxim s’estableix en un 0,20% anual. Actualment, el topall se situa en el 0,25% anual.
Transparència
S’estableixen mesures per augmentar la transparència dels plans de pensions per als partícips.
Liquiditat als 10 anys a partir del 2025
Aquesta mesura ha estat la que més impacte ha tingut en els mitjans de comunicació. No obstant això, el Reial Decret únicament desenvolupa la finestra de liquiditat ja aprovada en l’última reforma fiscal de l’exercici 2014 que va entrar en vigor el passat 1 de gener de 2015.
Fins avui, els Plans de Pensions es poden rescatar en cas d’esdevenir alguna de les contingències previstes en la normativa (jubilació, incapacitat, dependència i defunció) o sota els supòsits excepcionals per trobar-se en situació de malaltia greu o desocupació de llarga durada.
A aquests dos supòsits excepcionals, s’afegeix la citada finestra de liquiditat a partir del 2025 que possibilita el rescat, sense límits de quantitat, dels drets consolidats corresponents a aportacions amb una antiguitat mínima als deu anys.
Aquesta nova finestra de liquiditat no modifica en sentit algun la tributació els Plans de Pensions. Les prestacions rebudes per Plans de Pensions tenen la consideració de rendiments del treball i tributen al marginal de l’impost que estarà en funció del nivell de renda i de la Comunitat Autònoma de residència. El tipus màxim de l’impost pot arribar a ser del 48% en algunes comunitats com Andalusia o Catalunya.
Planificar adequadament la des acumulació en Plans de Pensions pot ajudar-nos a rebaixar considerablement la factura fiscal. Per a això s’ha de tenir present que la reducció fiscal de les aportacions no és una bonificació tributària. Es tracta d’un diferiment d’impostos fins al moment de cobrament de les prestacions, on el tipus impositiu per l’obtenció de rendiments del treball o activitats econòmiques estarà en funció dels nostres ingressos a cada moment.
Per tot això, abans de rescatar de forma completa i a compte el nostre Pla de Pensions hem de tirar comptes. És recomanable, a més de no desvirtuar l’objecte d’aquests productes d’estalvi a llarg termini, esperar a la jubilació per iniciar el cobrament de prestacions atès que, en general, els nostres ingressos disminuiran en relació amb els quals obtenim com a treballadors actius i els impostos que haurem de pagar també. En cas de necessitats de liquiditat podem buscar altres alternatives que no comportin pagar un peatge fiscal excessiu.
