La setmana passada va tenir lloc la cimera climàtica COP26 a Glasgow. Aquestes jornades han estat el marc de discussió de tots els temes que van quedar pendents de la COP25 i han servit per enllestir un esborrany d’un acord general per mirar d’aconseguir objectius i posar en marxa tots els mecanismes previstos a l’Acord de París.
Els acords polítics paral·lels han donat un cert impuls a l’acció, però en la seva majoria són acords voluntaris, de molt baixa ambició, que contenen pocs plans tangibles per aconseguir reduccions ambicioses de les emissions en la pràctica. Els acords se centren a reduir les emissions de metà, detenir la desforestació i eliminar el consum de carbó.
Fort compromís amb els 1,5 graus, però amb poc per donar-li suport
Si seguim amb el ritme actual d’emissions, anem cap a un escalfament de 2,7 graus el 2050. Les dues grans metes en aquesta matèria eren, inicialment, “mantenir viu” l’augment màxim de les temperatures d’1,5 graus i arribar als 100.000 dòlars anuals de finançament internacional de l’acció climàtica. Aquest segon objectiu es va incomplir abans de la COP26, amb l’anunci del 2023 com la nova data en l’horitzó. Sobre el primer objectiu, el president de la COP26, Alok Sharma, va afirmar: “Podem dir amb credibilitat que hem aconseguit mantenir viu l’objectiu dels 1,5 graus, però el seu pols és feble i només sobreviurà si mantenim les promeses i traduïm els compromisos en accions”.
Acord per frenar la desforestació i reduir les emissions de metà
La humanitat injecta anualment gairebé 42.000 milions de tones de CO₂ a l’atmosfera. Gran part d’aquestes emissions és fruit de l’ús de combustibles fòssils, però una part substancial, prop del 16 %, es deriva de com s’utilitza la terra. I la proporció més gran de les emissions de la utilització de la terra la causa la desforestació. En aquest sentit, la tala indiscriminada d’arbres contribueix al canvi climàtic perquè elimina les masses forestals, que són les que absorbeixen grans quantitats de CO₂.
Entre les coses bones que han deixat aquestes jornades és una defensa més gran dels boscos enfront de la desforestació. Un objectiu que s’ha establert és detenir la desforestació per al 2030 i d’aquesta manera protegir la biodiversitat del planeta. Es volen promoure incentius per a l’agricultura sostenible i acabar amb la inversió en activitats vinculades a la desforestació.
També hi ha hagut un altre gran protagonista en la conversa, el metà, el gas amb efecte d’hivernacle que s’estima que provoca el 25 % del canvi climàtic. S’ha aconseguit que 103 països signin un conveni per reduir-lo un 30 % d’aquí a 2030. Si s’aconsegueix l’objectiu a finals d’aquesta dècada, es limitarà l’escalfament global en almenys 0,2 graus per al 2050.
Acord entre els EUA i la Xina
La Xina és el principal emissor de CO₂, però els EUA són els primers en emissions acumulades. Per tant, són els dos principals països emissors de gasos amb efecte d’hivernacle. En aquest marc, una altra bona notícia va ser la sorpresa més inesperada i l’impuls més gran que va rebre la cimera: l’acord bilateral al qual han arribat els Estats Units i la Xina. Es tracta d’una declaració bastant ferma de mantenir un diàleg obert entre els dos països per tractar les qüestions relacionades amb el canvi climàtic. Han anunciat que desenvoluparan plans sobre les emissions de metà i que cooperaran en el seu mesurament i mitigació. La posició de Xina, no obstant això, és d’aconseguir el cim de la fi d’emissions GEH el 2030.
Les finances sostenibles a la COP26
En el marc de la cimera, El País va publicar una reflexió sobre la importància de les finances sostenibles i el paper que han de tenir tant el sector financer com els consumidors en el canvi climàtic, apel·lant a la responsabilitat de tots.
“La configuració d’un marc normatiu en matèria de finances sostenibles constitueix així un àmbit d’interès pel seu poder per incentivar i accelerar comportaments econòmics virtuosos, com a resultat d’una forta reorientació de fluxos de capital cap a inversions qualificades com a sostenibles. A més, la incorporació de la gestió del risc climàtic en les decisions estratègiques de l’empresa farà de la sostenibilitat el seu propòsit. La Unió Europea així ho ha entès, i disposa ja d’un cos normatiu d’utilitat en matèria de divulgació i taxonomia, al qual s’uneix el Banc Europeu d’Inversions, convertit per convicció en un Banc Climàtic. No són només els Estats els responsables d’impulsar el canvi cap a una economia baixa en carboni. Els inversors i els consumidors poden constituir-se en agents molt rellevants per accelerar el procés: n’hi ha prou amb incorporar el risc climàtic en les nostres decisions de compra o inversió.”[1]
Caixa d’Enginyers i Caixa Enginyers Gestió formen part de les prop de 600 entitats financeres i d’inversió que s’han adherit al “2021 Global Investor Statement to Governments on the Climate Crisi”, una declaració a través de la qual els signants demanem als governs que implementin polítiques que ajudin a abordar la crisi climàtica coincidint amb l’Assemblea General de les Nacions Unides en el COP26 de Glasgow.
Si t’has quedat amb ganes de més… No et perdis el nostre podcast!
[1] (02/11/2021). COP26: Finanzas sostenibles. El País. https://elpais.com/opinion/2021-11-02/finanzas-sostenibles.html
