Un any més, el dia 22 de març celebrem el Dia Mundial de l’Aigua per recordar la rellevància d’aquest líquid essencial. Ens trobem amb la necessitat de buscar mesures per abordar la crisi mundial de l’aigua per tal d’aconseguir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 6: Aigua i sanejament per a tothom abans de 2030.
El tema d’enguany són les aigües subterrànies i s’emmarca sota el nom “Aigües subterrànies: fer visible allò invisible”.
La problemàtica de l’aigua
Segons l’informe Progress on household drinking water, sanitation and hygiene 2000–2020 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF, milers de milions de persones d’arreu del món es quedaran sense accés a serveis d’aigua potable, sanejament i higiene gestionats de manera segura abans de 2030, tret que l’índex de progrés es multipliqui per quatre.
Actualment, 2.000 milions de persones no tenen accés a serveis d’aigua potable gestionats de manera segura i 3.600 milions les que no tenen serveis de sanejament. Això implica que 3 de cada 10 persones al món no tenen accés a serveis d’aigua potable i que 6 de cada 10 no tenen accés a instal·lacions de sanejament segures. Unes dades francament alarmants.
Els beneficis de tenir accés a una font d’aigua potable només es podran aconseguir quan també es tingui accés a un sanejament segur i es puguin complir bones pràctiques d’higiene. Més enllà dels avantatges immediats, com, per exemple, que les persones puguin estar hidratades i saludables, l’accés a l’aigua, sanejament i higiene, coneguts com a WASH, té impactes socioeconòmics profunds i més amplis, com l’accés a l’educació i a una vida digne, i particularment millora la vida de milers de dones i nenes que destinen el seu dia a dia a recórrer milers de quilòmetres per aconseguir aigua per a les seves llars.
Per què hem de cuidar les aigües subterrànies?
La majoria de l’aigua dolça en estat líquid del món és aigua subterrània. Sense aquesta no hi hauria vida. De fet, la majoria de zones àrides del planeta depenen per complet d’aquest recurs, que subministra una gran proporció de l’aigua que utilitzem per consumir, sanejament, producció d’aliments i processos industrials.
Les conseqüències de la sobreexplotació de les aigües subterrànies poden ser, entre d’altres, la inestabilitat del sòl i la subsidència i, a les regions costeres, la intrusió d’aigua marina sota terra.
Parlem de sobreexplotació quan s’extreu més aigua dels aqüífers de l’aigua que es recarrega amb la pluja i la neu. Si aquest problema es perpetua, pot arribar a suposar l’esgotament del recurs.
Les aigües subterrànies estan contaminades a alguns llocs. La mala qualitat d’aquestes pot ser per causes naturals o per l’activitat humana. En general, quan parlem de contaminació, ens referim a aquesta última. La seva regeneració sovint comporta processos llargs i difícils, per la qual cosa a vegades s’impedeix el seu ús.
En altres llocs, desconeixem la quantitat d’aigua subterrània que s’oculta sota els nostres peus, cosa que significa que podríem estar desaprofitant un recurs hídric potencialment vital.
Què podem fer?
Hem de protegir les aigües subterrànies de la contaminació i utilitzar-les de forma sostenible, tractant d’aconseguir un equilibri entre les necessitats de les persones i les del planeta.
Les aigües subterrànies són invisibles, però essencials per a la vida. En zones àrides, poden ser l’única font d’aigua per a la població i per això és tan important que, encara que no puguem veure-les, les cuidem.
A Caixa d’Enginyers ens sumem a la consecució de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS 6), que inclou també els WASH com una de les metes específiques dins d’aquest objectiu, per destacar el paper fonamental que té l’aigua en la salut pública i, per tant, en el desenvolupament sostenible.
