Les deixalles electròniques són aquells aparells en desús que requereixen bateries o utilitzen el corrent elèctric per funcionar. Les Nacions Unides indiquen que actualment és impossible imaginar un món sense dispositius electrònics. En el nostre dia a dia ens aporten solucions a problemes i ens faciliten moltes tasques, però es converteixen en residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) quan deixen de funcionar o quan decidim canviar-los.
T’has parat a pensar on acaben aquests residus quan ja no els volem? La realitat és que contenen substàncies tòxiques i en molts casos la seva recuperació o reciclatge és molt baix. De fet, a l’Estat espanyol es produeix més d’un milió de tones de deixalles electròniques l’any. D’aquest milió, només es recicla un terç dels RAEE.
Llavors, això provoca un greu impacte en el medi ambient que no fa més que empitjorar la situació climàtica que estem vivint.
Una segona vida per a les deixalles electròniques
Trobem diferents opcions on poden acabar aquests residus. A continuació, valorem cada una de les opcions, així com els seus beneficis i inconvenients:
- Abocadors: si tries desfer-te del teu vell dispositiu electrònic deixant-lo en els contenidors d’escombraries en comptes dels punts de recollida especials, probablement acabarà en un abocador. I el problema és que aquests dispositius contenen massa químics tòxics com, per exemple, arsènic, mercuri, plom, bari i crom, que eventualment seran absorbits pel sòl i contaminaran l’aigua, fet que afectarà el medi ambient i les persones que viuen als voltants.
- Organitzacions sense ànim de lucre: si el teu dispositiu encara funciona, considera la possibilitat de donar-lo a organitzacions sense ànim de lucre del teu barri/ciutat que podran destinar-lo a escoles, esglésies o grups de la comunitat de l’àrea amb especials necessitats.
- Centres de reciclatge: quan portes el teu dispositiu a centres especials de reciclatge, allà en treuen les parts tòxiques i la resta es tritura. A més, per prevenir que els químics que se’n desprenen es llancin a l’atmosfera, la trituradora captura la pols que es genera en aquest procés.
- Països en desenvolupament: amb la finalitat de minimitzar costos, els centres de reciclatge busquen alternatives. Una d’elles és enviar els residus electrònics a països en desenvolupament per al seu processament, com la Xina, Nigèria, Pakistan o Ghana, que en reben tones cada any. Una vegada allà, els treballadors separen manualment les peces i venen les de valor. Però aquests països no tenen regulacions de seguretat per protegir els treballadors ni el medi ambient. Les persones que treballen en aquests llocs estan exposades a químics perillosos i no compten amb equips de protecció. A més, tampoc s’evita que els químics tòxics es vessin i contaminin el medi ambient. En resum, qualsevol residu electrònic que s’envia a països en desenvolupament danyarà el medi ambient, així com les persones que hi treballen, que a més reben una ínfima quantitat de diners pel perillós treball que realitzen.
En definitiva, hauríem de ser conscients dels aparells electrònics que adquirim i trobar el destí que menys impacte tingui en el nostre planeta.
