Amb l’arribada de la jubilació, també arriba el moment de planificar com hem de disposar del patrimoni que hem consolidat durant la nostra etapa laboral per complementar la prestació pública.
Una estratègia adequada de disposició del nostre patrimoni acumulat com a treballadors en actiu ha de tenir com a objectiu principal garantir que disposem dels ingressos anuals desitjats al llarg de tota la nostra etapa com a jubilats.
Quan dissenyem la nostra estratègia de desacumulació de l’estalvi consolidat, el principal interrogant al qual ens enfrontem és que desconeixem quants anys viurem una vegada jubilats. L’augment de la longevitat és una gran notícia per a la nostra societat en la mesura que vivim més temps i vivim millor. No obstant això, malgrat tots els elements positius derivats de l’augment de l’esperança de vida, cal analitzar aquells aspectes que poden implicar riscos per a nosaltres i, en especial, el finançament d’una etapa que cada vegada és més llarga.
Prestacions en forma de renda
En el cas dels plans de pensions, es disposa d’un ampli ventall de modalitats de cobrament que ens permeten dissenyar l’estratègia de desacumulació amb total flexibilitat perquè s’adapti a les nostres necessitats reals al llarg de l’etapa com a jubilats.
Les prestacions en forma de capital consisteixen en una percepció de pagament únic de la totalitat de l’estalvi acumulat per a la jubilació. És obvi pensar que, en general, no és l’estratègia adequada si hem de finançar una etapa de llarga durada com és la jubilació. No obstant això, sí que pot ser útil en alguns casos per optimitzar fiscalment el producte sota unes circumstàncies concretes o si el pla de pensions és només una part no substancial de la totalitat del nostre estalvi per a la jubilació.
Les prestacions en forma de renda consisteixen en el cobrament de diverses prestacions equidistants al llarg d’un període de temps determinat incloent-hi, almenys, un pagament en cada anualitat. La quantia de la renda serà constant o variable; per exemple, es pot establir una prestació creixent en un 2 % en cada anualitat.
La prestació en forma de renda és l’opció que hauríem d’escollir per defecte, ja que és la forma de cobrament que ens permet complementar adequadament la pensió pública de la Seguretat Social i la que, en general, ens permetrà aconseguir una optimització fiscal del nostre pla de disposició de l’estalvi per a la jubilació. La modalitat de renda podrà ser actuarial o financera:
- Les rendes financeres consisteixen en pagaments successius amb periodicitat regular fins al moment en què s’extingeixi el saldo acumulat del nostre pla de pensions, per la qual cosa la renda no està assegurada. Mentre hi hagi capital, el beneficiari podrà modificar tant la quantitat a percebre com la seva periodicitat. A més, durant el període de cobrament de la renda, el saldo vigent en cada moment romandrà invertit en el pla de pensions i estarà subjecte a les variacions tant favorables com desfavorables del mercat i, en cas de defunció, el saldo restant quedarà a disposició dels hereus. Finalment, pel que fa al risc de longevitat, és a dir, el risc de viure més temps que el que dura el capital acumulat, queda clar que en aquest tipus de rendes l’esmentat risc l’assumeix el beneficiari.
- Les rendes actuarials o assegurades tenen com a principal característica que garanteixen l’import de la renda mentre visqui l’assegurat i durant el període pactat en el contracte, sigui de forma temporal o vitalícia. Encara que, a priori, per a aquest tipus de rendes, en cas de mort de l’assegurat, els hereus no reben cap prestació, hi ha dos mecanismes que, a canvi d’un import més baix de renda, permetran donar cobertura als nostres hereus: i) establir un mecanisme de reversió, que permetrà als nostres hereus continuar cobrant la renda fins a la seva defunció; ii) establir un capital en cas de la nostra mort, que és el que es coneix com a contraassegurança.
Malgrat això, hi ha casos en els quals la prestació en forma de renda o en forma de capital no s’adequa a les nostres necessitats reals. En aquests casos, podem analitzar si la nostra estratègia òptima es basa en una combinació d’ambdues modalitats de cobrament, prestacions mixtes, o és preferible un altre tipus de prestacions en forma de pagaments sense periodicitat regular.
Tal com s’ha comentat, la prestació en forma de renda és l’opció que hauríem d’escollir per defecte, però en un entorn de tipus d’interès baixos és preferible una renda actuarial o una renda financera?
En general, les entitats asseguradores determinen l’import de la renda actuarial en funció de l’estructura de tipus d’interès vigent en el moment de la contractació. L’import de la renda es fixa en iniciar el cobrament del nostre pla de pensions per a tota la durada del contracte sense possibilitat de revisió en cas d’una pujada dels tipus d’interès de mercat.
En un entorn de tipus d’interès baixos, no es recomana cobrar els nostres estalvis acumulats mitjançant una renda actuarial, ja que el tipus d’interès garantit en l’operació serà molt inferior a la inflació, per la qual cosa, implícitament, estarem perdent poder adquisitiu al llarg de la nostra etapa com a jubilats.
En conseqüència, en general, es recomana el cobrament en forma de renda financera. No obstant això, el cobrament mitjançant rendes financeres pot no assegurar-nos la total cobertura del risc de longevitat. Hem de provar de trobar el punt òptim de manera que, tal com indiquen Galdeano i Herce (2017), no sobrevisquem als nostres estalvis, la qual cosa seria una mala notícia, i que els nostres estalvis no ens sobrevisquin, almenys en excés, la qual cosa seria ineficient.
En conclusió, quan dissenyem la nostra estratègia de cobrament del nostre estalvi per a la jubilació, el principal risc al qual estem exposats és el risc de longevitat. A més, un altre dels aspectes que hem de tenir en compte és provar d’optimitzar fiscalment el cobrament de les prestacions de plans de pensions.
