El món acaba de viure un dels esdeveniments més disruptius de la història recent, una crisi sanitària a causa de la propagació del virus COVID-19 amb uns efectes econòmics i socials absolutament devastadors. No existeixen precedents similars en el darrer segle, amb l’excepció de la grip espanyola de 1918, i hauríem de retrocedir a registres històrics anteriors al segle XX per a trobar episodis de tant impacte a conseqüència d’una pandèmia.
¿Qué ha portat la COVID-19?
La COVID-19 representa el major trigger de transformació del nostre model econòmic, financer i social, sense que cap organisme internacional o regulador hagués ni tan sols previst el risc de pandèmia en els mapes de risc econòmic i financer.
Una vegada superat el xoc inicial de confinament econòmic, que, a més d’un cost extraordinari, ha posat en valor la capacitat de persones, sectors, empreses i administracions públiques per absorbir i superar-lo, la segona etapa de la crisi s’inicia ara. No tenim un diagnòstic econòmic precís, sinó que treballem en base a escenaris diversos, sense visibilitat sobre la certesa de les hipòtesis ni sobre les conseqüències concretes de la pandèmia a nivell macroeconòmic. En aquesta fase de “represa”, avancem per un camí que ens és desconegut i que mai abans havíem recorregut.
El que sí és clar és que aquesta crisi ens està posant de manifest la inqüestionable necessitat de repensar, no només el perquè hem arribat a aquesta crisi inesperada que malmet paradigmes que havíem assumit, sinó que també ens obliga a focalitzar-nos en conceptes que ara considerem claus per emergir de la recessió econòmica, tot endegant un model econòmic més eficient i socialment més equilibrat.
Més enllà del protagonisme de la tecnologia i l’acceleració de la digitalització, la crisi generada per la COVID-19 ha posat el focus en el valor del propòsit i ha generat un impacte sociològic extraordinari. Hem vist com la solidaritat i el suport social han assolit nivells inèdits, a través de milers d’iniciatives solidàries i mostres de suport des de tots els sectors i àmbits. Les empreses han posat el propòsit com a repte.
I és que no només es tracta de guanyar un compte de resultats, sinó que, especialment també, aportar valor als stakeholders, societat inclosa. La societat no només viu de beneficis, sinó del suport mutu i, per tant, els models més socials i cooperatius empresarials guanyen pes en períodes de majors dificultats, perquè, a l’hora d’escollir a qui comprar els productes, s’introdueix com una nova variable rellevant la proximitat de les empreses respecte a les persones.
L’economia social com a resposta a la pandèmia
En aquest aspecte, l’economia social ha guanyat pes com a veu de resposta a la pandèmia. És per això que la COVID-19 representa un revulsiu per al propòsit empresarial, doncs finalitza el model corporatiu que posa com a únic objectiu la consecució de beneficis. Aquelles empreses amb una sòlida qualificació ESG, i per tant una Governança enfocada a la sostenibilitat i el compromís social, seran las guanyadores.
De fet, l’hiperglobalització ha quedat qüestionada gràcies a la pandèmia. Amb ben poques setmanes, hem pogut comprovar com l’empremta humana s’ha reduït en el nostre entorn. I és que, quin sentit té que, a canvi d’una externalitat negativa per a tota la societat, molts productes viatgin d’una punta a una altra del món per a què el seu menor preu de venda (exclosa l’externalitat) permeti competir amb la producció local i posar-la en qüestió alhora que emetem CO2?
Així mateix, durant la crisi de la COVID-19, els sectors lligats a la combustió de carboni han registrat l’ajust més sever a les seves valoracions borsàries, que si bé cal atribuir-la a una caiguda extraordinària de la demanda i a una oferta molt inelàstica motivada per factors geopolítics, també coincideix amb l’evidència dels beneficis, inclosa la salut, d’una atmosfera respirable gaudint d’un entorn més sostenible. No és casualitat que simultàniament la Comissió Europea, seguint una estratègia keynesiana per impulsar la reactivació econòmica, potenciï l’ambició del European Green Deal, amb unes inversions en infraestructures orientades a la sostenibilitat capaces de mobilitzar fins a 1 trilió d’euros aquesta dècada, per assolir els objectius de carbon-neutral el 2050.
De fet, en les darreres setmanes, aquesta tendència vers la inversió socialment responsable ha estat destacada. Les valoracions dels fons d’inversió socialment responsables, que inverteixen en empreses amb les millors qualificacions ESG, han registrat un millor comportament respecte a la resta, assolint en aquestes difícils jornades dels mercats financers fluxos positius d’inversió i creant valor per als inversors, atès que l’índex S&P 500ESG ha tingut un rendiment superior al S&P 500.
La COVID-19 ha estat una prova que ens ha permès entendre i percebre els potencials impactes del canvi climàtic, el major repte al qual s’enfronta la nostra societat. I, al mateix temps, ens ha evidenciat la necessitat d’avançar en la cooperació i la recerca de respostes globals, perquè, malgrat que els impactes puguin ser diferencials en el pla econòmic, les conseqüències socials i mediambientals són totalment globals.
Economia post-COVID i Sostenibilitat
El futur està per escriure, però és evident que aquesta crisi, que no té origen financer però sí conseqüències substancials, requereix que trobem noves maneres de crear valor mitjançant l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en l’eix de la solució, sent conscients dels sacrificis i l’esforç que caldrà fer els propers 2 o 3 anys per recuperar-nos de la recessió econòmica i de les seves conseqüències financeres.
En definitiva, la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat de proposar models socioeconòmics alternatius que reuneixin democràcia, compromís social i sostenibilitat del Medi Ambient, i que situïi les persones i el planeta en el centre. La cooperació és fonamental per a millorar el desenvolupament econòmic i social cap a una societat més equitativa, justa i democràtica. No podem permetre’ns perdre aquesta oportunitat.
Moltes gràcies a totes i a tots per la vostra atenció.
Que per molts anys puguem celebrar aquesta jornada plegats.
El món cooperatiu té molt a dir i a aportar, i és més necessari que mai.
