Com cada primer dissabte de juliol, avui celebrem el Dia Internacional de les Cooperatives. Aquest any, l’edició té una temàtica clara: la lluita contra el canvi climàtic, que es relaciona amb l’ODS 13 “acció pel clima”.
Per commemorar aquesta data tan especial per Caixa d’Enginyers, hem entrevistat a l’Eloi Serrano, Director de la Càtedra d’Economia Social Tecnocampus – UPF per parlar sobre el cooperativisme i com aquest aposta per l’economia social.
“L’economia social és una forma d’entendre i d’estructurar les relacions econòmiques”.
Eloi Serrano
Què és l’economia social? Què promou?
L’economia social és aquella branca de l’economia que s’orienta a establir criteris de producció i distribució basades en la solidaritat, la gestió democràtica i la preocupació per l’impacte social i ambiental.
Quina és la diferència amb l’economia “tradicional”?
L’economia és la ciència que estudia la gestió dels recursos escassos, hi ha economia perquè els recursos són limitats i les necessitats infinites. L’economia clàssica es basa en una sèrie de preceptes basats en la competència, l’interès individual i la maximització de beneficis econòmics. Utilitza bàsicament eines de mesura quantitatives. L’economia social, en canvi, proposa cooperació, bé comú, les necessitats de les persones en l’eix, la gestió democràtica i la concepció que els diners són un mitjà més que una finalitat.
Quins són els principis de l’economia social?
L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), organització creada l’any 1895, enumera els següents principis del cooperativisme:
- Lliure adhesió: Significa que la cooperativa ha de tenir les portes obertes per admetre socis i l’interessat és lliure per a sol·licitar la seva admissió a ella complint condicions ja previstes legalment.
- Control democràtic: L’administració de les cooperatives la fan els mateixos socis reunits democràticament en assemblea general.
- Gestió dels administradors: Ha de subjectar el que manin els estatuts de la cooperativa. Els associats poden supervisar l’actuació dels directius a través de delegats que integren els diferents òrgans d’administració.
- Educació cooperativa: Les persones associades tenen el deure de preparar-se socialment i professionalment per a desenvolupar eficaçment els compromisos assumits com a socis.
- Repartiment d’excedents: Els excedents o sobrants, provinents d’operacions realitzades per l’associació cooperativa pertanyen als associats i han de distribuir-se de tal manera que s’eviti guanys d’un associat en detriment a un altre.
- Integració cooperativa: Els participants d’una cooperativa han d’estar integrats, el que vol dir, que han de compondre un tot de les parts.
- Preocupació per la comunitat: Una cooperativa és una organització social vinculada directament amb la comunitat que l’envolta i en la qual posseeix una participació activa dins de la vida política d’aquesta. La solidaritat i el benefici mutu no rau només en millores substancials per als associats de la cooperativa, sinó també en la millora de la qualitat de vida dels habitants de la comunitat.
Per què creus que sorgeix l’economia social? És resposta de la demanda?
L’economia social sorgeix amb la revolució industrial, com a resposta a les situacions d’injustícia que genera un sistema basat en relacions asimètriques, que generen desigualtats i impedeixen el lliure desenvolupament de les persones i una relació harmònica amb el medi.
De quina manera es relacionen les cooperatives de crèdit amb l’economia social?
Les cooperatives de crèdit han demostrat que es pot ser una institució financera i no tenir una visió crematística dels diners. Actuen amb la voluntat de servei al soci i de forma simultània contribuir a una economia sòlida, real, orientada a canalitzar els recursos financers cap a activitats reals i no especulatives. La concepció de l’economia social de concebre els diners com un mitjà i no com una finalitat recull la concepció última de què significa una cooperativa de crèdit. I a sobre, amb una gestió democràtica, clara i transparent.
Creus que les cooperatives juguen un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic? De quina manera?
Recollim el darrer principi del què ens parla l’ACI, la preocupació per la comunitat. En teoria, per a les cooperatives, no tot s’hi val. Les accions de l’organització són vistes en clau interna en combinació amb les repercussions en la comunitat. En aquest sentit, els requeriments i avaluacions que fan les cooperatives de crèdit i la formulació de productes financers acostumen a tenir en compte la incidència en l’aspecte mediambiental.
Creus que la crisi de la COVID-19 ha accelerat el canvi cap a l’economia social?
Encara és aviat per avaluar-ho. En tot cas, cal recordar que en moments de crisi econòmica, l’economia social ha estat reivindicada i ha incrementat la seva rellevància. Perquè tendim a pensar en aquells elements que ens han dut al desastre i què podem fer per revertir-los i evitar que torni a passar… Tot i que a vegades tenim una memòria fràgil i tornem a caure en els mateixos errors. En tot cas, cal que l’economia social no sigui vista com una eina refugi en períodes de crisi, cal que sigui considerada com una alternativa cap a la construcció d’un món, just, lliure, harmònic amb el medi i que faciliti la felicitat i realització de les persones.
