Articles guardats
Entrevista a Gerhard Hofmann president de l’Associació Europea de Bancs Cooperatius (EACB)

Cooperatiu

Entrevista a Gerhard Hofmann president de l’Associació Europea de Bancs Cooperatius (EACB)

Al darrer Butlletí de notícies de l’Associació Europea de Bancs Cooperatius (EACB) es publicava una interessant entrevista al seu president, Gerhard Hofmann, que exposem a continuació traduïda al català. Els principals eixos de l’entrevista giren al voltant de la banca cooperativa:

  • Futur del sector bancari
  • Regulació bancària
  • Basilea III
  • 200è aniversari de Friedrich Wilhelm Raiffeisen (1818-2018)
  • Valors coopeartius

L’EACB és l’entitat que representa, promou i defensa els interessos comuns de les seves 31 institucions membres i dels bancs cooperatius, tant pel que fa a la banca com a la legislació cooperativa.

Gerhard Hofmann és el president de l’Associació Europea de Bancs Cooperatius (EACB). També és membre del Consell d’Administració de l’Associació Federal de Bancs Cooperatius Alemanys (BVR, segons les sigles en alemany). Del 2009 al 2013, el senyor Hofmann va ser membre del Consell de Supervisió del Grup Assessor Europeu d’Informes Financers (EFRAG), amb seu a Brussel·les. Del 2010 al 2011 i el 2013, va ser vicepresident del Comitè de la Indústria Bancària Europea (EBIC).

Podria donar-nos la seva opinió sobre el futur del sector bancari i la seva regulació

La integració de la indústria bancària i els mercats financers ha avançat significativament en l’última dècada. Això ha estat possible gràcies a uns esforços enormes de regulació, que per als bancs de l’eurozona van culminar amb la creació de la Unió Bancaria.

No obstant això, aquesta tendència no és només d’índole europea, ja que també està dirigida, en l’àmbit internacional, pel treball del Comitè de Basilea i el Consell d’Estabilitat Financera (FSB).

Tot i que és fonamental mantenir l’estabilitat financera recolzada per un conjunt sòlid de regles comunes, ens agradaria conscienciar, d’una banda, sobre la necessitat d’evitar regulacions excessivament estrictes i burocràtiques i, de l’altra, sobre la urgència de reflexionar profundament sobre com aportar solucions proporcionades a l’hora de dissenyar una nova regulació. De fet, en aquest moment, la banca és el sector més regulat de tots. En un moment en què es revisen i es qüestionen, a la fi, determinades reformes mundials als Estats Units, Europa hauria de preguntar-se si la regulació vigent és eficient i si el ritme d’implementació a la UE s’hauria d’ajustar per evitar unes condicions desiguals a escala mundial.

El panorama regulatori s’està tornant més complex que mai, i les relacions entre els diferents requisits dificulten cada vegada més l’avaluació dels efectes i les conseqüències. És palès que presenciem un procés de consolidació del sector bancari en molts països, especialment entre les entitats menors. Resulta alarmant que les fusions no les impulsi el mercat, sinó, principalment, el llast que representa el compliment, encara que es tracti de bancs solvent i rendibles. Quan hi ha models de negoci solvents i sostenibles, els reguladors i els supervisors no haurien d’interferir amb “bons consells polítics”, perquè no són millors gerents bancaris.

Finalment, encara que el sector bancari continua sent objecte d’atenció per part dels reguladors, no s’ha de subestimar el desafiament plantejat per l’augment dels operadors bancaris paral·lels i les empreses de tecnologies financeres, per evitar distorsions de la competència i l’acumulació del risc (sistèmic) en els mercats menys regulats.

Aplanar el camí a les noves tecnologies no ha d’implicar posar en desavantatge als participants establerts en el mercat com a conseqüència d’oferir als novells avantatges normatius indeguts.

Els bancs cooperatius estan preparats per assumir els reptes d’un entorn regulador i empresarial en constant evolució, inclosa la digitalització, gràcies a la capacitat demostrada per afrontar contextos canviants i la força competitiva, combinada amb un model de negoci prudent i una base sòlida de capital, sense oblidar els vincles que hi ha amb els membres/clients que formen l’economia local.

Els bancs cooperatius estan ben posicionats per abordar de manera efectiva les necessitats dels clients, siguin actuals com futures. Al 200è aniversari de Raiffeisen, estem ben equipats per afrontar un nou segle de canvi.

Què opina sobre el resultat de les regulacions de Basilea III, publicades a finals del 2017?

Al desembre, després d’una gestació llarga i onerosa del Grup de Governadors i Caps de Supervisió (GHOS), l’òrgan de supervisió del Comitè de Supervisió Bancària de Basilea va arribar a un acord sobre un conjunt definitiu d’esmenes al marc de capital de Basilea III.

Apreciem el fet que l’agenda regulatòria establerta arran de la crisi financera hagi arribat a una conclusió amb la revisió de Basilea III.

La nova norma modifica de nou els requisits de capital per als bancs amb la imposició d’un límit mínimrelatiu a l’impacte de capital dels models interns dels bancs i amb nombrosos canvis en el mètode estàndard per al risc de crèdit. Creiem que, quan venci la transposició europea, s’hauria de tornar a analitzar aquesta qüestió: un possible enfocament serà restringir l’aplicació d’aquest límit mínim al major nivell de consolidació per a cada grup bancari. Com a EACB, hem adoptat una postura clara i emetem un comunicat de premsa  a final d’any.

Alhora, celebrem la intenció de la Comissió Europea de presentar el nou marc a una avaluació d’impacte, exhaustiva i detallada, i a la consulta dels interessats. De fet, les autoritats europees han de comprovar que aquestes esmenes no afectin de forma indeguda el finançament de l’economia, el creixement i l’ocupació europea, que respectin la diversitat de models de negoci (per exemple, l’ús d’indicadors de préstecs pel que fa als ingressos en crèdits hipotecaris) i que això no brindi un avantatge competitiu a altres jurisdiccions.

La regulació no és un objectiu per si mateix, sinó que ha de servir a l’economia i als seus ciutadans. La banca cooperativa d’Europa està ben capitalitzada i és estable. Per tant, les entitats podran afrontar les normes revisades de Basilea III, encara que no coincideixen realment amb els interessos europeus.

No obstant això, no podem excloure completament que les noves regles puguin afectar el préstec bancari a l’economia, especialment arran de la menor sensibilitat al risc, a causa dels límits mínims i de la implementació d’un nou enfocament estandarditzat.

A més, els legisladors europeus no haurien de començar a traslladar els requisits a la llei, llevat que hi hagi proves clares que demostrin que les noves regles, inclosos, per exemple, els requisits més estrictes de la cartera de negociació (Revisió fonamental de les regles de la cartera de negociació), s’estan implementant en altres jurisdiccions importants. De fet, és primordial evitar distorsions greus de la competència.

Al 2018, es compleix el 200è aniversari de Raiffeisen, quin tipus d’iniciatives prendrà la banca cooperativa per celebrar-ho? 

A tot Europa, i fins i tot en alguns països no europeus, aquest any, els bancs cooperatius celebraran el 200è aniversari de Friedrich Wilhelm Raiffeisen (1818-2018) amb diversos actes i iniciatives. Serà una bona ocasió per posar l’accent en les arrels i els valors dels bancs cooperatius i del moviment cooperatiu a més grans trets.

Per què Raiffeisen segueix sent pertinent actualment?

Durant l’any, els membres de la EACB parlaran sobre els missatges d’un dels fundadors de la banca cooperativa, els valors del qual, com la sostenibilitat en el model de negoci, l’autoajuda i l’avanç dels seus membres cooperatius, segueixen sent actuals. De fet, els missatges senzills i profunds de Raiffeisen segueixen sent molt importants.

En èpoques de grans avenços tecnològics, mercats i preferències canviants dels clients, els principis bàsics de Raiffeisen són més pertinents que mai, perquè ofereixen una orientació valuosa per a les cooperatives i els bancs cooperatius sobre com s’ha d’estructurar el seu negoci per fomentar el benestar dels membres.

Aquests valors bàsics impulsen sobretot una gestió bancària solvent i contribueixen a l’estabilitat del sector bancari.

Leave a Comment

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close