El mes de gener passat vam publicar el nostre informe Outlook 2022: Perspectives Econòmiques i Financeres. En aquest document explicàvem que l’entorn econòmic actual, combinat amb les expectatives sobre les polítiques fiscals i monetàries, apuntava cap a unes perspectives raonablement positives per a les inversions en els mercats financers a mitjà termini. Això sí, argumentàvem que prevèiem un potencial de rendibilitat inferior als últims anys i un entorn de més incertesa i volatilitat a causa d’alguns factors de risc econòmics (restriccions en l’oferta i tensions alcistes en preus) i geopolítics, especialment, el recent conflicte de Rússia-Ucraïna.
El conflicte Rússia-Ucraïna
La invasió d’Ucraïna per part de Rússia del passat 24 de febrer, que es va produir després d’una setmana d’una ràpida escalada de tensions, va sorprendre la comunitat internacional per la seva intensitat i la seva escala. En el moment d’escriure aquest document, les tropes russes bombardejaven infraestructures estratègiques i s’estaven apropant a la capital, Kíev.
Aquesta situació suposa un nou factor d’incertesa en aquest aspecte pel seu impacte en els preus de l’energia a curt termini i pel risc d’un ajust de les perspectives econòmiques i inflacionistes a Europa a mitjà-llarg termini.
A més, la voluntat política i l’opinió pública en la majoria dels països és la d’exercir pressió a Rússia de forma política i econòmica. D’aquesta manera, tant la UE com els Estats Units han anunciat sancions econòmiques i financeres: bloquejar l’activitat dels seus principals bancs, excloure Rússia dels mercats de capitals internacionals, aplicar la suspensió de l’inici del funcionament del gasoducte Nord Stream 2 i limitar les exportacions. Addicionalment estan estudiant mesures que poden afectar la capacitat tecnològica de Rússia.
Possibles conseqüències econòmiques del conflicte Rússia-Ucraïna
Les conseqüències econòmiques del conflicte per als Estats Units i especialment per a Europa dependran del següent: i) la durada de la guerra i ii) la continuïtat de les exportacions russes de gas natural. Com pot impactar la guerra en l’economia europea?
- Exportacions
L’impacte directe en l’economia europea, a través de les exportacions, és reduïda. Rússia només representa el 5 % de les exportacions de la UE, un 1 % del PIB.
- Energia
La UE té una dependència elevada del gas procedent de Rússia. Una reducció de l’oferta i/o una continuació dels preus elevats tindran un impacte negatiu en la demanda interna per l’efecte de la renda disponible més baixa dels consumidors i per l’increment dels costos empresarials.
Un tancament total de les exportacions d’energia russa (escenari menys probable segons el que s’ha explicat anteriorment) tindria conseqüències severes per a diverses economies europees.
- Condicions financeres
L’increment de la volatilitat i la reducció de la liquiditat en els mercats financers, combinat amb un increment dels diferencials de crèdit, estan provocant un enduriment de les condicions financeres. En cas de mantenir-se així durant un període prolongat, actuarà com un increment implícit dels tipus d’interès amb impacte en les decisions d’inversió i de consum a mitjà termini. Aquest ràpid enduriment durant aquests primers dies de la guerra pot causar una actitud de cautela dels bancs centrals.
A curt termini s’endarrereix la moderació de l’IPC per la continuació dels preus de l’energia i dels aliments en nivells elevats. En funció de la durada de la situació actual, la inflació fins i tot podria tornar a incrementar-se. Però els efectes a mitjà i llarg termini serien diferents, ja que l’ajust a la baixa de l’activitat econòmica previsiblement reduirà les expectatives d’inflació per als propers anys.
Conclusions
Els primers dos mesos de 2022 segurament són el punt d’arrencada més volàtil per a les nostres carteres d’inversions en molts anys. La combinació d’un gir abrupte de la política monetària juntament amb una guerra que directament o indirectament implica molts països a escala mundial, i que pot tenir conseqüències per al mercat de l’energia, de matèries primeres en general, i per a l’activitat econòmica, han causat una forta correcció de tots els mercats financers.
L’evolució del conflicte Rússia-Ucraïna és una incògnita que, sens dubte, continuarà generant sessions de volatilitat en els diferents actius financers. Com en molts conflictes geopolítics, “it gets worse before it gets better” perquè, malauradament, els processos de negociació política són més eficaços en moments de fortes crisis.
Però, d’altra banda, no podem oblidar que l’entorn econòmic abans del conflicte Rússia-Ucraïna era molt positiu, que la política fiscal continua sent expansiva i que els bancs centrals possiblement endarrereixin els seus plans de normalització. També sabem que hi ha interessos internacionals a favor d’una resolució relativament ràpida del conflicte, que els mercats financers solen reaccionar amb excessiva volatilitat a esdeveniments geopolítics i que, amb un horitzó d’inversió a mitjà i llarg termini, les valoracions actuals dels actius de risc es troben en nivells més favorables que a començaments d’any.
Recomanem, per tant, prudència, cautela i paciència en aquests moments de volatilitat i incertesa. Són, sens dubte, moments de màxima importància de la gestió de riscos, però sense donar un pes excessiu als aspectes negatius ni oblidar-nos dels factors positius que també existeixen.
