Als seus inicis, la inversió socialment responsable es va centrar exclusivament en la integració de criteris negatius, és a dir, en l’exclusió d’activitats o de sectors econòmics que tenen efectes perversos sobre l’ésser humà o el medi ambient, com ara el sector tabaquer o de defensa. Més recentment, la indústria ha evolucionat cap a la integració de criteris positius, com ara la selecció de companyies amb bones qualificacions i mètriques ASG.
Dins de totes les mètriques existents, la indústria mostra un cert consens sobre la importància de dues: la puntuació de sostenibilitat tant en agregat com específica sobre cada element de l’anàlisi ASG (mediambiental, social i de governança corporativa); i la petjada de carboni, que és la quantitat d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle mesurades en tones per milió de vendes en dòlars nord-americans.
A Caixa d’Enginyers, la manera d’integrar criteris ISR en les nostres estratègies d’inversió és a partir d’un model de puntuació propi en el qual analitzem un conjunt de mètriques prioritàries per a la nostra anàlisi. Després de quatre anys, creiem que podem perfeccionar la nostra anàlisi sostenible amb la modificació d’una de les nostres mètriques: la intensitat del consum d’aigua.
Les dues mètriques en les quals treballem sobre el consum d’aigua són la water withdrawal (extracció d’aigua) i la water consumption (consum d’aigua). Totes dues són alternatives amb aproximacions excel·lents. Fins ara havíem utilitzat la water withdrawal perquè hi havia molt poca cobertura en la water consumption. Ara ja valorem ajustar el canvi.
Què és la intensitat en el consum d’aigua i com es calcula?
El plantejament de la mètrica és idèntic al que fem servir per a la petjada de carboni, és a dir, s’intercanvia la intensitat en emissions de GEH per la intensitat en metres cúbics d’aigua. Per tant, definim la mètrica com:
El denominador, independentment de la divisa en què es reportin les vendes, el traslladem a dòlars nord-americans per fer comparables les dades entre regions.
En el numerador, els metres cúbics d’aigua consumida, es poden tenir en consideració dues fórmules de càlcul, que són:
- Water withdrawal (extracció d’aigua): es refereix al volum d’aigua utilitzada en les operacions d’una companyia, provingui d’on provingui, i que es pot retornar o no al seu medi original. Per tant, la dada incorpora tota aquella aigua que consumeix una empresa, independentment de si la torna o no al medi i en quin estat.
- Water consumption (consum d’aigua): es refereix al volum d’aigua utilitzada en les operacions d’una companyia, provingui d’on provingui, i que no es retorna al medi original. Això vol dir que en aquest càlcul s’elimina aquella aigua que s’ha retornat al medi original de manera correcta, i teòricament hauria de ser sempre inferior a l’anterior. L’aigua que no es retorna al medi pot ser evaporada, perduda a través de fugues i/o incorporada al producte final.
Totes dues tenen múltiples característiques positives i negatives que emparen la seva selecció, però en destaquem les següents:
- El càlcul a través de la water withdrawal perjudica les dades d’aquelles companyies que utilitzen aigua per dur a terme les seves operacions i que posteriorment fan un tractament correcte per tornar-la al medi original en condicions correctes. Per tant, la seva incorporació com a mètrica beneficia aquelles companyies poc intensives en aigua i perjudica aquelles que tracten correctament l’aigua abans de tornar-la al medi original.
- La water consumption elimina tota aquesta aigua que es retorna en les mateixes característiques que les inicials, encara que no és capaç de quantificar com de bé s’ha tractat l’aigua, només si s’ha tractat o no. Això dificulta el mesurament correcte de l’impacte mediambiental, però alhora incentiva les companyies a tractar l’aigua un cop l’han feta servir.
- Finalment, la water withdrawal perjudica les companyies de serveis públics (utilities), com ara els distribuïdors d’aigua o les centrals hidroelèctriques, ja que només té en consideració l’aigua que extreuen dels medis i no si la retornen o no. En aquest sentit, això no vol dir que el consum d’aigua de totes dues estigui perjudicant el medi ambient, però el càlcul no té en consideració que aquesta aigua es retorna al medi ambient posteriorment. En la water consumption, aquesta dada segueix sense resoldre’s per a les companyies que distribueixen aigua, però sí que se soluciona per a les centrals hidroelèctriques.
Els tres exemples ens han de servir com a advertiment de l’existència de singularitats en certs segments productius, cosa que al capdavall limita l’ús de la mètrica com a recurs definitiu per prendre decisions d’inversió. Amb això, també és apropiat recordar que mai no hem trobat una mètrica que sigui prou objectiva i encertada per mesurar la sostenibilitat d’una empresa, ni tan sols la petjada de carboni ni la qualificació ASG. Per tant, com més mètriques coherents incorporem a l’anàlisi, més sofisticat és el nostre procés.
En termes agregats, considerem que els dos càlculs són bones aproximacions del consum d’aigua de les inversions, però si haguéssim d’escollir únicament una mètrica, aquesta seria la water consumption. El nostre raonament és que, en utilitzar una metodologia més complexa, a més d’incentivar l’optimització del consum, també aconsegueix incentivar les companyies a tractar correctament l’aigua i a retornar-la al medi de manera correcta. En canvi, en la water withdrawal, les companyies només tindrien l’incentiu d’optimitzar-ne el consum, però no tant a reciclar-la.
Com estan posicionats els nostres fons en aquestes dues mètriques?
Si recopilem les dades de l’índex MSCI World i de l’índex MSCI Global Impact enfront dels nostres fons d’inversió, veiem que, en general, les dades de water consumption són molt positives.
