Preguntes a Pere-A. Fàbregas, president de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
-
Quin rol juguen les fundacions en l’economia social?
És ben conegut que les fundacions són una part molt rellevant de l’economia social, ja que són entitats que per la seva regulació legal només poden fer activitats orientades a millorar la societat. A més, estan presents en quasi tots els sectors: social, salut, cultura, recerca, educació, universitats, lleure, serveis a les persones, esport i molts d’altres. Les fundacions no poden beneficiar les persones que les fan o que les impulsen, i no poden tenir afany de lucre. Els membres dels seus òrgans de govern no poden tenir cap retribució per aquesta feina, però sí que han de respondre i assumir la seva responsabilitat personal en el cas que hi hagi un problema.
A més, les donacions a les fundacions dels ciutadans i les ciutadanes, i també d’empreses i altres institucions, ni són recuperables ni poden tenir retribució. En definitiva, són una de les millors mostres de solidaritat, d’altruisme i de col·laboració amb les persones i amb els problemes de la societat en què vivim. Addicionalment, el règim de supervisió i de control des de l’administració pública és ampli i modern, molt més exigent que el d’altres tipus d’entitats.
La important tradició de fundacions a Catalunya fa que hi hagi més de 2.000 fundacions actives, que donen feina a unes 90.000 persones, fet que representa un rellevant 2,5 % de l’ocupació del país. També disposen de la col·laboració d’uns 45.000 voluntaris i dels patrons i patrones que aporten el seu temps i la seva expertesa de forma altruista a la gestió de les entitats. Tot plegat, emmarca la importància del teixit fundacional i és inimaginable pensar què passaria si no hi hagués fundacions a Catalunya tant per la seva acció social com per la seva importància econòmica, ja que representen un 1,5 % aproximadament del conjunt de la nostra economia.
-
Quins són els objectius de la Coordinadora Catalana de Fundacions el 2021?
Estem davant d’un any estrany i dur tant per la crisi sanitària i les seves conseqüències econòmiques com per les dificultats que tot això comporta als catalans i les catalanes. Per al món de les fundacions, són moments de gran complexitat. Es redueixen els ingressos de les entitats, tant públics com privats per la situació econòmica, mentre hi ha un creixement molt rellevant de la demanda de serveis a les persones per la situació social. Així mateix, les dificultats per la mobilitat i per reunir persones per la situació de la pandèmia són un problema addicional per al funcionament normal de les activitats de les entitats, amb el consegüent perjudici.
Moments de tensió i problemes, però també de lluita, en què s’utilitzen els principis més bàsics de les fundacions: els seus valors i la seva gestió per aconseguir superar amb escreix les dificultats. Això ja es va demostrar durant la crisi del 2008. En aquell moment, l’extraordinària resiliència de les fundacions va aconseguir que, mentre es desplomava l’ocupació i pujava l’atur fins a nivells de gran duresa en el conjunt de l’economia, en el cas de les fundacions s’anés creant ocupació durant tots i cadascun dels anys de la crisi.
Malgrat tot, en els darrers anys, la Coordinadora ha tingut un creixement molt important i molt ràpid i ha aconseguit augmentar fortament el nombre de fundacions que ens han fet confiança, que ja s’acosten a les set-centes, amb un progressiu i sòlid avanç de l’orgull de pertànyer al món de les fundacions de Catalunya.
La Coordinadora, com ha fet sempre, acompanyarà, durant l’any 2021, les fundacions en el seu treball i els seus esforços, i mirarà que es tingui en compte l’existència de les fundacions en les diferents disposicions i normatives de les autoritats corresponents. Treballarà per construir, enguany, un model de formació orientat cap al futur per donar els millors instruments als professionals del sector i, també, ajudarà a introduir nous conceptes i elements de modernització del treball de les fundacions i de la seva governança per avançar en l’eficiència i també en la transparència, la rendició de comptes, la mesura de l’impacte de les actuacions i moltes altres eines que poden ser la seva transcendent aportació a la gestió democràtica de les institucions.
Un dels valors fonamentals de la Coordinadora és el dinamisme que aporten les diferents Comissions per àmbits sectorials que tenim en funcionament, com són educació, àmbit social, recerca i tecnologia, cultura i salut, amb el seu permanent contacte amb la realitat i les problemàtiques específiques dels diferents àmbits d’actuació. L’activitat, malgrat la pandèmia, no ha baixat, sinó ben al contrari.
Una part important del treball de la Coordinadora s’instrumenta a través de l’Observatori de les Fundacions, el qual, amb els seus treballs i les seves investigacions, aporta elements que permeten aprofundir i conèixer millor el sector fundacional de Catalunya i, a la vegada, construeix el relat i els reptes de futur de les fundacions, ajudant a explicar a la societat els seus valors i les seves aportacions per a la millora de la societat en què estem immersos.
Finalment, durant el 2021, caldrà seguir amb la tasca, ben important, d’anar explicant permanentment en els diferents entorns què són les fundacions i què fan pel bé de la ciutadania i del país.
-
Quines són les principals diferències entre cooperatives, mutualitats, associacions i fundacions?
Totes aquestes entitats formen part d’allò que es coneix com l’economia social, si bé amb peculiaritats pròpies en cada cas. Les cooperatives, mutualitats i associacions provenen, bàsicament, dels principis de l’ajuda mútua, de fraternitat, i són entitats orientades a organitzar-se per ajudar-se uns als altres, a nosaltres. N’hi ha molts exemples: pot ser una cooperativa de treball associat, en què l’objectiu és aconseguir organitzar-se per proporcionar llocs de treball a les persones que en són sòcies mitjançant el seu propi esforç personal i directe; o una mutualitat, que aporta als seus socis mutualistes un servei que millora les prestacions que es rebrien d’una altra manera; o una associació, que permet organitzar unes activitats per als seus associats de manera més propera.
Les cooperatives estan pensades per dur a terme una activitat econòmica, com les mutualitats, mentre que les associacions no estan tan dissenyades per a aquesta finalitat. En ser reunions de persones amb una finalitat comuna, els sistemes de presa de decisions estan basats, en general, en la metodologia d’una persona, un vot, llevat, per exemple, de les cooperatives, en què es reconeix un vot plural ponderat en funció de l’activitat cooperativitzada a la cooperativa d’un soci concret. Les cooperatives normalment tenen finalitat de lucre, mentre que les associacions i les mutualitats no.
El cas de les fundacions és una mica diferent. Les fundacions provenen dels principis d’altruisme, de solidaritat, orientats a organitzar-nos i a involucrar uns recursos per ajudar els altres. És un punt transcendent el pas de l’orientació de nosaltres cap als altres. Això comporta necessàriament la falta d’afany de lucre, que els càrrecs en els Patronats de les fundacions siguin gratuïts i que, en general, no es puguin beneficiar de les seves activitats els familiars propers dels promotors. L’òrgan de govern d’una fundació és el Patronat, que ha d’assegurar que l’entitat compleix la llei i que està alineada amb la voluntat fundacional, però no és el propietari de la fundació. El propietari d’una fundació és la societat; si es dissol, els béns no tornen mai a qui els va aportar en el seu moment, cosa que també les diferencia per la seva exigència d’altres tipus d’entitats.
Malgrat la claredat dels principis que hem anunciat, hi ha tota mena de variants: per exemple, les associacions d’utilitat pública són associacions que han ampliat el seu focus i treballen no només pels seus socis, sinó per la societat en general; o un tipus especial de cooperatives, les cooperatives d’iniciativa social, que han renunciat a l’afany de lucre. Són casos rellevants, però que no superen en cap cas el 5 % de les entitats de cadascun dels tipus enunciats en el nostre país.
-
Com veu el futur d’aquestes organitzacions que formen part de l’economia social?
L’economia social és un concepte difícil de definir, és el que els lingüistes en diuen un concepte polisèmic, un concepte que comporta diferents definicions segons la perspectiva des que se’l mira, i això inclou precisions tècniques i visions ideològiques.
Cal tenir present que l’economia social ja és un sector econòmic i social ben important. En l’àmbit europeu, s’estima que hi ha dos milions d’empreses que es dediquen a l’economia social, una xifra que representaria prop d’un 10 % del conjunt de les empreses europees, i en les quals treballen onze milions de persones.
Els camins del futur només poden portar a un creixement de l’economia social.
- En primer lloc, perquè quan l’entorn es torna especialment difícil per a les persones, les entitats amb un funcionament més proper i més humà i amb objectius no estrictament financers són un dels elements per avançar a proporcionar una vida més digna als ciutadans.
- En segon lloc, perquè està clar que la Unió Europea vol avançar clarament en aquest terreny estimulant el desenvolupament de l’economia social. I finalment, perquè després d’anys d’agreujament de les diferències socials, de progressiva desaparició de la classe mitjana i de permanent augment de persones en els límits de la pobresa, les empreses més avançades ja han començat a plantejar-se seriosament si en lloc de treballar només per als accionistes (shareholders), no han de passar a treballar pels grups d’interès (stakeholders), és a dir, per a tots els grups socials als quals afecten amb la seva activitat.
Però per millorar les perspectives caldria avançar en l’aproximació dels conceptes de tercer sector i d’economia social, els dos ben rellevants en aquest context. El tercer sector posa més l’èmfasi en la falta d’afany de lucre de les entitats, mentre que l’economia social es fixa més en quin és el procés de presa de decisions, malgrat que hi ha aproximacions i casos de tota mena de combinacions d’aquests conceptes. És el que hem comentat abans, cal veure en qui pensa més una entitat, si en nosaltres o en els altres.
En qualsevol cas, són dues aproximacions que intenten millorar l’actuació tant de les administracions públiques com de les empreses convencionals per fer avançar la societat. Cal anar fent créixer de forma rellevant la seva importància en el conjunt d’activitats de la societat i de l’economia en la Catalunya del futur, esperonant l’existència d’una sòlida xarxa d’entitats que ajudin a fer una societat més equilibrada, més inclusiva i més justa.
-
L’any 2018, la Unió Europea va proposar un pla d’acció per fomentar l’economia social a Europa: Social Economy Europe (SEE). Segons el seu punt de vista, com creu que aquestes mesures poden afectar la realitat de les fundacions al nostre país?
El document a què feu referència va ser elaborat per l’Intergrup d’Economia Social del Parlament Europeu, que està format per vuitanta eurodiputats de sis grups polítics diferents, amb el secretariat de Social Economy Europe (SEE), i es va titular: The Future of EU policies for the Social Economy: Towards a European Action Plan.
És un document de síntesi que orienta cap a l’acció per impulsar la visibilitat de les entitats de l’economia social, el suport a la innovació social i tecnològica, la millora a l’accés al finançament i als fons de la UE i l’eliminació dels obstacles jurídics que impedeixen créixer i operar en el mercat únic a entitats de l’economia social, tot competint amb les empreses convencionals en les millors condicions.
Sens dubte, és un document important, que situa com a primera prioritat, com la prioritat més important, la necessitat d’avançar en una concepció integradora i comuna (common understanding) sobre què és i què s’entén com a economia social, de manera que es puguin concentrar les actuacions sota línies comunes i no hi hagi matisos, complexitats i legalitats diferents entre els països de la UE.
Aquest és un punt molt important per ajudar a definir les regles de joc i trobar l’impuls per a un creixement ràpid i rellevant d’allò que diem economia social a Europa, i també a Catalunya. S’ha de superar la disquisició economia social versus tercer sector. I això no és fàcil, perquè darrere hi ha elements ideològics i també econòmics.
A Espanya, hi ha una llei d’economia social (2011) i una altra del tercer sector (2015); a Galícia, una de l’economia social (2016). Tenen una llei del tercer sector Euskadi (2016), Illes Balears (2018) i Castella-La Manxa (2020). Estranyament, a Catalunya no hi ha ni llei de l’economia social ni del tercer sector. Potser tenim la possibilitat de fer avançar clarament aquestes perspectives, i això seria bo tant per a les fundacions com per a la resta d’entitats que formen aquesta part tan important de la societat i de l’economia del país.
La resta de mesures que recull el document són clarament bones per al conjunt dels sectors afectats: millorar la visibilitat, crear un ecosistema favorable amb accés a finançament, la incorporació de l’economia social als pressupostos i programes de la UE, construir indicadors per poder mesurar l’avanç d’aquests conceptes i realitats, facilitar el treball transfronterer, millorar el diàleg entre les entitats i les institucions europees, etc.
En definitiva, tot un món de possibilitats i d’eines per treballar per la millora de la societat des d’una perspectiva integradora dins d’un marc de valors humans d’alt nivell.
