El primer semestre de 2021 ha representat un canvi històric en l’evolució de l’economia mundial. Gràcies a l’inici de la campanya de vacunació, les principals dades econòmiques avançades han passat de donar senyals d’una expectativa de recuperació a finals de 2020 a confirmar un ràpid i elevat ritme de creixement amb primers indicis de tensions inflacionistes durant els primers mesos de l’any.
Aquest fet també el recalca Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, que aporta un clar missatge d’optimisme en el passat webinar sobre l’entorn econòmic i els mercats financers: “Perspectives econòmiques i financeres, segon semestre 2021”.
“Si fa un any o sis mesos ens haguessin dit el lloc en què ens trobem avui en termes econòmics i financers, la majoria haguéssim signat i dit que això és positivisme. Aquesta enorme crisi sense precedents està generant respostes també sense precedents i globals i plantejaments de política econòmica nous. Tot això implica una gran capacitat d’adaptació”.
Com ja hem comentat en informes anteriors, el conjunt de les mesures fiscals i monetàries que s’han pres a escala global, d’una banda, han alleujat la situació econòmica de moltes empreses, famílies i estats i, de l’altra, han permès l’inici d’una recuperació de l’activitat.
No obstant això, l’eficàcia de la campanya de vacunació, que ha superat les expectatives en moltes zones geogràfiques, ha significat el principal factor d’impuls per a l’economia.
Bas Fransen, director de Mercat de Capitals de Caixa d’Enginyers i ponent en el webinar, també llança un missatge d’optimisme i destaca el creixement impulsat després de l’aparició de les vacunes:
“Estem en un període d’expansió fiscal i monetària pràcticament sense precedents. Els bancs centrals s’han mostrat més tolerants amb la inflació que abans i insisteixen en la seva temporalitat. A curt termini, ens trobem un escenari tremendament optimista i positiu, però sense oblidar que partim d’unes economies molt danyades per la pandèmia”.
La recuperació de l’economia no sorprèn, però sí la seva rapidesa. En la data de preparació d’aquest document, s’han administrat un total 2.800 milions de vacunes (mínim primera dosi), i països com els EUA o la Gran Bretanya pràcticament han arribat a la immunitat del grup, fet que permet una reducció de les restriccions socials, una reobertura de les economies i un fort increment dels indicadors de confiança.
Xavier Fàbregas, director de Caixa Enginyers Gestió, posa en valor la reactivació de l’economia i afirma:
“Veiem un augment de l’activitat, un augment del trànsit i la recerca amb les dades que ens aporta Google, cosa que confirma un repunt de la reactivació de diferents sectors empresarials”.
Xavier Fàbregas també apunta que un factor clau en la recuperació i en les tendències econòmiques de cara a futur és la digitalització:
“Podem observar com les empreses han anunciat els plans de transició a serveis més digitalitzats”.
També destaca que els riscos que més preocupen a les empreses són els ambientals i els socials, “per tant, l’agenda que tenim per davant en aquestes qüestions és molt important, perquè els riscos extrafinancers deixaran de ser-ho i passaran a ser uns riscos incorporats en els balanços de qualsevol empresa”.
“La pitjor crisi econòmica des de la Gran Depressió de 1929”, segons paraules del Fons Monetari Internacional, podria haver arribat a la seva fi i estaríem entrant en fase de consolidació de la recuperació econòmica que comporta nous factors d’incertesa:
- D’una banda, estem veient una recuperació desigual entre les diferents zones geogràfiques tant en timing com en dinamisme. L’impacte que va tenir la COVID i el ritme de la recuperació posterior depenen de factors que difereixen entre les diferents economies: quina és l’estructura de l’economia? Quin ha estat l’impuls fiscal que el Govern ha pogut implementar? Quines han estat les mesures –i la seva quantia– dels bancs centrals? Quina és l’eficàcia de la campanya de vacunació a cada país? La Xina és el millor exemple d’una economia que ha entrat ja en un alentiment del ritme de creixement, i als EUA, després de diversos mesos de forta recuperació dels indicadors, estem veient l’inici d’una tendència similar. La zona euro li segueix el camí amb un retard d’uns tres mesos, provocat per problemes logístics inicials en la vacunació. Molts països emergents, especialment a Amèrica Llatina, mostren ser el graó més feble (pels diferents factors esmentats), encara que també en aquesta zona esperem un ràpid progrés del dinamisme econòmic.
- D’altra banda, continuen existint dubtes sobre les conseqüències negatives estructurals de la pandèmia. Economies amb un elevat pes del PIB en els sectors molt afectats pel confinament poden veure una reducció del seu teixit empresarial, amb conseqüències negatives per a l’ocupació, la demanda interna i, en definitiva, les perspectives de creixement a mitjà i llarg termini. I, addicionalment, hem vist un ràpid increment de l’endeutament públic i privat que pot significar un fre per al creixement potencial a llarg termini.
- Finalment, la ràpida recuperació obre el debat sobre els impulsos fiscals i monetaris. Els Estats no poden mantenir els elevats dèficits públics per sempre. I els bancs centrals, de manera gradual, comencen a veure’s pressionats per l’alça de les expectatives d’inflació que en algun moment causaran l’inici de la normalització de la política monetària. Com reaccionaran l’economia i els mercats a unes condicions fiscals i monetàries menys expansives?
Les diferents autoritats són conscients d’aquests factors d’incertesa i manifesten estar preparades per continuar oferint suport a l’economia. A la UE, en els pròxims mesos, veurem els primers fluxos d’inversió del Next Generation UE, i als EUA s’està preparant i negociant el nou American Jobs Plan del president Biden. Els bancs centrals es mostren permissius amb el repunt de la inflació indicant que continuaran amb la seva política monetària expansiva.
No et perdis el webinar en el qual es dona a conèixer la visió del Grup Caixa d’Enginyers sobre l’entorn econòmic i els mercats financers.
