Afirmar que segons què mengem podríem contribuir a evitar la propagació d’incendis potser sigui massa atrevit, però, sens dubte, alguna idea semblant apareix en la nostra ment després de submergir-nos en les iniciatives ‘Ramats de Foc’ i ‘Paisatges de Foc’. Aquests dos projectes impulsats per la Fundació Pau Costa, en els quals la Fundació Caixa d’Enginyers col·labora en el marc de les seves accions per al foment del desenvolupament sostenible, suposen un salt cap endavant en el combat contra els grans incendis, un dels reptes més grans que afrontem com a societat en l’actual situació d’emergència climàtica.
“Estem en un moment caracteritzat per focs que es mouen a velocitats mai no vistes i totalment fora de la capacitat d’extinció dels bombers. Per tant, ja no serveix de res continuar invertint en extinció, sinó que cal invertir estratègicament en prevenció”. Així de contundent es mostra Guillem Canaleta, tècnic de la Fundació Pau Costa i responsable del projecte, que adverteix que no és desgavellat pensar que incendis com els que van castigar Austràlia el 2019 es reprodueixin, a escala local, en l’àrea mediterrània i esborrin el verd de massissos sencers. Per evitar-ho, diu, és necessària una adequada gestió del territori, en la qual el sector primari hauria de jugar un paper estratègic. “Existeixen altres eines, però nosaltres apostem per aquesta, perquè no requereix inversió pública, evita el despoblament rural i té grans beneficis ecosistèmics”, defensa Guillem.
La concreció d’aquest enfocament la veiem en ‘Ramats de Foc’, que comença com a prova pilot el 2016, a la comarca del Baix Empordà. La fórmula, alhora innovadora i alhora antiquíssima, no és altra que facilitar que els pastors portin les seves vaques, ovelles o cabres a zones d’alta vulnerabilitat al foc perquè pasturin allà i creïn espais oberts on ara hi ha boscos. L’objectiu és generar un mosaic agroforestal que eviti la ràpida propagació dels incendis.
L’altra cara de la moneda d’aquest projecte amb visió integral -i amb impacte en diferents Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU- és la de fer valer i comercialitzar els productes carnis i lactis procedents d’aquests ramats en carnisseries i restaurants de la zona. Encara que en molts casos ja hi havia un tàndem productor–establiment, s’ha creat un distintiu que permet als consumidors identificar aquests aliments, així com elements de comunicació que transmeten un relat que seduiria qualsevol comensal mínimament compromès. “Ramats de Foc és un projecte molt pedagògic, amb el qual fem veure a les persones consumidores els avantatges d’adquirir aliments produïts a pocs quilòmetres”, explica Guillem, que afegeix a la reducció d’emissions de CO2 beneficis com la protecció de la biodiversitat o la preservació de paisatges culturals i d’activitats tradicionals com el pasturatge.
El suport de la Fundació Caixa d’Enginyers a aquesta iniciativa ha facilitat la seva consolidació en les comarques de Girona durant el 2020 amb la incorporació de nous ramaders i establiments, però també ha permès realitzar diagnòstics en altres zones de Catalunya per poder-hi replicar l’experiència. A més, ha ajudat al fet que, el 2021, la Fundació Pau Costa faci un pas més enllà en la recerca de noves eines amb ‘Paisatges de Foc’. En aquest cas, els ramats són substituïts per cultius d’oliveres, vinyes i ametllers amb el mateix objectiu de crear mosaics que frenin la propagació dels incendis. La fórmula, recalca Guillem, és comuna en els dos projectes: “fer valer el sector primari com a agent proactiu en la gestió intel·ligent del territori i els beneficis que això ens aporta com a societat”.
