Articles guardats
ASSÍS Verd: conreant un futur digne

Fundació General

ASSÍS Verd: conreant un futur digne

Sembrar nous coneixements i llaurar el terreny dels hàbits oblidats per collir segones oportunitats. Aquesta és la filosofia que hi ha darrere d’ASSÍS Verd. El programa amb què l’Associació ASSÍS ofereix a persones en situació de sensellarisme una formació que les pugui ajudar no només a trobar feina, sinó, sobretot, a guanyar l’autoestima que les nits al ras els hi ha pres. Sis anys de trajectòria i gairebé un centenar de participants.

S’ha convertida ja en una veu autoritzada per afirmar que la formació en agricultura urbana, jardineria i compostatge és una bona eina per millorar les competències i perspectives laborals d’aquells que fa temps semblaven condemnats a la invisibilitat.

“Les persones que venen potser porten deu anys sense treballar i estan molt desconnectades del mercat de treball”. Explica Kike Fontán, tècnic del projecte que assegura que, mitjançant intervencions individualitzades i grupals, les posen al dia laboralment.

La majoria d’elles arriben a ASSÍS Verd derivades d’altres entitats de la xarxa de persones sense llar i amb una situació residencial ja estabilitzada. Tot i que, si alguna d’elles necessita un suport que va més enllà de la formació, també procuren proporcionar-se’l.

Trobar feina és per a elles un nou esglaó per tornar a assolir una vida digna. Per això és tan important aquest procés prelaboral en el qual treballen hàbits que costen de recuperar. L’elecció de l’horticultura i la jardineria no va ser casual. Tot va arrencar quan, fa uns anys, algunes persones usuàries d’ASSÍS van decidir plantar un hort en un petit terreny a la part del darrere del centre.

“Vam començar a veure els beneficis que tenia en l’autoestima de les persones el fet de tenir l’ocupació de venir cada dia a cuidar-lo, de veure’l créixer i d’obtenir-ne uns fruits”, recorda el Kike.

Alhora, van fer una prospecció que els va permetre comprovar que a l’entorn de Barcelona sorgien moltes ofertes relacionades amb horts al terrat, amb els vivers del Maresme, etc.

Així que, segons el tècnic, es va veure que aquella era una fórmula que podia connectar el treball emocional necessari amb les persones i la disponibilitat d’ofertes en el mercat laboral. Tanmateix, com que en l’àmbit de l’horticultura la majoria de feines eren temporals, hi van incloure també la formació en jardineria.

Projecte solidari amb un impacte positiu a l’autoestima

Cada any, unes 20-25 persones participen en aquest programa de l’Associació ASSÍS que compta amb la col·laboració de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona.

Aporta a la formació d’auxiliar tècnic el reconeixement de certificació universitària. L’alumnat fa pràctiques a diferents escoles i empreses i els resultats han estat molt satisfactoris per a les dues parts.

“Sobretot en els usuaris i usuàries que treballen amb infants és molt evident el creixement personal que es produeix, perquè passen de rebre ensenyaments a impartir-ne”. Explica el Kike, que considera que hi ha un impacte molt positiu en l’autoestima.

Tot i els temors inicials que es van despertar en alguns centres a causa dels estereotips que envolten el col·lectiu, l’acollida, diu, va ser molt bona: “Totes les escoles han al·lucinat amb el resultat; no s’imaginaven que anés tan bé, però és que la canalla encara no té els prejudicis col·locats”.

L’èxit de la iniciativa es reflecteix en el fet que el nombre de centres s’ha anat ampliant gràcies al boca-orella.

El vessant comunitari i de treball amb voluntariat també juga un paper destacat en el programa d’ASSÍS Verd. A Casa Orlandai, un equipament municipal de Sarrià, van crear un espai d’hort al terrat en què les persones usuàries donaven consells al veïnat que hi participava. Ara estan intentant crear conjuntament amb les entitats veïnals un hort comunitari en el mateix barri.

Actualment, el programa disposa d’un espai de jardineria, en un terreny al voltant d’una casa abandonada, i de tres espais d’horta: el terrat de l’Associació ASSÍS, on va començar el projecte, el Monestir de Sant Pere de les Puel·les i la finca Pere Pons, que els ha cedit la Universitat de Barcelona. Els diversos grups d’alumnat van rotant en aquests espais per poder aprendre tècniques diferents.

INSERCIÓ LABORAL EN DIFERENTS ÀMBITS 

Malgrat les dificultats que la pandèmia de la COVID-19 ha imposat a la majoria d’activitats, el programa d’ASSÍS Verd no s’ha aturat. Al darrer curs s’hi han apuntat 34 persones (28 homes i 6 dones) i el 75 % d’elles l’han finalitzat.

Gràcies a la formació de 250 hores, el 40 % de les quals estan dedicades a continguts d’inserció laboral, els participants han aconseguit 16 contractes laborals. No tots són, però, en el sector de jardineria i horticultura; la millora dels hàbits laborals els ha permès trobar feina també en altres àmbits.

El Kike es mostra satisfet dels resultats no només per aquestes dades, sinó també per les valoracions que fan els i les participants en l’avaluació final:

“Estan molt contents, valoren molt el fet de tenir un espai on no només treballen, sinó on també es poden relacionar i on fan una formació molt de tu a tu i a l’aire lliure”.

Un dels aspectes que més els sorprèn és haver après tant sobre reconeixement de plantes o sobre l’època idònia per plantar. Coses que no s’havien plantejat mai. També valoren molt, assegura, l’equip que els acompanya, en el qual estan integrades nou persones voluntàries i professionals que fan tasques del dia a dia. Com impartir el temari o preparar els àpats.

“Es crea un ambient amb caliu i en què els alumnes estan molt a gust”, explica, tant que n’hi ha que encara volen seguir quan el curs anual finalitza.

Per això van crear cinc places per a alumnes a qui consideren que els cal una mica més de preparació abans de poder-se inserir en el mercat laboral.

Gràcies a la col·laboració de la Fundació Caixa d’Enginyers amb ASSÍS Verd, cada any hi ha persones en situació de vulnerabilitat que, mitjançant l’adquisició de nous coneixements i l’actualització de competències laborals, aconsegueixen una segona oportunitat de viure una vida digna.